Comarques Gironines 09/03/2022

Què conté el fons d’art més polèmic de Girona?

L’Ajuntament va comprar la col·lecció i arxiu Santos Torroella per 3,9 milions, però en vuit anys pràcticament no s’ha vist res del seu contingut

7 min
El contingut de l'extens fons es guarda i estudia en tres seus: la Biblioteca, l'Arxiu Municipal i el Museu d'Història, a la imatge, que guarda les obres d'art

GironaDalí está haciendo el Tailón [la mili] y es una cosa estupenda cuando sale corriendo de su casa porque tocan la trompeta. Es ya el colmo”, escrivia amb to burleta Federico García Lorca en una postal que signen amb el pintor, i que van enviar a José Bello Lasierra el 1927. “Aquests poemes [de Joan Brossa] m’han interessat, però encara no m’han agradat, almenys no del tot. Em sembla que ha de polir força el llenguatge i ha de guanyar musicalitat i més seguretat en l’expressió”, valorava el poeta i dramaturg Salvador Espriu sobre els versos de Brossa. Els dos manuscrits formen part de l’extensíssim fons de Rafael i María Teresa Santos Torroella, format per 1.200 obres d’art, 30.000 documents i 6.000 llibres. El 2014, l’Ajuntament de Girona el va comprar en una polèmica operació per 3,9 milions d’euros, però, en vuit anys, la ciutat gairebé no ha vist res del seu contingut. Ara el consistori presentarà la setmana vinent un cicle expositiu que durarà tres anys per mostrar-ne una part. Però, exactament, què conté? Realment és tan valuós?

“És un conjunt importantíssim per estudiar l’art català i espanyol principalment del segle XX”, sosté la professora d’història d’art contemporani de la Universitat de Girona (UdG) Lluïsa Faxedas. I el doctor en Història de l'art Miquel Àngel Fumanal hi coincideix: “És un fons excepcional, potser n’hi ha tres o quatre com aquest, si és que hi són, en tot l’estat espanyol d’aquella època. I la documentació és clau per teixir i aprofundir en una part de la història de l’art contemporani de Catalunya, de l’Estat i d’una part d’Europa”, assegura. 

El poeta Federico García Lorca i el pintor Salvador Dalí van enviar aquesta postal a José Bello Lasierra el 1927, i forma part de l'arxiu Santos Torroella.

Per analitzar el seu contingut, els dos experts diferencien els tres aparats. D’una banda, les obres d’art, amb unes 1.200 peces i dibuixos de tota mena d’artistes, alguns de més importants com Salvador Dalí, Pablo Picasso, Joan Miró o Frida Kahlo, i també d’altres de menys reconeguts. “Hi ha moltes diferències. Una cosa és que tinguis obres de Miró, Dalí i Picasso, i l’altra és què són: dibuixos i peces molt petites. Són importants, sí, però no són de primer ni de segon nivell. En canvi, hi ha un dibuix de García Lorca molt important, o les obres de Rafael Barradas –que són importants perquè no tenim gaire material d’ell al nostre país–, o també les obres de la germana de Santos, Angeles Santos”, diu Faxedas. 

Els hereus dels Santos Torroella volien que es conservés la integritat del fons: van posar a la venda la col·lecció d’art i, com a donació, incloïa l’arxiu i la biblioteca, amb la condició que es conservés de manera unitària i que fos accessible a estudiants i investigadors. Fumanal, que ha taxat moltes col·leccions particulars, indica que, quan s’estableix un preu, és per tot el seu contingut. “El valor de l'art sempre és motiu de discussió, i no acabaríem mai. Però tampoc podem caure en el parany de donar menys importància a les peces de petit format que a les de gran format, o menys importància si és a llapis o pintat a l’oli. Al final és un capmàs, valores el conjunt, i és molt difícil separar una cosa de l’altra. I és cert que algunes obres tindrien poc valor econòmic al mercat, però d’altres no”, puntualitza. 

