Investigadors catalans descobreixen que els cucs de terra desafien la teoria evolutiva de Darwin

BarcelonaL'evolució és un procés lent i gradual a través del qual les espècies acumulen petits canvis al llarg del temps i només els individus més ben adaptats en un entorn concret són capaços de sobreviure i transmetre la seva genètica a generacions futures. Aquesta és la teoria que va desenvolupar Charles Darwin l'any 1859. Però el naturalista britànic no va poder explicar per què no hi ha registres fòssils d'aquelles formes intermèdies que permeten veure l'evolució gradual de les espècies. Aquesta escassedat de mostres va portar els paleontòlegs Stephen Jay Gould i Niles Eldredge a proposar que les espècies no canvien lentament, sinó que es troben estables durant milions d'anys i, de sobte, fan salts evolutius breus i radicals. Es coneix com la teoria de l'equilibri puntuat i ara un estudi encapçalat per l'Institut de Biologia Evolutiva (IBE) ha arribat a conclusions que l'avalarien i, per tant, desafiarien el sistema darwinista.

En concret, els investigadors catalans han descobert que els cucs de mar van trencar el seu genoma (el seu material genètic) en mil trossos per reconstruir-lo de manera radicalment diferent quan van abandonar els oceans per trepitjar terra ferma fa 200 milions d'anys. Es tracta d'una enorme reorganització dels gens que "no pot ser explicada amb el mecanisme parsimoniós que proposa Darwin", sosté Rosa Fernández, investigadora principal del grup de Filogenòmica i Evolució de Genomes Animals a l’IBE i una de les autores de l'estudi que publica aquest dimecres la revista científica Nature Ecology and Evolution. Per arribar a aquesta conclusió, els investigadors han realitzat un estudi comparatiu de la genòmica dels cucs de terra i els seus parents marins, així com d'altres espècies pròximes com les sangoneres.

Els autors creuen que el mecanisme genètic que han identificat podria transformar la concepció de l’evolució dels animals. D'acord amb l'estudi, aquests animals van aplicar mecanismes de "desordre genòmic" per adaptar-se ràpidament a la vida a la terra, reorganitzant els seus gens per respondre millor a nous desafiaments com la respiració i l'exposició a la llum del sol. Ara bé, els grans canvis a l'ADN per adaptar-se tan ràpidament del mar a la terra podrien haver comportat l'extinció de l'espècie. Els investigadors han estudiat aquesta incògnita i han descobert que els cromosomes dels cucs moderns són molt més flexibles que els dels vertebrats, cosa que explicaria que els gens canviessin de lloc dins el genoma dels cucs i continuessin funcionant junts.

Teories complementàries

Per a Fernández, les teories de Darwin i de Gould són compatibles i complementàries: "Mentre que el neodarwinisme explica a la perfecció l'evolució de les poblacions, encara no ha aconseguit explicar alguns episodis excepcionals i crucials de la història de la vida a la Terra, com ara l'explosió de la vida animal als oceans primer, fa més de 500 milions d’anys, o la transició de la vida dels oceans a la terra, fa 200 milions d'anys en el cas dels cucs de terra". A més, els resultats de l'estudi obren la porta a comprendre millor la reorganització genètica en els humans, un fet important perquè és un mecanisme que s'ha observat també en la progressió del càncer.

En concret, hi ha diversos mecanismes de trencament i reorganització de cromosomes en cèl·lules canceroses on es poden identificar canvis semblants als que han detectat en els cucs de terra. L'única diferència és que mentre als cucs aquests trencaments i reorganitzacions genòmiques són tolerats, en humans donen lloc a malalties. Per tant, els autors creuen que les conclusions podrien ser beneficioses també per a la salut humana.