Marina Vall-Llosada: “Espero que no hi hagi cap més empaitada d’ànecs a Roses”

Fa poques setmanes el Col·legi d’Advocats de Girona va presentar la comissió de protecció dels drets dels animals, la tercera que es crea en un col·legi català després de les de Barcelona i Tarragona. Està formada per una trentena d’advocats, que hi col·laboren desinteressadament, i al capdavant hi ha Marina Vall-llosada, que va fer la seva tesi sobre com es podia regular la comercialització d’animals exòtics a Barcelona.

Què poden fer des d’aquesta comissió?

Volem millorar les condicions de vida dels animals i promoure la promulgació de lleis i ordenances que beneficiïn el seu benestar. Estudiarem les denúncies que la gent ens faci arribar sobre maltractaments a animals i, si en tenim proves, ho denunciarem a les instàncies pertinents. Per exemple, actuarem contra els caçadors que no tinguin els seus gossos en condicions. Sabem que n’hi ha que dies abans de treure’ls de cacera no els donen menjar perquè tinguin més ganes de caçar i el premi sigui més gran. Alguns tenen més gossos dels que han de tenir, de vegades amuntegats en tancats al mig del bosc. Si ho podem provar, actuarem contra aquestes pràctiques.

¿Ha augmentat la conscienciació de la societat respecte als animals?

La societat evoluciona, i no només en temes animalístics: la gent pren consciència del que troba bé i el que no, i pren partit. Un exemple és el que passa amb els llebrers al centre i el sud d’Espanya, que és una autèntica vergonya. Quan empatitzes és quan surt a la llum tot el tema de les injustícies amb els animals. I molta gent diu prou. No recordo que fa només tres anys hi hagués tanta conscienciació. Amb tot, molta gent encara té por de denunciar. Si ja passa amb persones, imagina’t amb animals. Però de legislació n’hi ha, el que passa és que no sempre s’aplica.

De qui és responsabilitat?

Tenim la llei de protecció dels animals del Parlament, que crec que és del 2003, però encara no hi ha un reglament que la desenvolupi. Pel que fa als ajuntaments, l’ordenança municipal de Barcelona és un exemple a seguir, pionera a escala europea. Molt poques ciutats d’Europa reconeixen la figura del gat de carrer com a figura jurídica específica. Des del punt de vista etològic és diferent d’un gat domèstic, que si el poses al carrer mor en pocs dies per l’estrès de moure’s en un medi que no coneix, acostumat com està a tenir garantides una sèrie de necessitats bàsiques com el menjar, la hidratació o el confort.

¿A les comarques de Girona com estan les ordenances municipals?

Molt malament. Barcelona fa sis anys que controla les colònies de gats de carrer: n’hi ha unes set-centes, amb uns deu mil gats, i ho han controlat. A Girona ciutat hi treballen capturant i esterilitzant els gats de carrer. A Blanes, on col·laboro, hem aconseguit que no es permeti que un gos estigui més de 8 hores seguides en un balcó. Però hi ha molta feina a fer. Ens han arribat denúncies de gosseres municipals en què ens diuen que se sacrifiquen gossos, i això només es pot fer en casos molt especials i sota control veterinari.

Què li sembla que a Roses consultin la població sobre l’empaitada d’ànecs i les vaquetes?

L’empaitada de Roses ha deixat de ser un tema domèstic. Ha sortit a mitjans de tot el món i un vídeo en què es veu una participant agredint, amb un ànec agafat pel coll, un activista que gravava l’acte s’ha fet viral. S’han recollit 80.000 firmes en contra de l’acte. Preguntar a la població si volen continuar amb aquesta tradició anacrònica seria lleig. L’Escala va decidir canviar els ànecs vius per uns de plàstic. Sagunt també. Espero que aquest any ja no hi hagi empaitada a Roses, i nosaltres intentarem que sigui així. Encara que estiguem parlant d’una tradició que ja té 97 anys d’història, la societat ja no és la mateixa.

També Olot vol consultar la població sobre els correbous.

Olot es va declarar antitaurina el 2010. És una incongruència que el mantinguin, com Vidreres o Torroella de Montgrí. Es pot demostrar científicament que els animals pateixen, i la llei prohibeix fer servir animals per a espectacles.

De la compravenda d’animals, què en pensa?

Que ja n’hi ha prou. A Espanya s’abandonen 400.000 mascotes cada any i les protectores estan desbordades. Si estàs en aquest món veus cada dia SOS desesperats de protectores. Compres compulsives de cadells que després fan nosa. Tenim un problema i s’ha de regular. Sóc partidària de prohibir la compravenda, o almenys establir una moratòria de cinc anys. Sé que és complicat, perquè hi ha negocis que s’hauran de reconvertir, però la veritat és que molts ja ho han fet i ara en comptes d’animals venen pinso i complements. A més, està demostrat que hi ha un tràfic il·legal d’animals. S’han detectat furgonetes de l’Europa de l’Est que porten gossos de molt poques setmanes per vendre’ls. Els desteten abans d’hora, que són vuit setmanes, perquè siguin més bufons, en porten amb problemes físics, genètics, etc.

¿Catalunya és diferent de la resta de l’Estat en matèria d’animals?

Sí, i la diferència la tenim registrada en el Codi Civil català, en què els animals no estan registrats com a “cosa”, com sí que passa en el Codi Civil espanyol, que els equipara a una cadira o un objecte qualsevol. Des del punt de vista jurídic és important, és un passet més.

Qüestions com la gran proliferació de senglars o de porcs híbrids, que han causat centenars d’accidents de trànsit, amb morts i tot, i problemes a l’agricultura, com s’han de resoldre?

Se n’ha de parlar amb científics i veterinaris. Però, per exemple, igual que als coloms se’ls dóna un pinso anticonceptiu que redueix la colònia en un 80%, amb els senglars imagino que es pot fer alguna cosa així. No neguem el problema, però hi hem de trobar solucions més èticament acceptables.