Santos Torroella, “un 'hub' cultural”

Rafael Santos Torroella (Portbou, 1914 - Barcelona, 2002) va ser historiador, crític d’art, col·leccionista, professor, editor i promotor d’activitats culturals, i, juntament amb la seva dona, Maria Teresa Bermejo Hernández, es van relacionar amb els principals intel·lectuals del segle XX: des de Joan Brossa fins a Salvador Espriu, passant per Antoni Tàpies, Modest Urgell, Rafael Barradas, Carles Riba, Ramón Gaya o Federico García Lorca, a més dels ja esmentats Miró, Picasso i Dalí –al qual Santos va dedicar diversos assajos com La mel és més dolça que la sang o Dalí resident–. Així mateix, hi ha obres del període posterior a la Guerra Civil, amb l’aparició de grups com el Dau al Set, i signatures com la de Joan Ponç, Maruja Mallo, Remedios Varo o Eduardo Chillida. “Si vols estudiar l’art dels anys 40, 50 o 60 l’has d’estudiar a ell, perquè tot va passar per ell”, recalca Faxedas.

Tant la professora com l’historiador de l’art subratllen que el fons documental és molt valuós: està format per 30.000 documents i fotografies, dels quals més de 6.000 són cartes que es va enviar amb més de 1.700 personalitats de tota mena, des de pintors fins a escultors, dibuixants, ceramistes, gravadors i intel·lectuals. A més, hi ha documentació de l’Escola d’Altamira, de la IX Triennal de Milà, de l’Editorial Cobalto, del Club Cobalto 49, de la Biennal Hispanoamericana d’Art i de diferents congressos de poesia. 

“Catalunya, a partir dels anys 40, esdevé un centre de creació contemporània. Una de les maneres de poder estudiar tots els moviments artístics i les avantguardes que van sorgir és gràcies al fons documental i de les cartes. Tots els investigadors d’aquesta època aniran al fons Santos Torroella per estudiar-lo”, diu Fumanal, que defineix el crític d’art com un “hub cultural”. “Ell va establir amistat amb els artistes, anava als seus tallers, els feia de marxant, contactava amb galeries per exposar, va editar llibres i revistes, va organitzar congressos de poesia, les biennals d’art… I no només això, sinó que també recopila i guarda tots els documents i cartes i, a més, compra altres fons”, exposa. 

La cap de servei patrimonial cultural de l’Ajuntament, Carme Sais, considera que és un fons “singularíssim, perquè és molt dens i de molt ampli abast”: “Hi ha molt poques col·leccions d’art que tinguin associada tanta documentació”, considera. En aquest sentit, per a Sais, Maria Teresa Bermejo va jugar un paper fonamental en la conservació i recopilació de tota la paperassa: “Ella era una dona d’una cultura molt elevada, i els dos tenien una visió de futur avançada: ara els grans museus reivindiquen la importància de l’arxiu, però ells dos ja ho portaven d’origen. I ella va tenir molt a veure a l’hora de fer l’arxiu i guardar-ho absolutament tot”. 

Per això Sais creu que s’ha de buscar la manera d’exposar les obres d’art i els documents relacionats amb les peces, i espera que, quan es posi a l’abast del públic, sorgeixi alguna investigació o tesi doctoral que analitzi a fons la relació de les obres amb l’arxiu i la biblioteca.

Una compra que va acabar al Suprem

El 2014 l’Ajuntament de Girona va comprar el fons Santos Torroella per 3,9 milions d’euros en una polèmica operació: Carles Puigdemont va haver d’utilitzar el vot qualitatiu d’alcalde per tirar endavant l’adquisició davant un plenari dividit en parts iguals entre defensors i detractors. A més, va suposar el trencament del grup de la CUP: el regidor de Reagrupament, Carles Bonaventura, es va abstenir en la votació, tot i la posició contrària dels seus companys de coalició. Anys més tard, l’adquisició va acabar al Tribunal Suprem , que va sentenciar que no hi havia cap delicte penal , sinó una falta administrativa per haver invertit un milió d’euros provinents del cànon de l’aigua a comprar el fons quan s’havia de destinar a la millora de la xarxa.

