L’Imserso du més de 50.000 jubilats a la Costa Brava

GironaGirona continua sent la demarcació catalana que rep més turistes de l’Imserso. Dels 126.000 jubilats i pensionistes que arribaran a Catalunya entre el novembre del 2015 i el maig del 2016 en viatges gestionats per Mundosenior, 50.000 -un 40% del total- s’allotjaran a la Costa Brava. Quinze hotels de Lloret de Mar i un de Tossa de Mar acullen jubilats i pensionistes que hi fan estades de set, nou o catorze nits pagant, respectivament, 203, 256 i 365 euros per un paquet que inclou “viatge d’anada i tornada, pensió completa, pòlissa d’assegurances, servei mèdic i programa d’animació”, informa Carles Prieto, delegat a Catalunya de Mundosenior. En temporada baixa -desembre i gener- els preus són 166 euros l’estada de set nits, 212 la de nou i 308 la de catorze.

A més de millorar els nivells d’ocupació hotelera durant uns mesos en què la clientela disminueix de manera ostensible, el programa de viatges de l’Imserso “promou un envelliment actiu i ofereix als beneficiaris la possibilitat de combinar oci i cultura”, anuncia l’organisme estatal, dependent del ministeri de Sanitat, Serveis Socials i Igualtat. En el cas de la Costa Brava, l’estada als hotels es complementa amb una sèrie d’excursions que permeten que els viatgers coneguin alguns dels indrets més atractius de les comarques gironines.

Museu Dalí i vall de Núria

“Dues de les sortides que els agraden més són el Museu Dalí i la vall de Núria. En aquest segon indret, si hi portes canaris i hi ha neu gaudeixen com nens”, comenta Inés Guerrero, guia de Novotours, l’empresa de Mundosenior que gestiona les excursions. La sortida a Figueres i el Museu Dalí, que inclou el dinar i una visita guiada per Castelló d’Empúries i Empuriabrava, costa 43 euros, mentre que anar a la vall de Núria amb el tren cremallera -amb un àpat a Ribes de Freser i un recorregut per Ripoll- en val 49,5. Altres sortides de dia sencer molt sol·licitades són Girona, Banyoles i Besalú -40 euros-; les illes Medes, Pals i Sant Martí d’Empúries -39,5-, i Peralada i Cadaqués -46,5-. “Són preus ajustats, perquè les visites són molt completes”, subratlla Guerrero. Segons ella, l’Imserso “ha canviat molt”. “Abans als viatges sempre hi venia gent molt gran -explica- i ara aquesta tendència s’està invertint”. És el cas, sens dubte, d’Isolina Díaz Novo i José María Hermida, de Cedeira (la Corunya). Als seus 56 anys són, amb diferència, els més joves d’un grup de quaranta persones que dilluns al matí visita el Barri Vell de Girona. “Tots ens tracten com si fóssim els seus fills”, bromeja ella al peu de les escales de la catedral.

La primera experiència

“El meu marit treballava per a Endesa en una mina i es va prejubilar; jo vinc com a acompanyant”, afegeix. S’hostatgen a l’Hotel Olympic de Lloret i és la primera vegada que surten de Galícia. “La Costa Brava està bé, però hi ha massa construccions. La nostra costa és més lliure, menys artificial”, destaca Hermida, que admet que Girona és “molt bonica”. La parella gallega participa cada nit al ball que es fa al seu hotel. “En ser els més joves se’ns fa una mica estrany, però és divertit”, apunten. Un altre matrimoni novell en aquest tipus de viatges és el format per Carlos Fidalgo i Pilar López, que s’allotgen a l’Hotel Helios de Lloret i vénen de Vigo. “Jo era empresari del sector del metall i m’acabo de jubilar”, explica ell al cor del Call. “En el meu cas, treballava en la banca i ja fa uns anys que em vaig prejubilar”, assenyala ella. A part de les activitats organitzades per l’Imserso, aprofitaran l’estada a les comarques gironines per visitar un fill seu que aquests dies s’està a Figueres. “Treballa a França, però la xicota viu a Figueres”, remarquen. En preguntar-los per la seva primera experiència en aquestes activitats per a la gent gran, per l’ambient que es respira a l’hotel i a les excursions, es limiten a dir: “Hi ha opinions per a tots els gustos; ahir vam fer una excursió per Tossa i Sant Feliu de Guíxols i ens va agradar molt”.

Parelles i grups

Com ells, la majoria de jubilats i pensionistes que participen en aquests viatges ho fan en parella. També s’acostumen a formar grups de dones, sovint vídues, però gairebé mai d’homes, observa Toñi López, coordinadora de Novotours a Lloret de Mar. En alguns casos excepcionals hi ha gent que viatja sola. “Jo he vingut amb dues amigues i està sent una experiència molt positiva”, explica Mercedes Seguín, de Vigo. Abans de jubilar-se treballava en un hotel i considera que els viatges de l’Imserso, a més de ser econòmics, “van molt bé per desconnectar i conèixer coses noves”. És el mateix parer d’Helena García, de la Corunya, que visita Girona amb el seu marit i afirma: “És la primera vegada que venim i de moment estem molt contents”.

