El premi Casero reflexiona sobre els efectes del turisme

GironaEls cossos elèctrics reflexiona sobre els danys col·laterals del turisme a Eivissa. Carles Torres va guanyar amb aquest llibre que ara surt publicat el 39è Premi de Novel·la Curta Just M. Casero. Torres (Eivissa, 1974) retrata a la novel·la una Eivissa que queda lluny de la imatge idíl·lica i de “catàleg turístic”. De fet, l’autor mostra en una història protagonitzada per tres personatges l’empremta i els “danys col·laterals” que deixa el turisme a Eivissa, tant al seu territori com a la societat i la seva manera de viure.

El llibre té una estructura dividida en dies que van passant inversament, és a dir, el pròleg arrenca un dijous i els capítols van de dimecres a dimarts i dilluns. “És una invitació al lector a lligar caps”, ha explicat. Els cossos elèctrics va sortir a la venda aquest dimecres.

Carles Torres, que no ha pogut donar a conèixer molts detalls de la novel·la per no revelar-ne el fons, ha explicat que la història se centra en tres personatges que viuen en una Eivissa actual, però lluny de la ciutat que acostumen a conèixer els turistes que la visiten. En Jordi, la Nataliya i en Josep són els protagonistes de la novel·la, una història sobre dos amics que es troben amb una turista.

No va contra el turisme

Torres ha negat que sigui una novel·la sobre el turisme o en contra del turisme, tot i admetre que “a l’Eivissa que planteja s’hi veuen reflectits els seus problemes i la seva dimensió social”, així com “els danys col·laterals que pot causar l’economia del turisme”.

L’autor ha dit que va plantejar la novel·la més com a lector que com a autor. “Volia trobar una novel·la de ficció pura i dura en un àmbit com el d’Eivissa que fugís de la imatge idíl·lica que no existeix. Volia descobrir una Eivissa actual, on hi ha una empremta important del turisme”.

Una obra que va endarrere

El primer capítol, que té en Jordi com a protagonista, parla dels records d’Eivissa. A la resta de capítols van canviant els narradors que donen el seu punt de vista a la història. “Si el lector accepta el joc d’anar a la inversa en el temps, quan acaba la novel·la ja no hi ha marxa enrere i tot ja ha passat”. Un home ha d’anar a una reunió familiar complicada per uns assumptes previs i es troba amb un amic. “Amb ell inicia una baixada als inferns on es creuen amb uns estranys personatges que aboquen els protagonistes a un final dramàtic. Hi ha tres protagonistes principals: l’home, el seu amic i una dona misteriosa”, va avançar el jurat del guardó, impulsat per la Llibreria 22 de Girona i un dels més reputats de Catalunya. També va destacar que l’obra presentava “una llengua esplèndida que es manté amb contundència”.

A banda del Casero i del premi Helena Jubany de narració, Torres ha guanyat el premi de poesia Ciutat d’Eivissa i, en dues ocasions, el Joan Castelló Guasch de relats curts.

També s’ha de publicar la novel·la Blau, finalista del Casero i obra d’Assum Guardiola, que va fer de llibretera durant molts anys. El jurat del premi en va recomanar efusivament la publicació, tot i que no és obligatori segons les bases: “És una història contemporània, fresca i molt emotiva. És la història de tres amigues. Una d’elles ha mort i les altres dues es retroben, en parlen i la recorden”.