Entre les 1.200 obres d'art hi ha peces com la de la imatge, d'Antoni Tàpies.

Quan la intenció d’adquirir-lo es va fer pública, multitud de veus de la ciutat van criticar l’operació, entre les quals, Faxedas, que creu que, amb el pas del temps, s’han confirmat les seves recances. “La qüestió no era si comprar-lo o no, sinó per què es comprava. Mai va haver-hi cap projecte ni idea i la prova és que vuit anys després encara no s’ha definit”, retreu. De fet, des que es va adquirir, l’únic apartat del fons que s’ha exposat i que es pot consultar a la web de l’Arxiu Municipal és la documentació de les Galeries Dalmau

Cinc milions per reformar la Casa Pastors

Els plans de Puigdemont eren que la col·lecció fos el pinyol del futur Museu d’Art Contemporani que s’havia d'instal·lar a la Casa Pastors, un edifici emblemàtic davant les escales de la catedral. “La intenció era bona –creu Fumanal–, però potser no hi havia prou consciència que està situada en un dels indrets amb més registre arqueològic: hi ha restes des de la fundació de la ciutat fins al segle XIX. És molt complicat encabir una col·lecció d’art en un edifici patrimonial amb aquestes connotacions”. I és que l’historiador no té clar que pugui acollir les funcionalitats que requereix un museu modern, com espais polivalents, portes d’entrada per a obres de diferents formats o un magatzem. Així mateix, considera que l’Ajuntament de Girona ha d’aclarir i coordinar el paper del futur Museu amb el que tenen el Museu d’Història –que també té col·lecció d’art–, el Museu d’Art –que fa regularment exposicions d’art contemporani– i El Bòlit, el centre d’art contemporani. “Ha d’haver-hi una estratègia de ciutat ben feta per veure com s’articula la política cultural respecte a l’art contemporani, perquè ara mateix és dicotòmica”, afegeix.

Des que es va adquirir el fons, els partits de l’oposició han seguit amb lupa la gestió que n’anava fent l’Ajuntament. El grup Guanyem va demanar congelar el projecte de Casa Pastors i destinar els diners a la creació cultural, i el PSC va retreure que s'hagués de retornar una subvenció de 780.000 euros perquè no l’havia fet servir, més 12.000 euros per l’endarreriment en el retorn dels diners. 

El 2014, ERC no tenia representació al ple gironí, però des del setembre de 2020 formen part de l’equip de govern amb JxCat. En el ple de desembre i en resposta a preguntes de Guanyem i el PSC, el tinent d’alcalde i titular de cultura, Quim Ayats, va revelar que preparaven un cicle expositiu de tres anys per mostrar part del contingut que començaria aquesta primavera. “L’objectiu és posar a disposició de la ciutadania el fons, perquè d’aquí tres anys segur que encara no tindrem el nou Museu”, admet el regidor. Pel que fa al retard de la reforma, Ayats ho atribueix a la pandèmia i al fet que s’han trobat restes arqueològiques que han requerit intervencions i estudis.

El pressupost de les obres de la Casa Pastors se situa en uns 5 milions d’euros: dos els aporta la Generalitat, dos la Diputació, i la resta, l’Ajuntament. Les últimes previsions de les administracions, del novembre del 2021, són que el nou Museu s'inauguri el 2026. Ara bé, cal recordar que, quan es va presentar el projecte guanyador de la reforma el 2018, es va calcular que estaria enllestit el 2020.

Una altra carta inclosa en l'arxiu és la que va enviar, el 1952, l'escriptor Salvador Espriu en resposta a Santos Torroella, que li havia fet arribar els últims poemes de Joan Brossa, que no li van agradar.
stats