Les autocaravanes busquen aparcament

GironaEn els últims anys, el turisme d’autocaravana s’ha consolidat com un model de viatge alternatiu a l’alça, amb cada vegada més usuaris que recorren sobre rodes zones rurals i urbanes, tant del territori nacional com de l’estranger. I aquest sector creixent no només inclou les autocaravanes, que són vehicles autosuficients amb tots els serveis a bord, sinó que també engloba l’ús de caravanes –remolcs sense lavabo ni motor– o furgonetes estil camper.

El punt d’inflexió en el creixement d’aquesta opció de turisme es dona, efectivament, a partir de la pandèmia. I és que a diferència dels allotjaments compartits amb altres turistes com els hotels, viatjar en autocaravana permet, si es vol, aïllar la bombolla de convivència i mantenir el mínim de contacte social amb l’exterior. Ara bé, en els últims mesos les restriccions sanitàries s’han relaxat i ha decaigut el temor al virus, però tot i això la demanda d’aquests vehicles s’ha mantingut en una línia ascendent. Així ho corrobora, per exemple, Caravan Inn, una empresa, situada a Ventalló, que es dedica a la venda, lloguer i aparcament exclusivament de caravanes. També Caravan Girona, emplaçada a Celrà i especialitzada en la venda i lloguer d’autocaravanes, reconeix que en aquests moments, fruit de la crisi de subministraments que frena la producció del xassís dels automòbils, la demanda fins i tot supera l’oferta existent.

Comunitats virtuals

I igualment s’ha notat la crescuda del sector de l’autocaravaning en el volum de trànsit a les xarxes socials, on proliferen grups de Telegram, WhatsApp i Facebook en què els usuaris intercanvien opinions, ofertes i recomanacions, a més d’organitzar trobades o viatges conjunts fora de la comunitat virtual. Aquestes noves formes d’intercanvi en línia van substituint progressivament el teixit associatiu tradicional d’entitats com la Unió Caravanista de Catalunya, un club federat amb 40 anys d’història, que actualment ha disminuït fins als 1.000 socis, la majoria dels quals jubilats d’edat avançada. En l’àmbit català, el grup de Facebook amb més seguidors és Autocaravanistes Catalans, que, amb més de 7.000 membres, administren Jaume Pascual i Sandra Montserrat, un matrimoni que fa 10 anys que viatgen en autocaravana.

Per a Pascual, el valor diferencial de l’autocaravana és la seva condició d’establiment itinerant: “Abans de comprar una segona residència al mar o a la muntanya, que només es pot gaudir durant la temporada d’hivern o estiu, és molt millor invertir en una casa amb rodes que pots traslladar durant tot l’any allà on et vingui de gust”, ressalta l’administrador del grup de Facebook. El turisme d’autocaravana i caravana facilita, doncs, un tipus de viatge rotatiu i nòmada, que permet abastar regions i territoris amplis, amb parades transitòries al llarg de la ruta. I Pascual, posant veu al sentiment compartit amb la majoria d’usuaris, assenyala que quan dissenya els itineraris per Europa, en països com França es troba "moltes més facilitats, serveis i preus favorables”, mentre que a Catalunya, igual que a la resta de l’Estat, “encara queda molta feina per atendre les demandes d’aquest model turístic ascendent”.

El càmping, única opció

El principal problema que comparteixen els membres de les comunitats virtuals d’autocaravanistes és la falta d’àrees d’aparcament específiques per als seus vehicles. És a dir, zones d’estacionament amb un mínim servei d’aigua i desguàs, per buidar i reomplir els dipòsits, descansar una o dues nits, poder visitar l’entorn i seguir el curs de la ruta. Segons les dades de l’aplicació Park4night, a les comarques gironines es poden comptabilitzar aproximadament una quarantena d’aparcaments públics o privats, gratuïts o de pagament, amb serveis per pernoctar, sobretot concentrats al voltant de la ciutat de Girona, la Garrotxa i l’Empordà. La xifra, però, encara és insuficient per fer front a la demanda dels usuaris catalans.

Així doncs, com que la majoria de poblacions no disposen d’aquest tipus d’aparcaments, si els autocaravanistes volen visitar-les només tenen l’opció d’establir-se en un càmping, cosa que representa un cost molt més elevat i sovint frena l’arribada de conductors itinerants. “Els càmpings han de ser una opció més d’allotjament, però no una obligació forçada perquè no hi ha cap alternativa per pernoctar a la zona”, es queixa Jaume Pascual. En aquesta mateixa línia s’expressa Xavier Pérez, usuari d’autocaravana des de fa 6 anys, no entén que els càmpings i hotels pressionin els ajuntaments perquè no obrin àrees públiques d’aparcament, ja que “amb el creixement turístic actual hi ha públic per a tothom”. I sobre el cost que suposa establir-se en un càmping amb l’autocaravana, afegeix: “El meu vehicle és totalment autosuficient, així que no em surt a compte llogar una parcel·la de càmping, que costa més del doble que la plaça d’una àrea de servei, i pagar per uns serveis que no necessito”.

