Mor James Watson, el Nobel que va descobrir la doble hèlix de l’ADN

BarcelonaAcabava de fer 34 anys quan el seu nom va aparèixer en un dels llistats més importants de la ciència: el Nobel de medicina. Des d’aleshores ha passat a la història com un dels investigadors clau del segle XX, tant pel descobriment de l’estructura de l’ADN com pel seu lideratge del Projecte Genoma Humà (1988-1992), però també per les múltiples polèmiques que ha protagonitzat. Aquesta setmana, a l'edat de 97 anys, el biofísic estatunidenc James D. Watson ha mort en un centre sanitari de Nova York per causes que no han transcendit, segons ha confirmat el seu fill al New York Times.

Watson, que va néixer el 6 d'abril del 1928 a Chicago, va ser un nen superdotat. Va entrar a la Universitat de Chicago als 15 anys, en un programa per a estudiants amb talent excepcional, i va estudiar zoologia. Posteriorment, es va doctorar en genètica a la Universitat d'Indiana, i l'any 1951 es va traslladar al Regne Unit per treballar al Laboratori Cavendish de la Universitat de Cambridge, on va conèixer el biòleg i professor universitari britànic Francis Crick.

En aquell moment i en aquell laboratori va començar la col·laboració que els va portar, a tots dos, a descodificar l'ADN, el model genètic de la vida. Només dos anys després d'aliar-se, Crick i Watson van publicar un article a la revista Nature en què plantejaven que l'àcid desoxiribonucleic té una estructura de doble hèlix. És a dir, que està format per dues cadenes que s'enrotllen al voltant d'un eix comú formant una escala recaragolada.

Amb tot, aquest reconeixement no va estar exempt de polèmica. L'estructura helicoidal de l'ADN es va atribuir majoritàriament a aquests dos homes, però es va eludir la contribució decisiva d’una dona: la científica britànica Rosalind Franklin. Aquesta cristal·lògrafa va obtenir la imatge de raigs X —la famosa Fotografia 51— que va resultar clau per identificar l’estructura de l’ADN.

Invisibilització de Rosalind Franklin

Watson va poder veure aquella fotografia el 1953, sense el consentiment directe de Franklin, i aquella informació va ser determinant per al model de doble hèlix que ell i Crick van publicar aquell mateix any a Nature. Tot i que Franklin també hi va signar un article en el mateix número, no se li va reconèixer el paper essencial que havia tingut en el descobriment.

Aquesta troballa ha suposat una fita fonamental en biologia molecular, ja que proposava per primer cop com la informació genètica es copia i es transmet d’una generació a l’altra. El jurat del Nobel de medicina va distingir els dos investigadors per aquest descobriment el 1962 “pels seus descobriments referits a l'estructura molecular dels àcids nucleics i el significat per a la transferència d'informació en la matèria viva”.

Amb tot, cap d'ells va ser capaç de recordar Franklin sense la qual no haurien obtingut el preuat guardó, i que desgraciadament havia mort el 1957 a causa d'un càncer d’ovaris, amb només 37 anys.

Dècades més tard, Watson va admetre que la contribució de Franklin havia estat decisiva, però suggerint alhora que ells dos van saber interpretar allò que ella no havia sabut veure en les seves pròpies dades. La seva actitud, però, va fer que la comunitat científica reivindiqués Rosalind Franklin com a investigadora clau i símbol de les científiques invisibilitzades.

Declaracions racistes

Al llarg de la seva vida, Watson va ser membre del cos docent de la Universitat Harvard (1956-1976) i hi va impulsar el programa de biologia molecular. De fet, va modificar de dalt a baix el currículum per incloure l'ADN, l'ARN i la síntesi de proteïnes. En paral·lel, l'any 1968 va ser nomenat director del Cold Spring Harbor Laboratory (CSHL) i va convertir aquest petit centre de recerca en un epicentre mundial de la genètica.

La seva contribució al coneixement del material genètic va marcar un abans i un després en la biologia moderna, però la seva trajectòria també va quedar entelada per diverses controvèrsies. Com a docent, era temut pel seu estil directe i competitiu, i la seva personalitat era tant brillant com provocadora. En els seus darrers anys de vida, Watson va fer declaracions polèmiques contra el gènere, homòfobes i racistes, que van provocar la condemna pràcticament universal del món acadèmic.

Per exemple, el 2019 va afirmar que "hi ha una diferència mitjana entre blancs i negres a les proves de coeficient intel·lectual" i que aquesta diferència és “genètica”. Arran d'aquest escàndol, va perdre diversos títols honoraris i la comunitat científica es va afanyar a aclarir que les diferències entre grups humans a escala genètica són mínimes, ja que més del 99,9% del genoma és compartit per tots els éssers humans, i que el rendiment intel·lectual està molt més relacionat amb factors socials, econòmics i educatius que no amb la genètica.

El 2014, Watson va sorprendre el món quan va subhastar la seva medalla Nobel per 4,1 milions de dòlars, fet que el va convertir en el primer guardonat viu a fer-ho. Part dels diners els va donar a institucions científiques. Cinc anys després, va patir un accident automobilístic que li van causar lesions cerebrals i es va retirar completament de la vida pública.