Editats a Girona amb vocació universal

GironaSi el món ha de demostrar que torna a la normalitat, Sant Jordi hauria de ser el termòmetre que permetés confirmar la recuperació. Enguany l’esclat de la primavera coincideix, sense cap mena de dubte, amb la demostració que el sector editorial gironí disposa d’una salut de ferro. Les editorials que aposten per fabricar cultura des de casa nostra encaren la Diada del 2022 amb empenta renovada i els autors gironins prenen els aparadors, els prestatges i els carrers sense cap mena de vergonya. L’oferta de presentacions i, sobretot, de l’enyorada cerimònia de la signatura de llibres es presenten, aquest abril, amb tota la seva intensitat rebel. Mar Bosch, Martí Gironell, Adriana Bàrcia, Núria Martí Constants, Mercè Saurina o Joaquim Jubert, entre molts altres autors, seran els protagonistes dels quinze dies amb què allargarem el 23 d’abril.

I si no us ho creieu, permeteu-vos el següent tastet, que, com qualsevol aperitiu, segur que queda escàs i incomplet.

Obrim boca des del barri de Sant Narcís de Girona. Edicions de la Ela Geminada presenta dues novetats amb segell propi de la casa. La traducció que ha fet Guillem-Jordi Graells del clàssic de Dario Fo Mort accidental d’un anarquista. Benet Salellas prologa aquesta peça teatral, en què Fo ens convida a reflexionar sobre la repressió policial i la distorsió de la realitat per part dels poders públics.

La segona novetat de l’editorial de Girona és Cendres, d’Aurora Bertrana, amb edició i epíleg a cura d’Adriana Bàrcia. Cendres i L'inefable Philip són dues cares d'una novel·la que Aurora Bertrana no va aconseguir publicar a causa de l'escàndol que podria suposar per a la moral de l'època.

Editorial Gavarres ens apropa a la Garrotxa i a Pla. A la Garrotxa per partida doble, ja que la novetat de Sant Jordi seran les obres Històries de l’Alta Garrotxa i Més històries de l’Alta Garrotxa, del bon coneixedor del territori Josep Vilar. Vilar identifica la Garrotxa com un país que traspua forta personalitat, on la memòria humana garantia que les vivències passessin d’avis a pares i de pares a fills. En aquest llibre parla d’històries de la guerra, del contraban, de la feina de pagès, dels pastors, de la gent que hi anava d’excursió, dels capellans, de les desgràcies i els assassinats.

Amb un estil diferent, però amb una voluntat similar, es reedita La geografia íntima de Josep Pla, de Miquel Pairolí. A l’epíleg Xavier Pla descriu així aquest llibre: "Un exemple de crítica temàtica, amb algun apunt de mitocrítica que no pretén arribar a unes conclusions, sinó que més aviat tempteja, assaja una aproximació personal i lliure, amena i didàctica a la literatura de Pla. És un llibre modèlic i respectuós, però també crític amb Pla".

Des del Pla de l’Estany, MMV Edicions ens descobreix les dues vides del que fou el primer director del primer Institut de Banyoles, a través de Josep Montañà Canudas. Memòries. Quedant-se en el mateix escenari proper a l’estany, l’editorial s’atreveix amb Pedres i més pedres. Inventari de construccions religioses del Pla de l’Estany, de Joan Anton Abellán. El llibre és una guia de totes les construccions religioses que es poden trobar a la comarca. Però si volem recórrer la demarcació i descobrir alguna cosa més que pedres, ens serà útil el llibre de rutes Racons del Pla de l’estany. 25 rutes per a sorprendre’t, de Pere Llorens i Ros. Totes les rutes van acompanyades d’un mapa i d’un codi QR que ens permet descarregar el camí. Del mateix autor ens arriba també Memòries d’un poble en temps de postguerra. Històries i anècdotes de Crespià.

Des de l’Alt Empordà, Mercè Cuartiella i l’equip de Brau Edicions continuen ampliant la seva col·lecció de guies de camp i obres de divulgació científica per a tots els públics, entre les quals destaca el número onze de la col·lecció Eines i feines, dedicat a L’aigua a pagès. Però dins del vessant estrictament literari destaca el retrat intimista d’El color de la pèrdua, de Mercè Saurina. L’autora gironina desgrana les mancances i els buits que arrosseguen els personatges d’aquest recull d’històries amb un to humà i de vegades sorneguer. Mateu Ciurana publica Bernadeta. Història de passió i mort. És la investigació que fa un periodista local per intentar trobar les claus de la mort de la Joana, coneguda com a Bernadeta a causa dels seus brots místics. No tan místiques són les passes de Modesta Palé i Gallart, una dona agosarada que viurà els grans canvis de la societat catalana del segle XX i sobre la qual ens parla a La Modesta Rosa Maria Moret.

Sense marxar de l’Empordà, Carles Gorbs s’entossudeix aquest any a fer de la comarca el pal de paller de les novetats de la seva editorial. Empordà, sense ganes de crear dubtes, és un recull fotogràfic amb el qual Dolors Gibert ens mostra diversos indrets de la demarcació, molts dels quals poc coneguts. Aquest mosaic ben divers ve acompanyat de text en quatre idiomes: català, castellà, francès i anglès. Gorbs complementa aquest llibre tan geolocalitzable amb D’abantes a xurrencai. El parlar de l’Empordà, un diccionari de paraules, frases fetes i expressions que en Robert Sabater va començar fa onze anys amb la voluntat de conservar un patrimoni que es va perdent.

