El petroli encara no s’acaba

Es va acabant el petroli convencional, però no s’acaba el petroli més remot, més profund, menys concentrat, de menys qualitat, d’extracció més difícil i, per tant, més car. Es calcula que hi ha al subsòl set vegades més petroli del que s’ha extret fins ara, molt distribuït per tot arreu. Tècniques com el fracking han donat als EUA i al Canadà la capacitat d’exportar cru. No hi ha acord sobre l’impacte ambiental perquè la indústria productora avança sense estudis científics. En va aprenent a mesura que actua: una versió radical del learning by doing [aprendre mentre es fa]. Però a Europa el principi de precaució s’imposa, fins a arribar a la paràlisi per l’anàlisi. Els combustibles fòssils incrementen l’escalfament global, però les energies renovables, idònies per produir electricitat, són d’implantació lenta i difícil en el transport, que representa el 75% del consum d’energia i està basat, en un 95%, en el petroli i el gas. Com es pot compaginar el respecte al medi amb la seguretat de subministrament energètic? El lloable plantejament europeu de primar les energies renovables i restringir les fòssils i la nuclear és minoritari i no seguit a escala mundial, i contribueix aquí a l’encariment dels costos i a la fugida d’empreses que utilitzen energia intensivament. Però al darrere no hi ha una política europea coherent, sinó decisions determinades per les pressions de lobis i partits. En cada estat i en el conjunt d’Europa es troben a faltar pactes polítics per definir un mix energètic realista, que sigui compatible amb un desitjable pacte mundial per al canvi climàtic, i basat en dades científiques independents com les de l’IPCC. No serà fàcil.