“Has d’anar més amb compte”

“Fer de guia d’un grup de gent gran no és gaire diferent de fer-ho de qualsevol altre grup”, apunta Inés Guerrero. “Has d’anar més amb compte, això sí, i tenir més paciència; cal passejar més tranquil·lament”, comenta. Una vegada, en una àrea de servei de les comarques gironines, Guerrero va perdre un client. “Momentàniament, només”, aclareix. “En fer el recompte després de pujar a l’autobús vaig veure que faltava una persona. «On és?, on és?», vaig començar a preguntar. Al final el vaig trobar en un camp d’allà a prop. Hi havia un ramat de vaques i va anar a veure-les”. Durant les excursions, els clients sempre disposen d’algunes estones que poden dedicar a anar pel seu compte. “Compren records, van al lavabo, fan el que els ve de gust”, diu la guia.

L’Hotel Samba de Lloret, un dels que actualment rep clients de l’Imserso, té tres estrelles i 441 habitacions, un centenar de les quals estan ocupades aquesta setmana per dos-cents pensionistes i jubilats que participen en viatges organitzats per Mundosenior. El director de l’hotel, Eduard Coloma, apunta que aquesta xifra es mantindrà estable fins a l’abril i després disminuirà lleugerament. Lucía Villarreal, de 71 anys, i José Luis Pardo, de 77, són dos dels clients de l’hotel i ja fa deu anys que participen en viatges de l’Imserso. “Cada any en fem un parell”, diu ella, que va treballar de turoperadora durant 46 anys. “Com que vivim a Madrid ens agraden els llocs tranquils; a més d’evitar la monotonia, volem fugir de sorolls i aglomeracions”, destaca ell, que abans de jubilar-se feia de gestor visitador de banca.

“Normalment viatgem amb una parella amiga, però aquest cop no han pogut venir”, expliquen. També admeten que no es relacionen gaire amb la resta d’usuaris de l’Imserso. “Sempre depèn de la gent, de si hi encaixes o no”, apunta Pardo. “En un dels viatges vam fer amistat amb dos matrimonis de Barcelona i ara que passem quinze dies a Lloret els anirem a visitar”, assenyala Villarreal.

Tòpics i realitat

La seva experiència els indica que els tòpics sovint tenen relació amb la realitat: “Els andalusos acostumen a ser alegres, fan acudits ben explicats, i els gallecs potser són una mica més apocats”, afirmen. Amb tot, admeten que “en cada viatge pot variar molt, perquè al final més que de l’origen depèn de la persona”. És la cinquena vegada que vénen a Catalunya i mai hi han tingut cap problema, però anys enrere van plantejar-se que no tornarien en adonar-se que alguns catalans no se senten espanyols. “Érem a Eivissa i els vaig dir: «Si no ets espanyol, per què viatges amb l’Imserso?»”, recorda ella. “Va ser un cas aïllat”, opina ell. I afegeix: “Estem encantats de venir a Catalunya, però mentre sigui d’Espanya. Si no és així, no tornarem pas”. “No pateixis, són prou intel·ligents i mai deixaran de ser-ho”, pronostica ella. “No ho sé, no ho sé”, dubta ell.

"Fem el que fan tots els vells: cremar hores"

La cafeteria d’un hotel no deixa de ser un microcosmos on es poden observar tot tipus de personatges i comportaments. Si l’hotel és el Samba de Lloret i bona part dels clients que omplen la cafeteria abans del ball de nit són turistes de l’Imserso, el cronista àvid d’immergir-se en les profunditats de la naturalesa humana hi trobarà un munt d’imatges i situacions que l’acostaran, de manera forçosament incompleta, a l’estat d’ànim de persones que, amb més o menys entusiasme, afronten unes vacances per desconnectar de la vida quotidiana.

Mentre sonen pasdobles, tangos i boleros i una animadora engresca la gent per ballar, dos dels clients de l’Imserso xerren prop de la pista de ball. Són Adolfo Borrero i Guillermo Saldaña. Sevillans, de 75 i 77 anys, respectivament. Saldaña, antic professional de l’hostaleria, resumeix amb una cruesa esfereïdora el seu viatge, la seva estada a l’hotel i possiblement la seva vida: “Fem el que fan tots els vells: cremar hores, sense cap altra perspectiva”. Borrero, que abans de jubilar-se es dedicava a les vendes, protesta: “Parla per tu. Jo tinc problemes físics importants, però tinc un gimnàs a casa i hi faig peses amb màquines i camino en una cinta”. De seguida apareixen les dones, Purificación Zapata i Ildefonsa Montalbán, de 70 i 73 anys. “Ens estan fent una entrevista per a Interviú ”, bromeja Borrero, que aprofita l’ocasió per dir que ell i Zapata tenen onze néts. “Una de les nostres nétes, la Marta, és campiona del món de pàdel [confirmat, en categoria infantil]. Un altre, en Sergio, és tercer del món també de pàdel [categoria cadet]. I una altra néta, l’Alba, és campiona d’Espanya d’atletisme, dels 200 metres llisos [juvenil]”.

“Ens tracten com si fóssim borregos”

En preguntar-los si estan contents, Zapata diu: “No ens sentim mimats”. “Això està obert gràcies als avis i de vegades sembla que ho oblidin”, apunta Montalbán, que anys enrere va ser la primera regidora de l’Ajuntament de Chipiona. “El problema és que en determinats establiments ens tracten com si fóssim borregos”, intervé Borrero. “Els vells tenim limitacions, com és natural, però no som tontos i de vegades sembla que es pensin que això és de franc”, afegeix. “Sí, sembla que es pensin que t’ho regalen tot”, insisteix Saldaña. Malgrat això, Borrero destaca: “En contra del que es pensen els nostres paisans, sempre deixo clar que a Catalunya ens tracten magníficament”.