El canvi climàtic contra els maies
El paper del canvi climàtic en el desenvolupament i la desaparició de la civilització maia clàssica, que va des del 300 dC fins al 1000, ha estat motiu de controvèrsia durant dècades a causa de la falta de dades. No obstant això, un equip internacional d'arqueòlegs i investigadors de ciències de la terra ha pogut recollir registres climàtics de 2.000 anys que mostren que el canvi climàtic va influir en la desintegració de la civilització maia.
Per fer l'estudi, publicat aquesta setmana a Science , els investigadors han fet servir mostres d'estalactites d'una cova situada a sota de l'antiga ciutat d'Uxbenka, al sud de Belize. Analitzant-les han pogut reconstruir els registres de les pluges que van caure durant aquells temps. Els investigadors han pogut veure que l'increment de les precipitacions també apareix reflectit en els relleus i les inscripcions dels monuments maies. "Quantitats inusualment altes de precipitacions van afavorir un augment en la producció d'aliments i una explosió en la població entre els anys 450 i 660", indica Douglas Kennett, autor principal i professor d'antropologia a la Universitat Estatal de Pensilvània. Això va portar a la proliferació de ciutats com Tikal, Copán i Caragol a les terres baixes maies.
Les noves dades climàtiques, però, també mostren que aquest període tan fèrtil va anar seguit d'una sèrie de grans sequeres que es van donar durant quatre segles: van provocar una disminució de la productivitat agrícola i van contribuir a la fragmentació social i al col·lapse polític. La més severa coincideix amb el col·lapse generalitzat de l'estat maia i pot estar associada amb una disminució de població generalitzada a la regió. "Al llarg dels segles, les ciutats van patir un descens de població i els reis maies van perdre el seu poder i influència", explica Kennett. Els registres de pluges també els han comparat amb la cronologia dels conflictes bèl·lics, rivalitats i aliances estratègiques pels quals va passar aquesta civilització i que també apareixen en aquestes inscripcions. Els investigadors apunten que la sequera va ser un estrès més que es va afegir a una situació política que ja era complexa.
Aprendre del passat
Els registres arqueològics i històrics tan rics dels maies proporcionen una oportunitat per examinar els efectes a llarg termini del canvi climàtic per al desenvolupament i la desintegració dels complexos sistemes sociopolítics com el nostre, opina Kennett, expert de renom internacional en els efectes humans del canvi climàtic global i els impactes ambientals de l'expansió de la població.
Els maies van ser capaços de construir ciutats senceres amb una gran complexitat arquitectònica i fent servir un gran coneixement tecnològic. Avui dia, les runes maies envaïdes per la selva amaguen encara molts secrets. S'ha especulat sobre la seva desaparició a causa dels conflictes polítics i el desgast. També s'havia apuntat a la sequera com a causa. Aquest estudi, però, és el primer que aporta dades objectives sobre les pluges.
