Homosexuals: l’activisme o els desitjos de portes endins

Girona“Si les estadístiques diuen que hi ha un 5% d’homosexuals, en molts pobles només hi ha 4 gais”, explica el Leo, un activista de Brot Bord que viu en un poblet de la Garrotxa. Això fa que no puguin viure amb naturalitat la seva sexualitat i acabin emigrant (el sexili, en diuen) a una gran ciutat buscant l’anonimat i més possibilitats de relació. “En pobles petits, l’homofòbia és més present i també hi ha una societat més heteronormativa”, reconeix.

La ciutat de Girona és una de les poques, si no l’única capital de l’Estat, que ara mateix no té cap local d’ambient homosexual. “Potser es tracta de la proximitat a Barcelona, però també pot passar que la societat gironina encara no hagi sortit de l’armari. A Barcelona és normal veure nois agafats de la mà, a Girona encara es fa estrany”, explica un dels membres del col·lectiu Brot Bord de Girona. Els locals d’ambient a Girona i rodalia no han aconseguit mai consolidar-se. Dolors Vidal va tenir la gosadia d’obrir un bar anomenat Peach a la carretera Barcelona, trencant amb la dinàmica d’establir aquesta mena de locals en llocs més amagats o suburbials. Tot i que va haver de tancar, actualment és una de les animadores del món del lleure homosexual a les comarques gironines i sovint organitza festes de gais i lesbianes com la que fa unes setmanes va tenir lloc a la sala de festes Univers de Vilablareix. Entre els locals que ja han desaparegut cal recordar l’In&Out de Corçà, tancat fa uns anys; la discoteca 33 Le Club, al polígon de Domeny, que també va tancar portes recentment, o el Naturalment de Vilamalla, que va deixar de ser local d’ambient fa uns dos anys. Es mantenen el disco-pub Mas Marcó de Santa Cristina d’Aro, la discoteca Arena de Lloret de Mar, on també hi ha uns quants bars gais que es concentren al seu voltant, i la històrica sauna Sparta de Figueres, que va obrir portes fa 32 anys.

El propietari d’aquesta sauna, on el públic homosexual es pot conèixer i mantenir relacions, assegura que la seva clientela el que vol és “viure una experiència diferent del dia a dia”. Admet que es tracta de gent molt diversa: n’hi ha que són obertament homosexuals i d’altres que potser tenen una vida aparentment heterosexual a l’exterior. Malgrat l’experiència de mantenir-se al capdavant del negoci des de l’any 1982, admet que, a vegades, fins i tot a ell mateix li resulta estrany la mena de relacions que s’estableixen al seu local. L’entrada a la sauna Sparta té un preu de 15 euros, però hi ha descomptes i una tarifa plana de 30 dies per 65 euros.

Pel que fa les zones de cruising, una activitat on es busca un company per a una trobada sexual esporàdica, destaquen el passeig de la Devesa, a la carretera asfaltada del costat del Ter, o les dunes de Pals, en una zona propera a les antigues instal·lacions de Radio Liberty.

Els membres de Brot Bord, la branca més bel·ligerant i anticapitalista del col·lectiu LGTBI, consideren els actuals locals d’ambient com un escenari gens favorable, perquè potencien fer negoci amb l’opció sexual dels individus i aboquen el col·lectiu a la segregació. “És una manera d’invisibilitzar-nos: ens tanquem en gàbies d’or i, si pagues per entrar a un d’aquests locals, pots lligar amb tothom, però en el fons és com una presó perquè limita la teva llibertat més enllà d’aquelles quatre parets”, explica un dels membres del col·lectiu. Un dels lemes del grup és: “No volem un barri, volem el món sencer”. El seu objectiu seria que l’homosexualitat, la bisexualitat, la transsexualitat o la intersexualitat no estiguessin tan invisibilitzades i totes les persones amb opcions sexuals no majoritàries poguessin tenir una vida completa sense necessitat d’emigrar (el sexili ) o acudir a locals segregats.

No és aquesta la visió majoritària. “La gent, sobretot els més joves, el que volen és passar-ho bé, estan poc polititzats i no es compliquen la vida ni volen canviar el món”, explica un gai que ja ha superat els 40 anys. Però la veritat és que les colles de gent més jove accepten amb molta més naturalitat els companys gais i les lesbianes, que han trobat noves fórmules de relació a través de les xarxes socials.

La revolució de la xarxa

Sònia Surina, del Grup de Lesbianes de Girona, reconeix que la gent de 17 o 18 anys no s’acosta a l’associació perquè ara les parelles es busquen per internet: “Les xarxes socials han suposat una revolució en aquest món. A través de les aplicacions de mòbil hi ha gent que m’explica que pot trobar tots els plans que vulgui i de manera fàcil, però costa trobar qualitat”. Molts reconeixen que els gais i les lesbianes són ara molt més ben acceptats entre les colles juvenils.

No obstant, els membres de Brot Bord adverteixen que encara hi ha casos de bulling i assetjament als instituts de les comarques gironines. “Entre els 12 i els 14 anys molts joves comencen a tenir dubtes sobre la seva orientació i passen per un procés d’acceptació inevitable, tot i que cada cop hi ha més adolescents que a aquesta edat ja es declaren obertament gais o lesbianes”, expliquen des del col·lectiu. Però remarquen que, ara com abans, “sempre són més ben acceptades les relacions entre dones que entre homes”.