Publiquen la primera imatge del cel austral feta amb la càmera digital més gran del món

Es coneix com la "primera llum" i, a grans trets, és la primera instantània que emet un instrument. En aquest cas, però, aquesta primera instantània és històrica, perquè és la primera llum de la càmera digital més gran del món. Aquest dilluns s'han fet públiques les primeres imatges de l'Observatori Rubin, que està situat a Xile i té la missió de crear la pel·lícula més completa del cel nocturn que s'ha fet fins ara. El Legacy Survey of Space and Time (LSST) és el cartografiat que escanejarà el cel austral durant els pròxims 10 anys. El projecte és una col·laboració internacional finançada per la Fundació Nacional de Ciències dels Estats Units (NSF) i el departament d'Energia dels EUA (DOE) en què participen dos centres del Consell Superior d'Investigacions Científiques (CSIC).

L'Observatori Rubin marca un nou estàndard per als cartografiats astronòmics, ja que està equipat amb la càmera digital més gran construïda al camp de l'astronomia, amb la qual es fotografiarà el cel repetidament per crear un time-lapse ultrapanoràmic d'alta definició de l'Univers. Tot plegat serà possible gràcies a un disseny de mirall innovador, una sensibilitat de càmera inigualable, una capacitat de gir ràpid i una potent infraestructura informàtica. Més enllà de la pel·lícula, l'objectiu del projecte és aprofundir en interrogants sobre la matèria fosca, catalogar el Sistema Solar o descobrir l'estructura i la història de la nostra galàxia.

30 països i presència catalana

"És la primera vegada que s'utilitza un telescopi d'una obertura tan gran, de més de vuit metres de diàmetre, dedicat completament a fer un escaneig del cel durant deu anys. A més de produir una pel·lícula dinàmica de tot el cel austral al llarg d'aquesta dècada, permetrà combinar totes les imatges per detectar els objectes més febles mai observats des de la Terra", explica Lluís Galbany, investigador de l'Institut de Ciències de l'Espai (ICE-CSIC). Galbany insisteix que poder utilitzar l'observatori Rubin és com "comptar amb la màquina de descobriment de supernoves i altres explosions estel·lars més precisa i productiva, amb més de cent mil alertes de nous objectes cada nit".

L'Institut de Ciències de l'Espai és un dels centres de l'Estat que participen en aquest projecte pioner, en el qual també hi ha una important presència catalana. Entre els milers d'investigadors de més de 30 països que treballen per a la missió de l'Observatori Rubin hi ha l'Institut d'Estudis Espacials de Catalunya (IEEC), l'Institut de Física d'Altes Energies (IFAE) i el Port d'Informació Científica (PIC), que formen part d'un consorci estatal format pel CSIC, l'Institut de Física Teòrica (IFT, UAM-CSI Energètiques, Mediambientals i Tecnològiques) i l'Institut d'Astrofísica de Canàries (IAC).