03/09/2021

Rita Colwell i la perseverança

2 min

Quan el 1956 un professor de bacteriologia de la Universitat Purdue va dir a una brillant estudiant que no malgastava beques amb dones, potser va fer-li un favor: Rita Rossi (Rita Colwell un cop casada) va fer un màster en genètica que li va servir de base per a futurs estudis de genètica molecular bacteriana. Colwell és la primera dona que ha dirigit la Fundació Nacional de Ciència dels Estats Units, una entitat que subvenciona la meitat de la recerca no mèdica en aquell país. La seva biografia és una història de perseverança com a investigadora en microbiologia i com a gestora en l’administració de la ciència.

Colwell és també una autoritat en Vibrio cholerae, el bacteri causant del còlera. Quan es pensava que, entre epidèmies, el bacteri s’ocultava en persones sanes immunes a la seva toxina, ella sospitava que ho feia en les aigües costaneres, especialment on s’ajunten l’aigua salada marina i l’aigua dolça dels rius. La seva hipòtesi va ser qüestionada perquè no es trobava mai el bacteri en cultius d’aigües. Ella, però, va provar-ne la presència amb una tècnica que utilitza anticossos fluorescents que es fixen al bacteri i permeten detectar-los amb un microscopi especial, de fluorescència. A més d’això, també va descobrir que el reservori del bacteri eren uns minúsculs crustacis molt abundants en el plàncton.

La seva autobiografia, A lab of one’s own (Un laboratori propi ), parafraseja el títol d’una obra de Virginia Woolf (Una cambra pròpia ) sobre les possibilitats que s’obren a una dona si disposa dels mateixos mitjans i oportunitats que un home. Segons Colwell, cal comptar amb dones en el món de la ciència perquè, per a tota activitat, els millors candidats del total de la població seran sempre millors que els millors candidats de només la meitat de la població.

Mercè Piqueras és biòloga i traductora.

stats