Coronavirus

¿Pangolins, ratpenats o gossos viverrins? Troben nous indicis de l’origen de la pandèmia

Un equip internacional identifica material genètic d'aquests animals a les mostres del mercat de Wuhan que van donar positiu per coronavirus

Benjamin Mueller / The New York Times
5 min
ls gossos viverrins es venen de manera il·legal per la seva carn i la seva pell.

Que l'origen de la pandèmia de coronavirus és al mercat de Huanan, a la ciutat xinesa de Wuhan, continua sent la principal teoria de la comunitat científica, juntament amb la fuga del virus d'un laboratori. En el primer escenari, l'espècie que va afavorir el salt als humans, però, continua generant debat. Ara, i després que la responsabilitat s'atribuís a ratpenats i pangolins, un equip internacional de viròlegs ha trobat dades genètiques que vincularien el SARS-CoV-2 amb els gossos viverrins que es venien il·legalment en aquest mercat.

Aquest animal, que als més cinèfils els recordarà al personatge Rocket Racoon de la saga Guardians de la galàxia, pertany a la família dels cànids, un grup d'animals que també inclou els gossos domèstics i que està estretament relacionat amb les guineus tot i que s'assembla més a l'ós rentador. L'estudi encara no s'ha publicat amb tots els detalls, però la seva anàlisi va ser divulgada per primera vegada a la revista nord-americana The Atlantic. I encara que les noves dades segurament no resolen els interrogants sobre l'origen animal de la pandèmia, sí que tornen a posar damunt la taula el debat. 

Els investigadors van prendre mostres a l'interior i als voltants del mercat el gener del 2020, poc després que les autoritats xineses clausuressin les instal·lacions a causa de les sospites que les relacionaven amb el brot d'un nou virus. Tot i que els animals ja no hi eren, es van aconseguir mostres de les parets i el terra del mercat, així com de les gàbies de metall i els carrets que s'utilitzen per transportar els animals, i es va trobar material genètic d'animals que donaven positiu per coronavirus. Una part important d'aquestes mostres corresponien a gossos viverrins, que se sap que, segons alguns experiments de laboratori, són capaços de transmetre el nou coronavirus. Però això no vol dir que en siguin el reservori natural. Fins i tot si els gossos viverrins del mercat de Wuhan estiguessin infectats, podrien haver estat un hoste intermediari i haver-se contagiat de ratpenats o altres espècies.

En efecte, tot i que la barreja del material genètic del virus i l'animal no prova que el gos viverrí estigués infectat, tampoc descarta que no ho estigués. Els investigadors tampoc no tenen clar si són l'origen del virus o es van contagiar d'un altre animal, com tampoc saben del cert si l'animal ha propagat el virus a les persones o va ser a l'inrevés. No obstant això, l'anàlisi va establir que els gossos viverrins van dipositar firmes genètiques al mateix lloc on es va recollir el material genètic del virus, segons els científics encarregats d'aquest estudi. Aquesta evidència concorda amb un possible escenari en què el virus hagi saltat als humans des d'un animal salvatge.

Així són els gossos viverrins
  • Què són?

    Malgrat el seu nom, no són parents propers dels óssos rentadors. Pertanyen a la família dels cànids, un grup que també inclou els gossos domèstics, i estan més estretament relacionats amb les guineus. A diferència d'altres cànids, poden hivernar a l'hivern. Són omnívors i s'alimenten de rosegadors i baies. Són monògams i sovint viuen en parelles.

  • On viuen?

    Són nadius de la Xina, Corea i el Japó. També s'han tornat comuns a parts d'Europa, on es consideren una espècie invasora. De vegades són caçats com a plaga.

  • Per què són criats i venuts?

    Els crien pel seu pelatge. La Xina és productor líder de pells de gossos viverrins: només el 2014, el país va produir més de 14 milions de pells, 100 vegades més que Europa. També es ven la seva carn en mercats d'animals vius i, en el cas del mercat de Huanan, això es va fer almenys fins al novembre del 2019, segons informes d'alguns investigadors.


Jeremy Kamil, viròleg del Centre Shreveport de Ciències de la Salut de la Universitat Estatal de Louisiana, que no va participar en l'estudi, afirma que les troballes demostren que "les mostres del mercat que tenien els primers llinatges de covid estaven contaminades amb lectures d'ADN d'animals salvatges". Encara que no arriba a ser una evidència concloent que un animal infectat hagi desencadenat la pandèmia, Kamil defensa que permet centrar l'atenció, "de manera profunda", en el comerç il·legal d'animals.

