L’ENTREVISTA

JOSEP DURAN: “Faig experiments sorprenents per despertar la curiositat dels alumnes”

Químic i professor de la Factultat de Ciències de la Universitat de Girona (UdG)

El químic Josep Duran (Girona, 1966), professor de la Facultat de Ciències de la Universitat de Girona (UdG), va rebre la setmana passada la distinció Vicens Vives a la qualitat docent universitària, atorgada per la Generalitat. Duran ha impulsat iniciatives innovadores relacionades amb la virtualització de la docència i la divulgació de la química a la universitat i a la societat, combinant la ciència, l’ús de noves formes comunicatives, les noves metodologies i la formació de nou professorat.

La química és la base de tot?

La química estudia tot allò que té matèria. Aquesta taula, la tinta, el paper, vostè, jo... estem fets de matèria. Per tant, malgrat el que es pugui dir en alguns anuncis, és completament fals que hi hagi productes cosmètics o aliments que no tenen química. En realitat, tot el que té matèria té química. L’any 2011 va ser declarat Any Internacional de la Química. A Catalunya es va fer servir l’expressió “Tot és química” com a lema.

És un químic vocacional?

Vaig fer química per casualitat. Poc abans de la selectivitat vaig tenir una conversa amb el meu professor de geologia, Pedro Cortés. Estava meravellat per la seva capacitat docent: fèiem moltes sortides i utilitzava exemples de la vida quotidiana. Li vaig dir que volia ser mestre, i em va recomanar que estudiés una carrera científica. M’hauria agradat fer geologia, però els pares no em podien pagar la carrera a Barcelona i vaig estudiar química perquè era el que s’assemblava més a la geologia.

En lloc de mestre, va acabar sent professor.

Vaig acabar la carrera amb 23 anys i després vaig haver de fer el servei militar, però quan vaig tornar, el 1991, pocs mesos abans de la fundació de la UdG, vaig aconseguir una plaça de professor ajudant al que llavors encara era el Col·legi Universitari de Girona. Així doncs, ja fa 28 anys que estic compaginant la recerca amb la docència. Per optar a la plaça de professor titular necessitava un determinat nombre de publicacions de qualitat, que van provenir de la meva recerca, feta durant el doctorat al departament de química de la UdG, i de les meves estades postdoctorals a Amsterdam i a Tolosa. El 2003 vaig aprovar les oposicions per ser professor titular.

I va introduir l’aprenentatge creatiu.

Com a estudiants no les vèiem gaire, aquestes metodologies. Les classes eren més aviat clàssiques. Com que sempre havia tingut interès per la docència, quan vaig començar a fer de professor em vaig apuntar a diversos cursos de l’Institut de Ciències de l’Educació, on vaig aprendre metodologies que he aplicat després. Una de les últimes és l’aula inversa. A grans trets, consisteix en facilitar uns materials als estudiants perquè es preparin el tema abans d’anar a classe; això permet que després la intervenció dels professors sigui més quirúrgica. Estic molt satisfet amb els resultats. Els alumnes valoren l’esforç dels professors. Quan veuen que t’esforces per facilitar-los les eines perquè aprenguin són receptius i fins i tot t’ho retornen.

Fa molts anys que es dedica a la comunicació científica.

Des del 2003. Això va anar de bracet amb altres professors de la UdG que també hi creien, especialment el director del departament de química, en Miquel Duran. Aquest va ser l’embrió del que poc més tard seria la nova càtedra de cultura científica i comunicació digital, que dirigeix la Sílvia Simon.

El 2008 va impulsar el projecte Reacciona... explota!

Va ser el primer i encara dura. El nom del projecte ve de la intenció que l’alumne reaccioni i, després, exploti la seva capacitat. Molts d’aquests experiments són sorprenents, amb l’objectiu de despertar la curiositat. Fan que es preguntin per què passen les coses. Aquesta curiositat és el fonament perquè els aprenentatges siguin més consistents. Durant aquests onze anys hem anat a una trentena d’instituts cada curs acadèmic. Al principi el projecte va rebre l’impuls de la Fundació Espanyola per a la ciència i la tecnologia, que em va concedir un ajut.

Un altre projecte del seu repertori és Uau, això és química!

Són setze vídeos i cadascun tracta un tema de química del currículum de batxillerat. La majoria són experiments que no es poden fer a l’aula perquè són perillosos o tòxics. Per això els hem gravat en vídeo. Es va realitzar en el marc de la tesi doctoral d’en Pep Anton Vieta.

Molta gent el coneix d’haver-lo vist a l’ Espai Terra de TV3.

Sí, vaig participar-hi uns quatre anys amb en Tomàs Molina i el seu equip. Malauradament es va acabar. Era un dels pocs programes de la televisió pública que acostava la ciència, el medi ambient i la meteorologia a la societat. Hi fèiem experiments de química relacionats amb el tema que es tractava al programa. Sempre en absolut directe, cosa que implicava un cert risc. Una vegada vam barrejar Mentos amb coca-cola. El doll que havia de sortir havia de ser prou alt per superar-nos a nosaltres, però no tant per mullar els focus de dalt. Era absolutament imprevisible, però per sort es va quedar a un pam del sostre.

És coautor del llibre 100 curiositats sobre la taula periòdica .

Aquest 2019 és l’Any Internacional de la Taula Periòdica i, amb cinc professors més, hem escrit un llibre de divulgació. Hi apareixen curiositats de tota mena, relacionades amb la història, el cinema, la literatura, la màgia i fins i tot la Bíblia.

Què representa per a vostè la distinció Vicens Vives?

És un reconeixement a la feina docent. No tots els professors universitaris valoren igual la tasca docent i la investigadora. Tampoc institucionalment hi ha la mateixa valoració. Afortunadament, sembla que això pot començar a canviar gràcies al programa Margalida Comas que ha iniciat la Generalitat.

Més continguts de

El + vist

El + comentat