Mariona Comellas exposa les seves 'dones' al Bellmirall

Girona'Dona, Woman, Femme, Donna, Mujer'. El títol de la mostra, expressat en cinc idiomes, esvaeix qualsevol dubte sobre el contingut i l'ambició de la darrera obra pictòrica de Mariona Comellas (Olot, 1961). Les figures femenines –estilitzades, suggeridores, sensuals– que la periodista de TV3 exposa fins al 8 de març al Bellmirall mereixerien ser batejades no amb cinc, sinó amb totes les llengües del món, la qual cosa potser equival a dir que, de fet, no necessitarien títol. "Simplement són dones", resumeix l'autora. "Dones dibuixades amb traços seguits i segurs, dones que ens fan reviure els instants més vius del precís moment de la creació", matisa el pintor escalenc Lluís Roura.

Blues-jazz, vins i parets centenàries

Roura i Comellas ja han dit el que havien de dir. És divendres a la nit i el Bellmirall és ple de gom a gom. Les tres components de 'Mujeres Cuerdas' delecten el públic amb el millor blues-jazz que pot sorgir de la combinació de veu, arpa i contrabaix. Els vins de Vinyes dels Aspres fan encara més agradables els instants viscuts en aquest racó del barri vell, entre parets centenàries i carrers empedrats. Arriba el moment d'escriure la crònica de l'acte, unes línies que comencin a les vuit del vespre –quan les dones assenyades han actuat per primera vegada– i ressegueixin els fets amb un mínim rigor cronològic.

El ritme de les estacions

El Bellmirall, que va iniciar una nova etapa el maig del 2013, prossegueix amb la temporada d'art inaugurada a l'octubre amb l'escultor Carles Piera. 'El Túnel: artistes al Bellmirall' es mou al ritme de les estacions i a Mariona Comellas li correspon l'hivern, en una mostra comissariada per Rosa Serra. Lluís Roura exerceix de presentador.

Un deute amb Isidre Vicens

Després de destacar l'encert de fer l'exposició en "un lloc tan ben escollit, quasi un secret guardat; a tocar de la plaça dels Lledoners, que segons Josep Pla és la més bonica de Girona", Roura lloa l'obra d'Isidre Vicens, que juntament amb la seva dona va obrir el Bellmirall l'any 1961. "És un gran pintor. Als meus inicis va ser un referent. Una vegada vaig veure a 'La Vanguardia' un quadre seu de Vilajuïga i em va captivar tant que vaig sentir la necessitat de visitar aquell paisatge de l'Empordà. També em va passar amb Van Gogh i la Provença, però per contemplar l'honradesa de la pintura no cal anar a la Provença". Després d'una breu pausa, Lluís Roura es pregunta: "Fins quan aquest silenci? Quan arribarà el reconeixement ciutadà amb una gran antològica? Girona té un deute amb Isidre Vicens. Té 96 anys i encara som a temps de fer-li un homenatge més que merescut". Els aplaudiments ressonen per tot l'hostal.

Harmonia i proporcions

Arriba el moment de parlar de l'obra de Mariona Comellas. "Si té tants amics polítics, escriptors i pintors, per què m'ha triat a mi per fer aquesta presentació?", es pregunta Roura. "Perquè sóc el més petit!", es respon ell mateix. Rialles. "La pintura és una qüestió d'harmonia i proporcions; divina petita proporció la que formem nosaltres!". Més rialles. Roura i Comellas s'abracen.

L'esplendor de l'or

El pintor de l'Escala comença a citar els noms i les ocupacions dels pares de Comellas; revela que en néixer va pesar quatre quilos i 200 grams, que és neboda del pintor Frederic Comellas i que dibuixa i pinta des dels onze anys. També recorda que a l'Escola de Belles Arts va tenir de mestres Congost, Vinyoles, Vilà i Carbonell, entre molts altres. Es confessa sorprès pel fet que, després d'haver sigut alumna de pintors eminentment paisatgístics, mostri tant d'interès pel traç. "Això sí: té guardats a la retina els colors i les llums de la Garrotxa i els utilitza en crear els seus paisatges inventats". Després d'unes quantes reflexions sobre "el pas de la vida que tot ho transforma", subratlla: "Per a la Mariona el temps no passa en va; sempre té inquietuds, ja sigui dibuixant o fent periodisme a la ràdio i a TV3". I compara la tasca de periodista amb la de pintora: "Com que reflecteix el dia a dia amb notícies entenedores, ràpides i simples, aplica aquestes qualitats a les seves obres i potencia la grandesa del dibuix, de l'apunt". Pel que respecta a les figures femenines, observa: "Les fa gairebé sense aixecar el retolador. El tors de la dona té un únic color, el de l'or", en referència al pa d'or que la pintora utilitza en els seus treballs, "la dona transmet l'esplendor de l'or; els teus cabells, Mariona, guarden tots els reflexos i matisos de l'or".

Poetes i pintors

Lluís Roura culmina la seva intervenció llegint aquest poema de Montserrat Vayreda: "Si els poetes són pintors / sense pinzells ni paleta / cada pintor és un poeta / que fa versos amb colors".