Guia espiritual de la contracultura

GironaDamià Escuder (Sarrià de Ter, 1934 - Barcelona, 2011) va ser una de les personalitats més singulars, extravagants i irreductibles de la Catalunya de la segona meitat del segle XX. Guia espiritual de Lluís Racionero, Pau Riba, Jaume Sisa i altres referents de la contracultura, va despertar l’admiració d’Eugenio Trías, Josep Maria Carandell i molts altres intel·lectuals. En l’àmbit polític, va impulsar amb Lluís Maria Xirinacs la no-violència com a forma de lluita per la independència de Catalunya.

“No comprenc, però intueixo”, confessava Escuder, després de protagonitzar un dels primers happenings documentats al país. Va ser el novembre del 1970 a La Gàbia, una galeria d’art molt oberta als nous temps a la Girona resclosida de l’època. Hi va mostrar en una exposició la seva dimensió d’artista plàstic, una de les múltiples facetes del seu esperit extraordinàriament inquiet. Abans ja havia experimentat en el cinema documental i havia filmat a Londres en format de vuit mil·límetres manifestacions contra la Guerra del Vietnam.

Amb un peu a Girona i l’altre a Barcelona, des d’on viatjava a diferents països presentant-se com a ambaixador de la Catalunya sotmesa per la dictadura, va ser un místic revoltat que va exercir una notable influència en diferents àmbits de la resistència antifranquista.

Pacifista i ecologista

Amic de Jordi Pujol fins que no va veure clara la seva relació amb Banca Catalana i d’Oriol Solé Sugranyes fins que el militant anarquista va morir assassinat per la Guardia Civil, va esdevenir una peça clau del Front Obrer de Catalunya, l’Assemblea de Catalunya, Pax Christi, la Marxa de la Llibertat, l’Assemblea Democràtica d’Artistes de Girona, la Taula de Girona i altres iniciatives a les quals va aportar les seves conviccions pacifistes i ecologistes.

Torturat en presons franquistes

Després de participar en els Fets del Palau de la Música el maig del 1960, va ser estomacat pel franquisme. Tot i això, la tortura del règim feixista no va poder impedir que tota la vida fos un conspirador indomesticable en un estat permanent d’agitació de consciències i un precursor de l’acció no violenta com a forma de lluita per la independència de Catalunya. Isidre Molas, que va compartir presó amb ell i Nicolás Sartorius, el recorda com un home extremament generós i intel·ligent.

Hippy universalista i visionari amb una vivència religiosa molt personal, les seves reflexions ja van despertar l’admiració d’Eugenio Trías el 1970 al llibre Filosofía y carnaval, i les lloances de Josep Maria Carandell l’octubre del 1977 en un reportatge per a TVE sobre la Catalunya subterrània. Eren sovint consignes de profeta que escampava als quatre vents.

Rellegides ara, resulten especialment lúcides les referides a Catalunya: “Es manté encara la mateixa estructura de cacics retrògrads i ineptes. L’únic que diferencia els espanyols d’esquerres dels de dretes és que els primers volen un capitalisme d’estat i els segons un d’iniciativa privada. En nom de l’imperi, matarien els catalans i els bascos. Som com nens del Vietnam marcats pel napalm. Sóc l’únic que no es pot ser: un català d’esquerres que vol ser lliure. Per molt que tota la vida hem sofert racisme i genocidi, el nostre país sempre ha tingut un nucli que és com el tronc d’un arbre del qual no han pogut tallar les arrels ni impedir que rebrotés. Catalunya morirà si no aconsegueix la independència”.

Amb Joan Oró i Ricardo Bofill

Més que un pensador amb molta obra publicada, Escuder va ser un savi de mestratge oral interpersonal. Va deixar el seu testimoni sobretot als que van saber adonar-se que no era un orat, sinó un il·luminat. Químic, filòsof, economista, poeta, pintor, cineasta underground i artista de la pau d’esperit, va investigar amb Joan Oró, va treballar al taller de Ricardo Bofill a la recerca de la ciutat ideal, va redactar entrades científiques per a l’enciclopèdia Salvat Català, va escriure articles a Serra d’Or i Ajoblanco, va viure amb Pau Riba a Formentera en una casa sense electricitat i va compartir una comuna a Barcelona amb Lluís Racionero, que l’evoca en diversos llibres com un dels introductors de l’LSD i la psicodèlia als Països Catalans als anys 60. Riba i Racionero, com Sisa, el reconeixen com el seu guia espiritual.

Vivint en un 600 pintat de colors al mig de Barcelona

“S’obria a la consciència còsmica amb les seves enlluernadores fantasies per rebentar el sistema en una catarsi alliberadora des del seu optimisme incombustible”, afirma Jordi Sobrequés sobre Damià Escuder, a qui atribueix més facilitat per deixar anar sermons que no pas per obrir-se a establir converses.

L’instint provocador d’Escuder el va dur a viure en un Seat 600 pintat de colors aparcat a la vorera del que ara és la plaça de Francesc Macià de Barcelona, on impartia la seva doctrina als que l’anaven a veure. Cuinava amb un fogonet dins el 600 i quan havia de desplaçar-se arrencava el cotxe en sentit contrari a l’indicat pels senyals de trànsit i provocava un caos colossal. “Ei! És que sóc de Girona!”, recorda Sobrequés que cridava Escuder mentre esclatava a riure.

Era, efectivament, de Girona. El seu pare, que es deia Damià Escuder com ell, va ser el creador del butlletí del GEiEG quan l’entitat es va convertir en una de les més importants de l’esport català, va jugar a futbol amb el Girona a l’època gloriosa dels partits del camp de Vista Alegre, treballava de comptable a Dalmau Carles Pla i era el corrector de la revista Presència. La seva mare, Amor Lladó, era mestra d’escola. El seu germà, Joan Escuder, és metge i ha sigut president del GEiEG. L’inefable Damià Escuder era, com el presenta Pau Riba, un català universal.