Una Església cada cop més envellida
La mitjana d'edat de la clerecia gironina és de 73 anys
GironaEl papa Joan Pau II, amb la carta Tertio millennio adveniente, va pronosticar una esplèndida primavera per a l’Església universal, coincidint amb el canvi de mil·lenni. La realitat ha sigut, en canvi, ben diferent. L’Església és cada cop més vella i minoritària, menys influent en la societat. El 2005 el teòleg Hans Küng ja va apuntar que l’estat intern de l’Església estava en una situació pitjor que trenta anys enrere. Les vocacions religioses i les ordenacions sacerdotals, especialment a Europa, han baixat de manera contundent, i la mitjana d’edat del clergat diocesà i del religiós se situa al voltant dels setanta anys.
Això mateix es pot observar a la diòcesi de Girona, constituïda per 381 parròquies i uns annexos. Les dades que reporta l'última guia del bisbat informen que el nombre de capellans diocesans és de 123, set dels quals actuen en altres diòcesis. L’ajuda exterior està conformada per vuit religiosos, set capellans dependents de la Prelatura de l’Opus Dei i quatre sacerdots d’altres demarcacions diocesanes. Amb aquestes xifres és prou evident que els serveis per cobrir tot el territori condicionen una bona colla de capellans, que s’han de moure d’un lloc a l'altre per atendre diverses parròquies, malgrat que hi hagi diaques i col·laboradors del culte.
El repartiment de les tasques és força desigual. Mentre que un prevere treballa en una sola parròquia o en una dedicació eclesiàstica, n’hi ha que acumulen feligresos. Per exemple, trobem un responsable de dinou comunitats: les de Borrassà, Cabanelles, Ermedàs, Espinavessa, l’Estela, Fortià, Lladó, Navata, Ordis, Pontós, Queixàs, Riumors, Romanyà d’Empordà, Sant Martí Sesserres, Taravaus, Vilademires, Vilamalla, Vila-sacra i Vilatenim.
Tres seminaristes
La pèrdua d’efectius humans és un fet palmari, accentuat de fa temps i continuat en el que portem de segle. A la davallada del nombre de practicants s’hi ha d’afegir la crisi del model de capellà tradicional, representatiu d’un estament social i d’un estil de vida que no es corresponen amb una societat secularitzada.
Les xifres corroboren la decadència d’una institució que, malgrat tot, conserva una autoritat formal i jurídica. Durant el pontificat del bisbe actual, és a dir, des del 2008, la diòcesi ha perdut més de noranta capellans per decés. Les altes han estat, altrament, poc significatives, ja que la sequera de vocacions ha convertit en fracàs l’aposta per endegar un seminari particular. A hores d’ara la pàgina web del bisbat indica l’existència de tres aspirants a la vocació ministerial, que estudien al Seminari Interdiocesà de Catalunya.
Una anàlisi detallada de les edats del presbiteri gironí, feta per compte propi, assenyala que més del 40% del col·lectiu té entre 80 i 94 anys. Els situats entre els 60 i els 79 anys representen el 38%. Per contra, només dos preveres acrediten menys de 35 anys. La mitjana d’edat del clergat diocesà és de 73 anys, la dels jubilats en el món laic.