L’Empordanet tampoc ens deixarà indiferents. De la mà de Pujadó i Cortadellas, Edicions Sidillà deixa escollir, a grans i a menuts, entre història, històries i grans històries. Destaca una adaptació per a mainada del Llibre de fets i armes de Catalunya de Roig i Jalpí, escrita per Cinta Aras i il·lustrada per Carles Arbat, amb el nom d'Els fets d’armes de Catalunya. Semblant en interès, i imprescindible per entendre la història del país és El naufragi de Catalunya. La guerra civil catalana del segle XV, d’Alan Ryder, amb pròleg de Flocel Sabaté. Miquel Martí continua pendent de les llegendes catalanes amb la nova obra Quan els pobles no tenien nom, on explica l’origen llegendari del nom de 95 ciutats i viles catalanes.

Som la gana que ens empeny a buscar un plat d’estofat és un dels poemes de Francesc Cañas que Edicions Tremendes publica a Ad absurdum. L’obra és l’interval de temps indeterminat entre tocar la superfície de l’aigua i enfonsar-s’hi, i totes les preguntes existencials que et passen pel cap en aquest moment: sobre la vida, l’univers i tota la resta. Amb un peu al Gironès i l’altre a l’Empordà, l’editorial presenta aquest 2022 quatre poemaris, dos en castellà i dos en català. A part del que ja hem citat, en català podrem llegir Confins, de Cristina Arenas i Laura Pujolàs. Aquest llibre fusiona poesia i fotografia per endinsar-nos en un univers d’ombres i escletxes de llum.

És difícil també triar entre les novetats i reedicions que Edicions Cal·lígraf ha decidit publicar. Des de l’homenatge al mestre desaparegut fa poques setmanes Pau Riba en 20 cançons fins als poemes de Kavafis amb la traducció de Carles Riba i l’edició d’Eusebi Ayensa, passant per l’obra pòstuma de Josep Maria Uyà, Tractat de la ignorància. O la darrera edició d’Apologia de l’Empordà, del sempre recomanable Xavier Febrés. Destaca, però, Baró i dandi, l’obra del castellonenc Salvador D. Insa. En aquest retrat generacional de la València contracultural dels anys 60 i 70, Insa parla d’inquietuds, de maduresa i de desenganys, però també de la sort i de l’amor.

Llibres del Segle aposta per Rastre de Quimera, del poeta Esteve Plantada. Aquests versos, que han estat els guanyadors del 34è Premi Cadaqués a Rosa Leveroni, són un trajecte en forma d’escapatòria, una manera de resistir les inclemències del temps i els sotracs del trajecte. Un periple quasi tan llarg com la proposta d'Una nissaga de majordoms del castell de Peralada. La mirada fotogràfica de Josep Costa Serra (1895-1976), una selecció d’imatges, la majoria inèdites, de la gent i del paisatge de Peralada que Costa va fotografiar durant la primera meitat del segle XX. I més enllà dels relats poètics i gràfics, Llibres del Segle ens suggereix el relat de Caimó, la novel·la amb la qual Toni Strubell ens explica la vida de qui fou, en paraules de Carles Rahola, un dels grans herois de la història catalana, i (Im)perdonable crim d'amor, de Cristina Simon i Mencion, una novel·la on l'autora convida el lector a submergir-se en una història sorprenent a través de trenta-nou estats d'ànim.

L’Art de la Memòria, que troba en textos d’abast universal que mai havien estat traduïts al català una de les seves raons de ser, enguany presentarà com a novetat per Sant Jordi una excel·lent traducció del barceloní Kepa Uharte d’Agnès, de l’escriptora txeca Viktorie Hanišová. Però també la primera novel·la del mateix Kepa Uharte, Els mentiders. Complementen aquestes novetats l’exercici que fa Maite Muns d’iniciar en la poesia els més menuts amb El mosquit i El cargol, essent aquest últim un recull de 33 haikus infantils. Compta aquesta edició amb les il·lustracions d’Aina i Agnès Amblàs.

El 2022 és també l’any del naixement d’una nova editorial al sud de les comarques gironines. Des de Maçanet de la Selva, Aledis Editorial s’estrena amb El viatge de l’escola del mar. De la mà de l’editora Maria Rosa Casas, aquesta nova signatura ens proposa el relat documentat del capità Pere Vergés, qui va concebre un viatge ple de vida empoderant una estructura de funcionament escolar única. Un viatge fet en un edifici de fusta que va esdevenir el vaixell insígnia arquitectònic a sobre la sorra de la platja de la Barceloneta. L’autor, el doctor Salvador Domènech, especialista en història de l’educació a Catalunya, serà l’encarregat de fer-nos de guia en aquest viatge inaugural.

Com qualsevol bon aperitiu que s’ho valgui, la llista de tastos es podria estirar fins a convertir els detalls en un bon àpat de festa major. Però existeix una manera molt més lleugera de conèixer les novetats de Sant Jordi: sortir al carrer dissabte vinent. Faci sol o plogui, sigui tard o aviat, el primer Sant Jordi postpandèmic s’haurà de celebrar sense gaires miraments. Comprar llibres, llegir llibres i regalar llibres haurà de ser la manera gironina de cridar als quatre vents que la literatura és un cant a la vida. I que ho continuarà essent per sempre més.