MEDI AMBIENT

Alerta davant l’allau d’embarcacions recreatives

Biòlegs i naturalistes adverteixen que sovint les barques incompleixen la normativa sobre l’ancoratge

“Som uns convidats de luxe al mar Mediterrani, i per tant hem de comportar-nos com qui va a casa d’algú que t’ha convidat amablement”. És l’advertència del biòleg i naturalista Josep Maria Dacosta davant la sobreocupació que durant l’estiu pateixen les platges i cales del litoral català, i molt especialment de la Costa Brava, una destinació turística que cada estiu rep més visitants. Un dels motius de preocupació dels biòlegs i naturalistes és l’allau d’embarcacions recreatives que durant els mesos d’estiu omplen els ports esportius, circulen pel litoral gironí i fondegen a les seves cales. “Navegar per aquest litoral és un privilegi, però cal prendre mesures per evitar que aquesta pràctica malmeti el medi”, alerta Dacosta.

Aquest any, segons el departament de Territori i Sostenibilitat, al litoral gironí hi ha un total de 12.554 amarradors esportius en 17 instal·lacions portuàries esportives. La Generalitat també té tres camps de boies als ports de Palamós, de l’Escala i de l’Estartit, als quals cal sumar els camps de boies instal·lats durant els mesos d’estiu davant les platges de moltes poblacions costaneres per a les embarcacions recreatives. Palafrugell, amb 15 camps i 840 boies, i Cadaqués, amb 12 i 746, lideren aquest rànquing. Girona, de fet, és la demarcació que en té més al país, amb 61 camps i 3.006 amarradors.

La navegació recreativa representa una font de dinamització socioeconòmica molt important a la costa catalana, però la presència massiva i descontrolada d’embarcacions també genera efectes molt perjudicials per al medi natural. Per això institucions i entitats aposten per regular la pràctica i conscienciar els usuaris dels límits i perills.

Un dels col·lectius que s’ha implicat més en aquesta qüestió és l’Associació de Naturalistes de Girona (ANG), que fa temps que reclama amb insistència que la Generalitat no ampliï el nombre d’amarratges al litoral gironí, perquè la proliferació excessiva de barques en molts moments de l’estiu suposa un risc mediambiental important. Tot i això, des d’aquesta organització no treballen en cap campanya que denunciï exclusivament aquest problema, sinó que centren els esforços a combatre la llei d’ordenació del litoral, que tanta polèmica ha causat els últims mesos. Ara bé: Càrol Coll, directora de l’entitat, afirma que l’edificació del litoral i la presència massiva d’embarcacions estan directament relacionades, ja que “responen al mateix model turístic de sobreexplotació de la costa”. “Sovint l’ampliació d’un port o la construcció d’un de nou va associada a un projecte d’especulació urbanística”, diu l’ANG.

Concentració d’amarraments

Des de SOS Costa Brava, entitat que aplega una vintena d’entitats, s’alerta que actualment gairebé el 50% d’amarradors que hi ha a Catalunya es concentren a la Costa Brava (que en extensió suposa un terç de la costa catalana) i es demana que s’aturin projectes com el de l’ampliació de la Marina de Port d’Aro, que passaria de tenir 822 amarradors a superar el miler.

Els ecologistes indiquen que el Pla de Ports de Catalunya 2016-2030, que està en fase de resposta a les al·legacions i informes institucionals de la informació pública i institucional, manté les expectatives d’ampliació d’infraestructures portuàries d’abans de la crisi, malgrat que no autoritzi la construcció de nous ports. L’ANG entén que aquest pla hauria de servir no pas per fer més amarraments sinó per regular la densitat de trànsit marítim, l’accés a les cales i l’ancoratge. “De la mateixa manera que a la carretera hi ha unes normes de circulació, també hi hauria d’haver unes normes per al trànsit nàutic que garantissin la preservació del medi natural”, sosté Sergi Nuss, membre de l’ANG i coordinador de la guia 50 espècies i paratges de la Costa Brava en perill, promoguda per SOS Costa Brava.

Ser bons navegants

Mentre esperen una normativa més estricta, ecologistes i biòlegs donen consells per a una navegació no invasiva i responsable i recorden les mesures que ja preveu la llei però que no sempre es compleixen, com ara les que fan referència a l’ancoratge de les embarcacions. Josep Maria Dacosta reconeix que el litoral empordanès té un encant especial que sedueix tothom qui disposa d’una embarcació d’ús recreatiu: “Amb unes distàncies relativament curtes es pot gaudir de les roques del cap de Creus, el terreny arenós de la badia de Roses o de les pedres calcàries de l’Escala i l’Estartit”. No obstant això, justament per poder continuar gaudint d’aquest entorn, cal ser “bons navegants en aquestes aigües, que no són nostres”, sosté el biòleg.

