Salut
Comarques Gironines 10/03/2021

La pandèmia dispara trastorns alimentaris i addiccions en els joves

La crisi econòmica i la “fatiga pandèmica” ja tenen impacte en la salut mental de la població

6 min
Pau Chapur, en una sessió de teràpia que es va rodar per al documental "Ara".

GironaHem vist la primera onada, però el que ve al darrere és el veritable tsunami. Així alerta el psiquiatre Claudi Camps, director de la Xarxa de Salut Mental de Girona i comarques, de la caríssima factura psicosocial que deixarà la pandèmia del covid-19, que pagaran especialment els joves i els sectors més vulnerables de la població. La crisi econòmica i l’anomenada “fatiga pandèmica” ja han començat a tenir un impacte en la salut mental de la població. 

A les comarques gironines han augmentat un 15% les consultes de psicologia en l’atenció primària i un 6% la demanda d’assistència en salut mental infantojuvenil. Entre els adolescents i els joves han crescut especialment els casos d’addiccions i també els trastorns alimentaris, fins al punt de saturar els serveis d’atenció a aquestes malalties. 

“Els casos d’anorèxia i bulímia s’han disparat i veiem casos de joves que han incrementat de manera brutal el consum d’alcohol i altres tòxics com una manera d’evadir-se davant una situació a la qual no veuen la sortida”, alerta el psiquiatra, que afegeix que el consum d’aquestes substàncies “porta a comportaments de risc i en alguns casos a quadres psicòtics o esquizofrènies”. “Són algunes de les seqüeles de la pandèmia que van més enllà dels efectes directes del virus, i que poden provocar patiment mental i morts”, afegeix.

Més de vinculades que directes

Camps va advertir, pocs mesos després de l’inici de la pandèmia, que hi hauria més morts per culpa de la crisi derivada del covid-19 que no pas pel virus mateix. “El virus deixarà de causar morts potser d’aquí a mig any o un any, però les seqüeles de la pandèmia duraran molts i molts anys. Quan vaig dir aquella frase pensava en coses que ja estem veient: casos de malalties cròniques que s’han descompensat perquè no s’ha pogut fer prou seguiment d’aquests malalts, retard en intervencions quirúrgiques de malalties greus perquè els hospitals han hagut de suspendre molta activitat no relacionada amb el covid, infradiagnòstic de malalties a l’atenció primària perquè està fent una feinada impressionant amb el covid. Tot això provoca un increment de la mortalitat”, diu el psiquiatra. I encara, indica, cal afegir-hi “les morts prematures” derivades de la situació econòmica. Segons Camps, l’angoixa causada per haver perdut la feina sovint fa que t’abandonis, que deixis de cuidar l’alimentació i la salut, i tot plegat condueix a un increment de malalties cròniques i de la mortalitat. 

L’augment de la demanda d’atenció psicològica a l’atenció primària ha obligat a reforçar-hi la plantilla de psicòlegs, que atenen pacients amb quadres d’ansietat, insomni, falta de concentració, irritabilitat amb els consegüents problemes de convivència, tristesa, desesperança... L’augment s’ha notat especialment en ciutats com Figueres i Blanes, amb una estructura sociodemogràfica semblant, amb amplis sectors de població vulnerable. També en zones com la Selva marítima i la Costa Brava, on l’economia se sustenta en bona part en el turisme i, per tant, s’hi han perdut molts llocs de treball.

Claudi Camps, director de la Xarxa de Salut Mental de les comarques Gironines.

Perdre els millors anys

En la població jove, l’impacte psicosocial del covid és especialment greu, segons el responsable de la Xarxa de Salut Mental de les comarques gironines. La sensació que estan perdent els millors anys de la seva vida, la limitació de les relacions socials en una edat en què la seva identitat depèn molt de la qualitat de la interacció social i el reconeixement dels altres, i la incertesa sobre el seu futur per la crisi econòmica està provocant en els joves “sentiments de feblesa, vulnerabilitat i molta inseguretat”. El fet que en les societats occidentals no es prepari prou els joves per afrontar la frustració, la malaltia o la mort no els ajuda a encarar la situació que estan vivint, assegura Camps. 

Una de les conseqüències de la situació, molt lligada al confinament, que ha forçat els joves a conviure més amb la família i a compartir-hi tots els àpats, és l’aparició de nous casos d’anorèxia i bulímia, i la recaiguda de joves que ja havien rebut atenció per aquests trastorns alimentaris. A la xarxa de salut mental de l’Institut d’Assistència Sanitària els casos atesos de trastorns alimentaris greus, principalment adolescents i joves, han passat de 450 a 600 en el context de la pandèmia. 