Prohibit aparcar

Així mateix, els autocaravanistes es queixen que no només hi ha poques àrees d’aparcament, sinó que, a més, molts ajuntaments prohibeixen explícitament a les autocaravanes estacionar a la via pública. És el cas, per exemple, de moltes zones turístiques d’estiu com l’Estartit, Camprodon, Sant Antoni de Calonge, Palamós i Pals, amb senyalitzacions que prohibeixen l’estacionament diürn i nocturn d’autocaravanes i remolcs. Per als conductors d’aquests vehicles, la normativa és absolutament “discriminatòria, incoherent i il·legal”, ja que, tal com critica Jaume Pascual, confon “acampar, que consisteix en treure tendals, taules i cadires al carrer, amb estacionar, que només té a veure amb aturar el vehicle en una zona habilitada i cap codi de circulació ho impedeix”. “Nosaltres no reclamem acampar al mig de pobles o ciutats, que certament està prohibit, sinó poder aparcar igual que la resta de conductors”, reivindica Xavier Pérez, que, mostrant la seva disconformitat amb aquesta legislació municipal, es pregunta: “Per què es pot estacionar el cotxe o el camió durant la nit i dormir-hi a dins però es multen les autocaravanes que ho fan?”

La resposta que intueixen els autocaravanistes és que se’ls estigmatitza o bé “com un turisme d’alt standing que es pot pagar hotels o càmpings cars” o bé com un col·lectiu “sorollós, que genera deixalles, aigües brutes, porta mascotes, nens i contamina”. Ara bé, segons Pérez, aquest és “un prejudici erroni, motivat per casos excepcionals que fan el numeret amb xivarri i brutícia, però que no responen a la tònica general”. I continua: “Expulsar-nos dels municipis és un error garrafal, perquè encara que no gastem en hotels o càmpings, repartim la despesa i contribuïm notablement al comerç del poble que visitem”. Per això, des de la pàgina de Facebook Autocaravanistes Catalans, els administradors llancen el missatge que cal ser agraït amb els pobles que donen la benvinguda a aquest model turístic, animant altres usuaris a visitar-los i contribuint econòmicament amb els comerços i restaurants de la seva zona.

Ripoll i Girona, bon exemple

Una de les localitats que més han apostat pel turisme d’autocarvaning és Ripoll, que des del 2011 disposa d’una àrea d’aparcament a Can Guetes i que el febrer del 2022 va inaugurar una segona zona de descans gratuïta a la Devesa del Pla per a 20 places i amb punts d’aigua, tractament d’aigües negres, enllumenat públic, entorn enjardinat i una àrea de pícnic. Des de l’Ajuntament valoren molt positivament l’acollida de la infraestructura i els beneficis que aporta al municipi l’afluència d’autocaravanistes. Així ho aprecia Manoli Vega, regidora de Turisme del consistori, que destaca el turisme emergent d’autocaravana com “un model de visitant responsable, desestacionalitzat i sense massificació, que consumeix productes locals i posa en valor el patrimoni cultural i natural de Ripoll”.

La ciutat de Girona també disposa d’àrees d’aparcament d’autocaravanes, ja que els conductors itinerants no només s’interessen per les regions rurals sinó que també s’aturen a visitar capitals urbanes. Un exemple sorprenent és el Parking Vayreda, gestionat per l’empresa privada Telpark, que ofereix 37 places amb tots els serveis i videovigilància 24 h, que costa 18 € la nit i està situat al centre de la ciutat, a 800 metres de les cases del riu Onyar. La majoria d’àrees d’estacionament urbanes, però, no solen tenir una localització tan cèntrica, sinó que són als afores, cosa que per als autocaravanistes no suposa un problema mentre hi hagi una bona connexió de transport públic. A Girona és el cas de l’àrea d’estacionament municipal i gratuït de Domeny, que proporciona serveis mínims i 50 places, en què es pot pernoctar durant un màxim de 72 hores. Per a l’Ajuntament de Girona aquesta àrea d’aparcament “representa un impacte positiu en el comerç i restauració de la ciutat que, tot i que és més baix que l’aportació del turisme d’hotel, es manté estable i continuat durant tot l’any”.