L’1 d’octubre, gravat en pedra en el nomenclàtor

GironaEl referèndum de l’1 d’octubre quedarà en la memòria de molts ciutadans, però diversos ajuntaments han volgut també que el record d’aquell dia quedi gravat per sempre en les plaques del nomenclàtor municipal. Sant Julià de Ramis ja té la seva plaça 1 d’Octubre i altres municipis de les comarques gironines, els que van viure amb més violència la repressió policial, ja han iniciat els tràmits per rebatejar una plaça del municipi amb el nom d’1 d’Octubre.

La data té per a molts un regust agredolç, ja que s’hi va demostrar l’entrega de molts ciutadans per defensar el dret a vot, però alhora es va viure l’horror de les porres, les pilotes de goma i els insults dels agents de la Policia Nacional i la Guàrdia Civil, amb el resultat de més d’un miler de ferits.

Tot i que les noves plaques de les places rebatejades reflectiran les dues cares d’aquell dia, els alcaldes d’aquests municipis prefereixen destacar-ne el vessant de reivindicació democràtica.

Sant Julià de Ramis, pioners

La plaça de Sant Julià de Ramis que no tenia nom oficial, però que tothom coneixia com a plaça del Pavelló, llueix ara una placa amb la inscripció “Plaça de l’U d’Octubre”. La decisió de batejar amb aquest nom la plaça on hi ha el pavelló municipal i on cada tarda s’apleguen un munt de nens per jugar-hi, es va prendre per unanimitat al ple de l’Ajuntament de Sant Julià de Ramis l’endemà del referèndum. Al poble encara eren ben vives les ferides, físiques i psicològiques, que va generar la brutal acció de la Guàrdia Civil en el moment en què s’anaven a obrir les portes del pavelló, on hi havia dues urnes i tot el material perquè hi votessin els veïns del municipi, entre els quals el president de la Generalitat, Carles Puigdemont. No ho va poder fer el president (va aconseguir votar a Cornellà del Terri, burlant el dispositiu policial que el seguia amb un canvi de cotxe sota un pont) ni cap dels veïns, ja que els agents, després de repartir garrotades i cops als veïns concentrats davant el pavelló, i de destrossar la porta d’accés i diverses portes de l’interior de l’equipament, van localitzar les urnes i se les van endur. Una quarantena de persones van quedar ferides, una de les quals va haver de ser hospitalitzada.

L’alcalde, Marc Puigtió, entén que el nou nom de la plaça que no tenia nom ha de simbolitzar els valors democràtics que el poble va defensar l’1 d’octubre. “Voldria que se li donés el sentit positiu de reivindicació de la democràcia, més que el de no oblidar la violència viscuda aquell dia”, diu l’alcalde. Puigtió admet, no obstant això, que el poble recordarà sempre la brutalitat amb què van actuar els agents, immortalitzada en imatges aterridores que van fer la volta al món.

A més de la plaça dedicada a l’1 d’octubre, Sant Julià de Ramis compta amb un altre record d’aquell dia: una urna instal·lada a l’entrada del pavelló. És l’urna que van cedir al poble els organitzadors del referèndum a Quart. En aquesta urna, una setmana després de l’1 d’octubre, un grup de veïns, els que més van patir la brutalitat policial, van dipositar-hi el seu vot per deixar constància simbòlica que Sant Julià de Ramis va votar en el referèndum malgrat que la policia es va endur les seves dues urnes.

Una enquesta a Aiguaviva

A Aiguaviva l’escenari de les dures càrregues policials de l’1 d’octubre va ser la plaça Constitucional, que podria passar a anomenar-se plaça de l’1 d’Octubre, de la República o de la Llibertat. Aquest diumenge els veïns del municipi de més de 16 anys podran respondre a una enquesta, promoguda per l’Ajuntament, en què se’ls demana si estan d’acord a canviar el nom de la plaça i, en cas afirmatiu, quin dels tres noms proposats prefereixen.