Dades sense processar eliminades

Els científics xinesos ja havien publicat un estudi després d'analitzar les mateixes mostres del mercat el febrer del 2022. Aleshores van reportar que havien donat positiu per coronavirus, però suggerien que el virus provenia de persones infectades que eren clients o treballadors del mercat, i no dels animals que s'hi venien. En algun moment, aquests mateixos investigadors, inclosos alguns de pertanyents al Centre Xinès de Control i Prevenció de Malalties, van publicar les dades sense processar de les mostres preses al mercat a GISAID, un arxiu internacional de seqüències genètiques de virus. Els intents de The New York Times per contactar per telèfon amb els científics xinesos el 16 de març van fracassar. Florence Débarre, biòloga evolutiva del Centre Nacional de Recerca Científica de França, va explicar en una entrevista que el 4 de març estava buscant en aquesta base de dades informació relacionada amb el mercat de Huanan quan, per casualitat, va veure que hi havia més seqüències del que és habitual. Dubtant de si contenien noves dades, Débarre les va aïllar i va descobrir que contenien una gran quantitat de dades sense processar.

Els viròlegs havien estat esperant aquestes dades de seqüències sense processar del mercat des que es van assabentar de la seva existència a l'informe xinès del febrer del 2022. La investigadora va alertar altres científics, entre ells els líders d'un equip que l'any passat va publicar un conjunt d'estudis que assenyalava el mercat com el lloc d'origen del coronavirus.

La setmana passada, un equip internacional —que incloïa Michael Worobey, biòleg evolutiu de la Universitat d'Arizona; Kristian Andersen, viròleg de l'Institut de Recerca Scripps a Califòrnia; i Edward Holmes, biòleg de la Universitat de Sydney— va començar a extreure les noves dades genètiques. Els va cridar l'atenció una mostra en particular: havia estat presa d'un carretó vinculat a un lloc específic al mercat de Huanan que Holmes va visitar el 2014. Holmes va descobrir que aquest lloc contenia gossos viverrins engabiats sobre una altra gàbia que contenia aus, és a dir, exactament el tipus d'entorn propici per a la transmissió de nous virus.

L'equip de recerca va descobrir que la mostra presa d'un carret en aquest lloc a principis del 2020 contenia material genètic del virus i d'un gos viverrí. "De manera relativament ràpida vam poder adonar-nos que almenys en una d'aquestes mostres hi havia molt àcid nucleic d'aquest animal, juntament amb àcid nucleic del virus", explica Stephen Goldstein, viròleg de la Universitat de Utah que va treballar en la nova anàlisi. Els àcids nucleics són els components químics bàsics que transporten la informació genètica.

Després que l'equip internacional tingués accés a les noves dades, alguns científics involucrats en l'anàlisi van dir que es van comunicar amb els investigadors xinesos que van pujar els fitxers amb una oferta per col·laborar, seguint les regles de l'arxiu en línia. Tot seguit, les seqüències van desaparèixer de GISAID. No se sap amb certesa qui les va eliminar o per què van ser eliminades. Débarre afirma que l'equip de recerca estava buscant més dades, incloses algunes mostres del mercat que mai no es van divulgar. “El més important és que encara hi ha més dades”, diu.

"El millor que podem obtenir"

Els científics involucrats en l'anàlisi van afirmar que algunes de les mostres també contenien material genètic d'altres animals i humans. Angela Rasmussen, viròloga de l'Organització de Vacunes i Malalties Infeccioses de la Universitat de Saskatchewan al Canadà, va treballar en l'anàlisi i va afirmar que la presència del material genètic humà era d'esperar perquè les persones compraven i hi treballaven i els casos humans de covid van ser vinculats al mercat. Tot i això, Goldstein adverteix: “No tenim cap animal infectat, i no podem provar definitivament que hi havia un animal infectat en aquest lloc”.

El material genètic del virus és prou estable, diu, perquè no puguem tenir clar amb exactitud quan es va dipositar al mercat. Goldstein assegura que l'equip continuava analitzant les dades i que no tenia la intenció que la seva anàlisi es fes pública abans de publicar un informe. “Però com que als animals que hi havia al mercat no se'ls van prendre mostres en aquell moment, això és el millor que podem obtenir”, planteja.

Benjamin Mueller és reporter de salut i ciència. Va cobrir la pandèmia de coronavirus com a corresponsal a Londres.

stats