La mesquita de Salt, a punt per al Ramadà

GironaEntre naus industrials, en un polígon allunyat del centre urbà de Salt -el de Torre Mirona, situat a l’altra banda de l’autopista AP-7 i a una distància d’uns 30 minuts a peu-, s’aixeca la nova mesquita Imam Malik. És un edifici sobri, sense minarets ni elements que permetin identificar-lo com un temple musulmà, llevat d’una cúpula, visible només des de la part posterior de l’immoble. A la façana encara no s’han esborrat les empremtes de la islamofòbia: grans taques de pintura negra que algú va tirar-hi fa poc més d’un any, juntament amb pintades de contingut xenòfob. “Hem presentat quatre denúncies, però no s’ha detingut ningú. Pensem que ho ha fet gent de Plataforma per Catalunya”, diu Rafat Sarajeddin, secretari de la Comunitat Islàmica Imam Malik, l’entitat promotora de la nova mesquita, que s’ha construït amb fons donats pels mateixos fidels.

Objectiu: obrir per al Ramadà

Aquests dies els operaris treballen a contrarellotge per poder tenir la mesquita a punt per a la festa del Ramadà, que els musulmans celebraran entre el 18 de juny i el 19 de juliol. Rafat Sarajeddin i el president de la Comunitat Islàmica Imam Malik, Mohamed Attauil, expliquen al detall com és el nou temple, que es va començar aixecar ara fa gairebé tres anys. De moment no s’hi permet l’entrada, i els representants de la comunitat el descriuen mostrant els plànols. “Quan estigui del tot acabada les portes estaran obertes no només per als fidels, sinó per a tothom”, assegura Attauil. La mesquita desperta expectació, però també suspicàcies, i per això no ha sigut fàcil que els promotors del temple accedissin a parlar-ne.

“Tenir-la a punt per celebrar el Ramadà és la nostra il·lusió, hem patit molt per aconseguir aquesta mesquita”, indica Mohamed Attauil. Ell ha patit més que ningú, ja que l’han acusat de blanqueig de capitals per al finançament de la mesquita, i l’han presentat com un extremista perillós i impulsor del salafisme en reportatges apareguts en un diari i una televisió de Madrid. Els jutges han sentenciat a favor d’Attauil, que haurà de ser indemnitzat pels dos mitjans de comunicació.

Capacitat per a 750 fidels

Attauil s’indigna pel setge al qual se l’ha sotmès. Creu que el temple genera suspicàcies en gran part per les seves dimensions: és un edifici de dues plantes, més una de subterrània, amb una superfície de quasi 2.000 metres quadrats i amb capacitat per acollir fins a 750 fidels, una mica menys de la meitat dels que podrà acollir la de Cornellà, l’altra gran mesquita del país que està a punt d’estrenar-se. “Volem aquesta mesquita perquè les que tenim al centre urbà de Salt, en baixos d’edificis, són molts petites. Molts fidels han de resar a fora i els veïns es molesten. A vegades ens tiren objectes des dels pisos superiors”, explica Rafat. Les paraules del ministre Jorge Fernández Díaz, que va esmentar el nou temple musulmà de Salt com una de les grans mesquites que mereixen especial vigilància pel suposat fonamentalisme que s’hi difon, han dolgut a la comunitat musulmana d’aquesta població. “Som persones normals, aquí no hi ha radicalisme. Les portes de la mesquita estaran obertes, tothom podrà venir a veure què hi fem, i estem disposats a explicar-ho”, respon Attauil.

Al marge de les acusacions de radicalisme, els impulsors de la mesquita han patit també el boicot de Plataforma per Catalunya, que des de l’Ajuntament (en l’anterior legislatura hi tenia un regidor i en els últims comicis n’ha aconseguit dos) ha intentat reiteradament i sense èxit aturar les obres. Fins i tot va organitzar una manifestació contra la construcció del temple que finalment va ser prohibida.

Donacions dels fidels

Però ni les denúncies ni els boicots no arronsen la comunitat magribina, ni tampoc les mostres de rebuig plasmades a la façana en forma de pintades i taques de pintura. L’únic que els ha obligat a aturar les obres, tot i que només temporalment durant l’any passat, va ser la falta de diners per pagar-les. Segons Attauil, la mesquita es finança íntegrament amb els donatius dels fidels. Contra les veus que sospiten que les obres es financen amb operacions “fosques”, Mohamed Chriyaa, president de Magribins Sense Fronteres i coordinador de projectes de Nou Sol de Salt, assegura: “He comprovat que els diners per a la mesquita provenen de donacions. A totes les botigues de Salt hi ha guardioles on la comunitat musulmana va fent les seves donacions, i també hi ha guardioles en altres mesquites. També van a mercats. Es mouen per aconseguir diners i cada setmana n’aconsegueixen”.

Molts membres de la comunitat, treballadors del ram de la construcció, també han col·laborat en les obres de la mesquita cedint gratuïtament hores de feina. Segons el projecte inicial, l’obra tenia un cost de 750.000 euros, però Attauil reconeix que la xifra s’ha disparat, tot i que es nega a concretar-la fins que s’acabi definitivament la mesquita.

El res a la pista poliesportiva

Si les obres a la mesquita del polígon de Torre Mirona no s’acaben a temps per a la festa del Ramadà, els fidels hauran de celebrar l’oració de cada vespre a la pista poliesportiva que els cedeix l’Ajuntament cada divendres, la festa setmanal dels musulmans. En aquesta oració compartida s’hi arriben a aplegar fins a 800 fidels. Per al Ramadà poden arribar a ser fins a 2.000 persones. Durant tot el mes els creients mantenen el dejú des de l’albada fins al crepuscle. Quan cau el sol es congreguen per trencar el dejú, ja sigui a les cases, als oratoris o, ara, a la mesquita.

“L’Ajuntament els facilita la pista des de fa molt de temps cada divendres i per a les seves festes assenyalades, però no és el lloc adequat per resar”, indica l’alcalde de Salt de l’última legislatura, Jaume Torramadé, que assegura que el consistori donarà el permís d’obertura de seguida que els inspectors certifiquin que l’obra està acabada i a punt per ser utilitzada.

Mohamed Attauil agraeix que el consistori els deixi fer ús des de fa temps de la pista poliesportiva, però assegura que els fidels ja estan cansats de practicar l’oració en aquest espai provisional i volen la seva pròpia mesquita. “No podem seguir demanant sempre un espai a l’Ajuntament”, afirma.

Els ciutadans d’origen marroquí constitueixen el col·lectiu estranger més nombrós de Salt, amb 3.562 empadronats sobre una població total de 29.584 habitants. L’Ajuntament té registrats quatre locals que s’utilitzen com a mesquites al centre urbà, tots de reduïdes dimensions i situats en baixos d’edificis. Dos d’aquests espais pertanyen a la comunitat magribina que ha liderat la nova mesquita.

Contractació d’un nou imam

Segons Attauil, quan la mesquita Imam Malik obri les portes els centres d’oració que té la comunitat magribina de Salt al nucli urbà podrien perdre la funció de centre de culte i mantenir-se exclusivament com a aules per a l’ensenyament de l’àrab i l’Alcorà, i per a classes de reforç per als nens. Per presidir les oracions a la nova mesquita es contractarà un nou imam, ja que un dels dos que tenia la comunitat islàmica ha abandonat Catalunya.