Més enllà de l’espectacle de llum: els focs artificials afecten les mascotes i també les persones

Els coets, les explosions i els colors dels focs artificials són una part habitual de les celebracions arreu del món, ja sigui per la Diada de la Independència dels Estats Units, la Divali de l'Índia o la Nit de Sant Joan, a Catalunya. Tot i que l’esclat de llum i so suscita crits d'entusiasme entre els assistents, els focs artificials poden provocar pànic en els animals. I també deixen un rastre de contaminació amb efectes duradors tant per al medi ambient com per a les persones.

A continuació, es detalla què cal saber sobre els danys causats pels focs artificials i algunes recomanacions d’experts sobre com es pot celebrar minimitzant-ne l’impacte.

Estrès per als animals

Els sons i els llums intensos i imprevisibles dels focs artificials espanten tant animals salvatges com domèstics. Les respostes de por i estrès s’han documentat en mascotes, animals de zoo i fauna salvatge. Els animals salvatges poden fugir quan comencen els focs artificials: els radars meteorològics han detectat grans masses d’ocells enlairant-se, i s’han registrat fugides de lleons marins i foques.

Aquesta fugida precipitada comporta un gran consum d’energia i pot provocar danys a llarg termini, segons Bill Bateman, professor d’ecologia a la Curtin University d’Austràlia i autor d’una revisió global sobre els efectes dels focs artificials en el medi ambient. Els animals poden abandonar els seus hàbitats completament o tornar-hi amb menys energia per sobreviure amb normalitat.

Els efectes s’agreugen quan els focs tenen lloc durant les temporades de migració i reproducció. Per exemple, el Dia de la Independència dels Estats Units (4 de juliol) coincideix amb l’època de cria de molts ocells costaners. Les aus limícoles són especialment vulnerables per la seva proximitat als focs artificials i a les multituds a les platges, segons Nicole Michel, directora de ciència quantitativa a la National Audubon Society.

Els ocells espantats poden abandonar els seus nius i deixar cries o ous exposats a predadors. A més, en aquesta època, els ocells adults ja es troben al límit de les seves reserves d’energia. Poden menjar menys mentre coven o consumir més energia alimentant tant les cries com a ells mateixos.

“Aquests pobres ocells estan extenuats –afirma Michel–. És un estrès afegit per a unes aus que ja viuen molt estressades.”

A vegades els focs artificials han causat la mort de grans quantitats d’aus. A Beebe, Arkansas, els anys 2011 i 2012 milers de merles van morir durant la nit de Cap d'Any després de ser espantades pels focs. El 2022 a Taylor (Texas) els focs artificials van fer fugir agrons blancs nidificants i alguns van acabar col·lidint amb transformadors elèctrics.

“Moltes d’aquestes aus no són nocturnes i volen baix. Estan envoltades d’edificis i arbres”, explica Bateman. “No sorprèn que acabin estavellant-se.”

Contaminació i deixalles

Els focs artificials generen augments puntuals de contaminació atmosfèrica i deixen toxines al sòl i als cursos d’aigua que perjudiquen tant les persones com la fauna a llarg termini.

“Els focs artificials produeixen un fum espès ple de substàncies químiques perilloses”, assegura Bateman.

Diversos estudis han demostrat que l’aire empitjora després dels focs artificials, amb una elevada presència de partícules en suspensió, metalls i gasos com el diòxid de sofre. Els nivells són especialment alts després de celebracions prolongades amb molts focs. Aquesta contaminació agreuja malalties pulmonars i cardiovasculars, i s’ha relacionat amb altres afeccions de salut. Alguns compostos com el perclorat, relacionats amb els focs artificials, també s’han detectat a rius i llacs.

A més, els focs artificials sovint es fabriquen amb plàstics i s’emboliquen en aquest material, que pot quedar com a deixalla al medi. Aquestes restes poden ser ingerides per animals o degradar-se en microplàstics. Un estudi va demostrar que els focs artificials de Cap d’Any a Londres van provocar un augment immediat de microplàstics.

Com reduir-ne l’impacte sense renunciar a la celebració

Arreu del món s’han adoptat diverses mesures per reduir els riscos per a les persones i la fauna mantenint l’esperit festiu:

• Evitar l’encesa de focs artificials en zones sensibles o prohibir-ne l’ús.
• Restringir els focs artificials d’ús particular.
• Promoure focs amb menys productes químics.
• Substituir-los per espectacles alternatius, com els espectacles de drons amb llums.

“Els focs artificials són espectaculars i tenen un gran valor cultural”, assegura Bateman. “Però si hi ha alternatives més sostenibles, realment les hauríem d’adoptar.”

Amb els focs tradicionals, es pot reduir el dany escurçant-ne la durada, reduint-ne la quantitat i allunyant-los de persones i animals. Els espectacles comunitaris a gran altura són preferibles a la pirotècnia individual, segons els experts.

“Quan tothom encén focs per separat, s’afecta una quantitat molt més gran d’ocells per la dispersió”, diu Michel. “També hi ha risc d’incendis, que poden destruir hàbitats.”

Els espectacles de drons estan guanyant popularitat: són més silenciosos i no generen els pics de contaminació típics dels focs artificials, tot i que també tenen certs riscos menors. Diverses ciutats ja han substituït els focs per drons per motius de seguretat, contaminació i protecció de la fauna.

Recentment, el municipi de Hingham, Massachusetts, va organitzar per primera vegada un espectacle del Dia de la Independència amb drons sincronitzats amb música en directe. La zona és hàbitat d’una colònia de garsa de mar americana nidificant, i els focs artificials no eren una opció viable, segons Marco Boer, president del Comitè de Desenvolupament del Port de Hingham.

Boer explica que temia que la comunitat trobés a faltar el “gran esclat” dels focs, però que la resposta al nou espectacle va ser “aclaparadorament positiva”.

A més de protegir els ocells, van observar beneficis addicionals inesperats: menys deixalles de plàstic a l’aigua i una experiència més inclusiva per a persones i animals sensibles al soroll.

Quan es tracta de reduir els danys ambientals associats als focs i altres pràctiques, “no faràs gaires amics si dius: «Això que t’agrada és dolent, deixa-ho» –conclou Bateman–; cal cercar primer alternatives sostenibles que permetin continuar gaudint d’aquests moments.”