“Tenim molts casos greus i ens està costant donar-hi resposta”, admet Camps. Als sanitaris els preocupen especialment les recaigudes. “Quan algú amb trastorn de conducta alimentària es descompensa de manera important fins al punt que hi ha risc per a la seva vida, a vegades poden passar fins a tres mesos fins que recuperi el mínim equilibri per poder tirar endavant”, afegeix el psiquiatre. Camps admet que per evitar tenir bloquejats llits d’hospitalització de salut mental durant mesos, s’ha optat per posar en marxa respostes alternatives, d’atenció intensiva, com ara hospital de dia amb visites quasi diàries o teràpies grupals, entre d’altres.

Llista d’espera

L’augment de casos d’anorèxia i bulímia també s’ha notat a la unitat de patologies alimentàries de la Clínica Bofill de Girona. “En els més de 20 anys que porto treballant amb aquest tipus de patologies mai no havia vist un increment tan important de casos”, admet Pau Chapur, coordinador d’aquesta unitat, on hi ha llista d’espera tant a l’hospital de dia com a les teràpies de grup. Segons Chapur, molts dels pacients (tot noies excepte dos nois) han començat a patir trastorns alimentaris durant el confinament domiciliari, tot i que també hi ha casos de recaigudes. “El confinament ha amargat els adolescents, els ha tallat les relacions socials. El tancament i la situació d’incertesa que estem vivint provoca estrès i, si ets un adolescent fràgil, amb una autoestima molt baixa, tot això t’ensorra”, diu Chapur.

Els trastorns alimentaris, explica, deriven d’una autoestima baixíssima que es disfressa d’una autoexigència exagerada. Són noies molt perfeccionistes, irritables, que s’aïllen i tenen una obsessió per la seva imatge, i que poden arribar a autolesionar-se o a tenir tendències suïcides. L’atenció a aquestes pacients és complicada perquè, segons Chapur, “no volen curar-se i solen acudir a la consulta obligades pels pares”.

A la unitat de patologies alimentàries de la Clínica Bofill hi ha un servei de consultes externes i de teràpia grupal, amb 50 places ocupades i llista d’espera a causa de la gran demanda arran de la pandèmia. No hi ha servei d’hospitalització les 24 hores, ja que Chapur creu que aquest recurs només és oportú quan hi ha risc de mort i de suïcidi, sinó un hospital de dia amb 30 places, actualment totes ocupades. Les pacients s’hi passen el dia, de 9 h a 18 h, i hi segueixen la teràpia, però van a dormir a casa. L’estada en aquest hospital sol durar uns sis mesos i es treballa essencialment l’autoestima. Normalment no en surten “curades” després d’aquest període, explica Chapur, però sí amb més voluntat de curar-se. 

Addicció al joc i a internet

Sobre les addiccions, a banda de l’alcohol o altres drogues també ha augmentat entre els joves l’ús compulsiu d’internet i del joc amb diners online (apostes esportives principalment), sobretot durant el confinament domiciliari, indica Berta Duran, terapeuta especialista en drogodependències i addiccions comportamentals i coach de salut.

Duran destaca la necessitat de posar en marxa, des de les institucions públiques i les universitats, serveis de coneixement i prevenció de les addicions destinats als joves. “Després d’un dur semiconfinament i un obligat canvi d’hàbits serà necessari potenciar els recursos de suport als joves per reconduir conductes addictives i que els ofereixin un acompanyament davant una realitat canviant. Cal inventar noves formes més properes i efectives d’abordar les addiccions”, indica la terapeuta, que defensa la necessitat de promoure alternatives d’oci saludables entre la població jove i de fomentar el debat sobre quina societat volem i sobre quines lliçons caldrà aprendre d’aquesta pandèmia i de les seves conseqüències econòmiques i psicosocials sobre la població.

Un dels aspectes que s’han posat sobre la taula arran de la pandèmia és si augmentaran els casos de suïcidi. Claudi Camps indica que és probable que en els propers mesos se’n comenci a veure un increment. “S’ha vist que en països on no hi ha un suport social davant les situacions de crisi sí que augmenten els suïcidis en correlació amb l’augment de l’atur”, diu el responsable de la Xarxa de Salut Mental de les comarques gironines. “Tot això està per venir i per això des del Pla de Salut Mental s’ha elaborat el pla director contra el suïcidi”, assegura Camps. 

Ajut psicològic als sanitaris

La demanda d’ajut psicològic ha estat necessària des del primer moment de la pandèmia per als professionals sanitaris. Camps explica que des de l’inici “es van prendre mesures de suport perquè hi havia risc de claudicació”. Es van crear equips de psicòlegs a l’Hospital Josep Trueta i al Santa Caterina, on a les UCI es vivien situacions molt dramàtiques i colpidores per al personal sanitari. “S’hi feien diàriament sessions de ventilació emocional a les diferents plantes dels hospitals i també es donava suport als pacients i a les famílies que no podien acomiadar-se del seu familiar”, explica Camps, que afegeix que aquests equips, que encara estan funcionant, “han estat molt necessaris i el personal ens ho continua agraint”.

stats