El govern espanyol assegura que va citar a declarar els 16 detinguts de Girona al gener

Nega que cap funcionari ni agent deixés d'atendre Benet Salellas perquè parlava català

Nova polèmica relacionada amb les detencions de 16 persones a Girona, sense ordre judicial i entre les quals hi havia els alcaldes de Verges i Celrà, i un fotoperiodista. Responent a les preguntes del senador d'EH Bildu, Jon Iñarritu, el govern espanyol ha assegurat que els acusats "van ser citats per complimentar la presa de les corresponents declaracions" i que els van citar a tots a dos quarts de dotze del matí, el 16 de gener, a la comissaria de la Policia Nacional de Girona. Als detinguts els acusen de desordres públics per haver participat, suposadament, en el tall de les vies de l'AVE l'1 d'octubre del 2018, per l'aniversari del referèndum. 

La versió que el govern espanyol ha donat avui al Senat no coincideix amb la nota de premsa que va enviar la policia espanyola el dia dels fets i en la qual informava de la "detenció de 16 persones com a presumptes autors d'un delicte de desordres públics", però en cap moment va esmentar que els havien citat a declarar prèviament. Tampoc en va comentar res la delegada del govern espanyol a Catalunya, Teresa Cunillera, quan va parlar d'aquestes detencions en una entrevista a TV3 uns dies després dels fets. Cunillera va dir que els arrestos "es van fer correctament" i "emparats per la llei", però no va comentar res de les suposades citacions prèvies que haurien rebut els arrestats.  

De fet, el 16 de gener la policia va detenir primer onze persones al matí i a primera hora de la tarda en va detenir cinc més. A la majoria els van arrestar als seus domicilis o els seus llocs de feina, i en alguns casos van ser agents que anaven amb passamuntanyes i que no es van identificar. A més, en el cas del fotoperiodista Carles Palacio, va estar treballant tot el matí davant la comissaria i no va ser fins que va sortir de dinar en un bar que uns agents el van detenir al mig del carrer. 

Un dels primers detinguts a reaccionar a l'afirmació del govern espanyol ha sigut l'alcalde de Verges, Ignasi Sabater, que en un tuit amb to irònic ha afirmat: "Sí, i si us sembla també vam quedar amb el dia i l'hora per detenir-nos... Mentida rere mentida". 

Neguen la versió de Salellas

Un dels altres punts polèmics de les detencions de Girona va ser el fet que no van deixar entrar l'advocat d'alguns dels detinguts, Benet Salellas, "perquè parlava català", segons va explicar ell mateix el dia dels fets. En l'escrit del Senat, el govern espanyol diu que van avisar Salellas a les 10.40 h i que a dos quarts de dotze ell i la resta de lletrats van ser rebuts per l'inspector cap de la brigada de la policia judicial. "En cap moment es va impedir l'entrada a cap lletrat a les dependències policials, i molt menys per l'ús de l'idioma català", subratlla l'executiu espanyol en les respostes entregades a Iñarritu, en què també indica que "en cap moment el senyor Salellas va comunicar cap incident" ni tampoc "va presentar cap queixa". 

Una versió que contradiu la de Salellas que va presentar una queixa al col·legi d'advocats de Girona i que ho va denunciar públicament. Pel que fa a l'hora que va poder assessorar els seus clients, segons l'atestat policial Sabater el va designar com el seu advocat a les 9 del matí, però no va ser fins a quarts de 12 que va poder entrar.  

Unes detencions en el punt de mira

La polèmica i la contradicció han envoltat les setze detencions de Girona des del mateix dia dels fets. Primer, perquè a molts dels detinguts els van arrestar agents amb passamuntanya i sense identificar-se. A més, la Policia Nacional va dir que els arrestos responien a les ordres del jutjat d'instrucció 4 de Girona, però el TSJC es va afanyar a desmentir-ho i, a mig matí, la policia va reconèixer que no tenien ordre judicial per efectuar-les. Fins i tot el ministre de l'Interior, Fernando Grande-Marlaska, va haver de matisar les seves paraules: inicialment va dir que l'operació "va ser dirigida per un jutge i coordinada per un fiscal", i posteriorment va puntualitzar que el jutge les havia "supervisat". 

De fet, segons recull l'atestat policial al qual va tenir accés l'ARA, el jutge havia manat el “sobreseïment provisional de la causa” perquè no tenia constància que els Mossos d’Esquadra haguessin pogut identificar cap de les persones responsables del tall a les vies ferroviàries. I no va ser fins al 16 de novembre, un mes i mig després dels fets, que la Policia Nacional va decidir iniciar el procés d'identificació i les posteriors detencions al gener. 

Per tot això, els setze detinguts van anunciar la setmana passada que presentaran una denúncia contra la Policia Nacional per detencions irregulars i lesions.  En total  hi ha 21 persones investigades per les mobilitzacions de l'1 d'octubre de l'any passat a Girona,  amb motiu de l'aniversari del referèndum. A tots els acusen d'haver participat en el bloqueig de l'AVE, que va durar dues hores, excepte a un, que l'investiguen per la mobilització a la seu de la Generalitat a Girona, quan es va despenjar la bandera espanyola. Precisament aquest últim acusat està citat a declarar davant del jutge aquest dijous. Diverses entitats independentistes, com els CDR o l'ANC, han convocat una manifestació de suport a les portes dels jutjats de Girona. 

Més continguts de