(A)phònica i Emergent: dos referents
GironaAquest estiu de superabundància cultural, ha valgut la pena (re)visitar Banyoles per l'(A)phònica, indubtablement un dels millors festivals de les comarques gironines. Aquestes tampoc serien el mateix sense el notable esforç descentralitzador de l'Emergent, que segueix actiu fins al dia 8.
Després de 14 anys vora l'Estany, l'(A)phònica apareix com un festival substancialment consolidat i amb una ferma reputació. A part d'una bona desena de concerts gratuïts per les places del burg, el Festival de la Veu de Banyoles agrupa concerts de pagament d'ineludible qualitat, que registren habitualment aforament complet. Els espais també estan ben equipats, com l'Auditori de L'Ateneu (on el divendres 30 l'actor nord-americà Viggo Mortensen va encetar el certamen amb un recital poètic) o el Teatre Municipal. En aquesta última sala, el dissabte 1 de juliol es presentaven els madrilenys Marlango, un dels plats forts d'aquesta edició 2017, per a un concert que quasi tocava el firmament.
Quelcom curiós passa amb els Marlango. Al llarg d'aquesta dècada i mitja de carrera, la cantant (i també actriu), Leonor Watling, va arrodonint el control i la potència vocal, i cada vegada que tenim el plaer d'escoltar-la canta notòriament millor que l'anterior. Malgrat això, en lloc d'un major seguiment, el projecte sembla estar progressivament confinat a un públic minoritari i a la indiferència dels mitjans. Potser per això, el grup va reduint els seus efectius i a Banyoles es va presentar en el format més mínim possible, només amb Watling i el fidel pianista Alejandro Pelayo -que després d'una copa de vi va fer unes llargues i divertidíssimes xerrades entre les cançons-. A part de les bellíssimes perles del seu repertori en castellà i en anglès, que floten entre el pop, el jazz i el cabaret, el duet va desplegar un ventall considerable d'entranyables versions, de les quals hem de subratllar un punyent 'Creep' de Radiohead.
També arribarien un parell de versions de José González, potser el concert més desitjat de la vetllada i de tot el festival. Una llarga cua de seguidors es va muntar per accedir al Club de Natació, que feia d'idíl·lic escenari nocturn a la cita. El cel fosc i fred no presentava estrelles, però així les atencions les cobrava el cantautor suec de pares argentins i que canta en anglès -que la postmodernitat exhibeix aquestes curiositats.
Conegut per la seva original manera d'arpegiar, que va creant deixebles, les exquisides cançons guanyen en directe una brillantor hipnòtica i una profunditat monumental, que omple i abdueix els sentits i ens propulsa cap a irrenunciables filigranes d'emocions. Les expectatives eren altes, però el que és realment excepcional és que un artista pugui superar-les amb escreix d'aquesta manera tan cavalleresca, tan pura i tan zen, pràcticament només amb el so de la veu i de la guitarra. Més que apassionant: inoblidable.
Així que l'estiu és per sortir a conquerir els espais a l'aire lliure i és precisament això que proposa l'Emergent. En la seva 13a edició, aquest festival itinerant de música i arts escèniques de petit format ja s'ha tornat també un referent, no només per la tria raonada dels programes, sinó igualment pel seu concepte itinerant i la vocació descentralitzadora: porta als pobles que envolten Girona vetllades intenses amb un ambient popular i festiu. Vam gaudir moltíssim a l'inaugural, a Sarrià de Ter, el 29 de juny, amb la lluna creixent i les encertades actuacions de Quimi Portet i Marta Pérez, primer amb la seva banda, després com a integrant de les Anxovetes, combinant calidesa i expressivitat.
Entre els concerts, un electritzant espectacle de dansa acrobàtica i suggestió erotògena ('Duo Laos') i dos monòlegs d'humor, molt diferenciats entre ells: mentre Marc Martínez llençava crítiques reflexions sociopolítiques amb l'ajut de la guitarra, La Mano Jueves, més teatralitzat, ens tirava la roba, les pilotes i els dards enverinats d'un impresentable entrenador de tenis. Tot plegat, molt entretingut.
L'Emergent continuarà itinerant durant aquesta setmana, envaint per aquest ordre la plaça del Perelló de Vilablareix, la plaça de Catalunya de Fornells de la Selva i la plaça major de Madremanya, els dies 6, 7 i 8 de juliol, respectivament.