Un perill per a la posidònia

Un dels principals errors que cometen els usuaris d’embarcacions recreatives es produeix en l’ancoratge, és a dir, en el moment d’aturar la barca fora del port. Solen fondejar llançant l’àncora al fons, però aquesta pràctica pot malmetre greument el fons marí, especialment les plantacions de posidònia oceànica, una espècie protegida de gran importància ecològica que només creix al Mediterrani. Per això la llei obliga a amarrar a una boia o ancorar amb compte sobre un terreny de sorra. Tot i això, tal com lamenta Càrol Coll, aquesta normativa no sempre es compleix i no hi ha un control exhaustiu del seguiment.

La posidònia és una espècie absolutament necessària per al fons marí i tarda desenes d’anys a regenerar-se i refer-se de qualsevol dany. A grans trets, fixa el fons marí, és l’hàbitat natural de moltes altres espècies i, a més, és un embornal molt important de diòxid de carboni; és com una esponja de CO2 que regenera l’aire, cada vegada més contaminat pel canvi climàtic. I també ajuda a mitigar la regressió de les platges, un aspecte fonamental a les comarques gironines, ja que és la zona de Catalunya més vulnerable a la crescuda del nivell del mar. Així doncs, les conseqüències d’una àncora mal llançada poden ser devastadores. Fa poc s’ha descobert una zona molt important de posidònia i de cimodocea -una altra planta marina- a la badia de Roses, que sens dubte caldrà preservar amb molta cura.

Boies estratègiques a s’Alguer

A conseqüència d’aquesta problemàtica, l’Ajuntament de Palamós, juntament amb altres entitats locals, ha fet una aposta explícita per promoure l’ancoratge sostenible: a la cala de s’Alguer, un dels llocs més emblemàtics de la Costa Brava, molt sovintejada per les embarcacions, s’hi han instal·lat una vintena de boies en diverses zones lliures d’hàbitats de posidònia. D’aquesta manera, la situació estratègica de les boies, d’ús lliure i gratuït, eviten perjudicar qualsevol espècie del sòl marí. De fet, l’Ajuntament de Palamós és una entitat capdavantera en aquesta tasca i aquesta no és la única cala on han promogut iniciatives semblants. Ara bé, des de l’ANG critiquen que només es produeixen petits canvis locals a cada port, però que no hi ha una acció coordinada i efectiva per a tot el litoral català.

Els riscos de la pesca

Sovint l’ús d’embarcacions recreatives està relacionat amb altres activitats, com són la pesca o el busseig, que si no es practiquen correctament també poden tenir conseqüències perjudicials per al medi marí. Dacosta també informa de les mesures que cal seguir en aquestes activitats, que, de fet, igualment estan regulades per llei. Per exemple, pel que fa a la pesca recreativa, només es permet utilitzar dos estris de pesca per llicència i no es poden pescar peixos de més de 10 kg, però, al mateix temps, tampoc es poden utilitzar hams molt petits que capturin peixos joves, perquè això trenca la cadena de reproducció. A més, tan sols es pot pescar durant la llum del dia i no s’han d’utilitzar espècies tòxiques com a esquer -com ara el cuc americà- perquè es poden acabar introduint en l’ecosistema marí i generar impactes negatius sobre la fauna local.

Residus al mar

En relació amb el busseig i el submarinisme, Dacosta explica que cal tenir en compte la “flotabilitat” i la “sostenibilitat”. És a dir, els submarinistes han de controlar els pesos per no baixar massa avall i fer malbé el fons, i no han de remenar ni modificar el medi marí. El biòleg també alerta que cal evitar contacte dels submarinistes o de les embarcacions amb espècies protegides de cetacis com els dofins i les balenes. Altres espècies protegides que pateixen l’accés d’embarcacions són ocells com ara el corb marí i el xatrac becllarg, que a vegades s’enganxen al palangre i als hams llançats al mar.

Un altre dels problemes és la quantitat infinita de residus que es llencen al mar. Cada vegada són més els crits d’alerta de les entitats internacionals que avisen que, si continuem a aquest ritme, d’aquí pocs anys ja hi haurà més plàstics que peixos a les aigües marines.

Més continguts de