Segons l’alcalde, Joaquim Mateu, la substitució del nom de la plaça Constitucional pel nom que resulti més votat ha de servir per honorar els veïns que durant l’1 d’octubre van defensar pacíficament el dret a votar i que van ser “salvatjament colpejats” per aquest fet. Mateu assegura que el poble no ho oblidarà mai. Era a primera hora de tarda quan el grup de veïns que participaven en un dinar popular a la plaça Constitucional, on hi ha l’Ajuntament, van veure aparèixer de cop una quarantena d’agents de la Guàrdia Civil. Els veïns ens van concentrar ràpidament davant la porta del consistori per evitar que s’enduguessin l’urna i van rebre com a resposta dels agents violents cops de porra i atacs amb gasos lacrimògens, amb el resultat d’una desena de ferits, alguns dels quals van requerir hospitalització.

Pocs dies després de l’1 d’octubre, l’Ajuntament va comprometre’s, amb els vots a favor de tots els grups, a iniciar els tràmits per canviar el nom de la plaça Constitucional. Un dels tràmits és l’enquesta que es farà aquest diumenge. Els veïns que hi vulguin participar hauran de dipositar la butlleta amb la seva resposta en una urna que durant el dia s’instal·larà a prop de l’Ajuntament i que a l’hora de dinar es portarà al pavelló polivalent, on se celebrarà una calçotada popular, per facilitar la votació dels veïns. El resultat de l’enquesta no és vinculant, però l’alcalde indica que l’Ajuntament farà cas de la resposta majoritària dels veïns.

El procés per canviar a Girona el nom de la plaça Constitució pel de plaça de l’1 d’Octubre culminarà en el pròxim ple municipal, al mes de febrer, amb l’aprovació de la iniciativa. El canvi compta amb l’aval de la Comissió del Nomenclàtor de Girona, que divendres passat va acordar per majoria rebatejar la plaça, tot i que hi van votar en contra els representants dels grups municipals del PP, Ciutadans i el PSC. L’alcaldessa de Girona, Marta Madrenas, considera que és lògic que s’esborri el nom de la Constitució perquè els que van usar la violència contra els ciutadans ho van fer en nom de la carta magna. “El canvi vol retre homenatge als ciutadans i ciutadanes de Girona que van defensar les urnes pacíficament i amb gran dignitat”, diu l’alcaldessa, que té la intenció de convocar un acte festiu i reivindicatiu en aquest espai quan es faci efectiu el canvi de nom. A la ciutat, un dels col·legis electorals on es van viure escenes de més violència policial va ser el Col·legi Verd. L’actuació dels agents en aquesta última escola va ser una de les investigades per l’ONG Human Right Watch, que va concloure que hi va haver un ús desproporcionat de la força per part dels cossos de seguretat.

La Tallada d’Empordà

La Tallada d’Empordà encara es pregunta per què els agents de la Guàrdia Civil van irrompre en aquest municipi de menys de 500 habitants i per què van actuar tan violentament. En un acte celebrat dos dies després dels fets, un veí va proposar batejar amb el nom d’1 d’Octubre la plaça on hi ha l’Ajuntament. L’equip de govern ho va portar al ple al desembre, en què es va aprovar per unanimitat. L’alcalde, Josep Ferrer, explica que es farà una enquesta entre els veïns per decidir si s’opta pel nom d’1 d’Octubre o Primer d’Octubre. Ferrer assegura que l’acció policial “va fer que un dia que havia de ser una festa es convertís en el dia més trist per al poble”.

Bordils, Cassà, Salt i d’altres

Al municipi de Bordils, l’espai verd situat al costat de l’Ajuntament ja es diu oficialment Parc 1 d’Octubre, després que el ple ho aprovés el 14 de desembre.

Altres municipis gironins tenen sobre la taula propostes per batejar espais públics amb un nom que recordi el dia del referèndum, entre els quals Cassà de la Selva, on la Comissió del Nomenclàtor ha de valorar una proposta del CDR perquè l’esplanada on es fan les fires, actualment sense nom, passi a anomenar-se 1 d’Octubre. A Salt també hi ha una proposta de l’ANC per designar amb aquest nom un espai de la població. A Fontcoberta es debatrà en el pròxim ple batejar un passatge com a 1 d’Octubre i a Garrigàs l’Ajuntament valora posar aquest nom a l’edifici on es va celebrar el referèndum i on la policia va actuar amb duresa contra els veïns que el defensaven.