Baltasar Garzón: "Tinc la consciència tranquil·la"
Baltasar Garzón té la consciència tranquil·la després que el judici pels crims del franquisme hagi quedat vist per a sentència. Ara serà la justícia la que decidirà si era competent o no per investigar-los.
BARCELONA.El judici a Baltasar Garzón per haver-se declarat competent per investigar els crims del franquisme va quedar vist per a sentència al Tribunal Suprem (TS). Garzón va afirmar que la seva consciència "està tranquil·la" perquè va actuar per evitar el desemparament i l'"oblit" de les víctimes de la dictadura. "El tribunal de l'home és la seva consciència", va sentenciar Garzón citant el filòsof alemany Immanuel Kant, i va afirmar que va prendre les decisions que creia "ajustades a dret" per investigar els crims massius de desaparicions forçades i detencions il·legals. "Com a única defensa que les institucions crec que deuen a les víctimes perquè no es produeixi l'oblit i la falta de memòria", va afegir.
Prèviament, l'acusació popular exercida pel sindicat d'extrema dreta Mans Netes i l'associació Llibertat i Identitat va mantenir la seva petició de 20 anys d'inhabilitació per al jutge per un delicte de prevaricació, mentre que la defensa i la fiscalia van sol·licitar-ne l'absolució. En el seu informe final, l'advocat de Mans Netes, Joaquín Ruiz Infante, va acusar Garzón d'obrir una causa general per enjudiciar "un moviment, una època" i va subratllar que va actuar amb diferent criteri quan va rebutjar una querella per la matança de Paracuellos, que va afectar presoners oposats al bàndol republicà.
Per la seva banda, l'advocat de Garzón, Gonzalo Martínez-Fresneda, va considerar que les decisions que va prendre el jutge acusat són "tan defensables i raonables" com les contràries, i va replicar a Mans Netes que la matança de Paracuellos ja va ser jutjada. En canvi, les víctimes del franquisme estaven en situació "de total abandonament", va afegir, i va recordar que després d'admetre a tràmit les denúncies i abans de pronunciar-se sobre la seva competència, Garzón va tractar de determinar el nombre exacte de desapareguts i es va trobar que ni l'administració, ni els tribunals, ni els ajuntaments, ni els cementiris tenien aquesta dada.
La llei d'amnistia del 77
L'advocat també va remarcar que Garzón no va vulnerar la llei d'amnistia del 1977, perquè el delicte polític no està definit, i va considerar que el Suprem hauria de decidir si tots aquests crims, odis i venjances mereixen quedar sota el paraigua de la "intencionalitat política".
Finalment, la fiscalia va mostrar els seus dubtes sobre les veritables intencions del sindicat ultra Mans Netes en querellar-se contra Baltasar Garzón per prevaricació, i es va preguntar si l'acusació popular hauria actuat de la mateixa manera si hagués estat un altre jutge qui hagués investigat els crims comesos pel franquisme.
