Crònica 16/12/2010

El crim de la crisi

Pere Puig ha protagonitzat el crim més important de la crisi. Els criminòlegs admeten que un daltabaix econòmic propicia més actes violents, però cal tenir en compte el mal estat psicològic previ de l'individu.

Ariadna Trillas
4 min

BARCELONA.El supercrim d'Olot deixa quatre víctimes immerses als dos sectors més marejats per la crisi: el totxo i la banca. "Aquest succés desgraciat hauria pogut passar també amb l'amo d'una indústria o amb el d'un supermercat", rondina en Josep Donés, secretari del Gremi de Promotors i Constructors de Girona. A Olot hi ha en aquests moments 1.000 habitatges nous i acabats pendents de venda. A Barcelona, només n'hi ha 1.000 més que a la capital de la Garrotxa. I a Girona, un total de 600. "Hi ha un desequilibri, és cert. L'expectativa d'increment de la demanda d'habitatges era gran per les millores de les comunicacions", afegeix Donés, que posa com a exemple el Túnel de Bracons, polèmic en el seu moment, en servei des del 2009. Però, comparativament, el sotrac immobiliari d'Olot no ha estat més important que el de Balaguer o les Terres de l'Ebre, ni de lluny.

De fet, pot afirmar-se que La Garrotxa ha aguantat raonablement bé la crisi, corrobora Xavier Segura, cap dels Serveis d'Estudis de CatalunyaCaixa. La caiguda de la construcció al 2009 va ser del 3,5%, gairebé la meitat que a tot Catalunya. I la indústria, que pesa prop d'un 40% a l'economia local i que compta amb senyeres del sector carni com Espuña o Noel, va patir menys que la mitjana. "Les empreses de la zona estan molt especialitzades, tenen costos molt ajustats, tendeixen a estar poc endeutades i predominen les de caràcter familiar, amb un amo fort, dels que manen, i això sempre va bé en moments de dificultats econòmiques", radiografia el teixit industrial olotí Iñaki Frade, president de la patronal Pimec a les comarques gironines.

La indústria de la maquinària, amb companyies com la dels ascensors Serra, resisteixen. La firma de capital risc Miura Private Equity va apostar per l'accionariat del grup Atrezzo, rei dels maniquins, que té planta a Olot. La debacle tèxtil ja es va viure en el passat, amb reestructuracions centrades en el 2007. La Garrotxa va arribar a tenir en els bons temps previs a la crisi un 5% d'atur, que en economia es considera plena ocupació o el mínim d'atur que sempre hi ha de manera residual quan l'atur no és un problema. Ara, la comarca aguanta amb un nivell de desocupació força inferior al prop del 17% de mitjana a Catalunya.

Més delictes

I què, tot això, si ets dels que es queden sense feina, si no et tornen un préstec, al damunt embarguen l'habitatge del teu pare i et paguen un xec sense fons? La percepció de la pressió que pot arribar a tenir una persona en determinades circumstàncies és sempre un misteri. Treure conclusions sobre la influència real de la crisi és un exercici trampós. "Que la crisi pugui fer que tots ens matem els uns als altres és altament improbable, però és cert que en entorns de crisi els actes violents tendeixen a incrementar-se", afirma Miguel Ángel Soria, professor de psicologia criminal de la Universitat de Barcelona (UB). Un petit exemple n'és el precinte al supermercat de productes que potser no valen ni vuit euros. "Dos anys enrere, això no es veia, però és que la gent no se'ls emportava", afegeix Soria.

La memòria de la fiscalia provincial de Girona sobre els delictes de l'any passat és eloqüent. El nombre global de procediments incoats per delicte va augmentar gairebé un 7% respecte del 2008. De 56.847 a 60.796, concretament. D'un any a l'altre, hi va haver quasi dues mil noves diligències prèvies de delictes contra el patrimoni. La memòria ho atribueix a l'empitjorament "sensible" de la situació econòmica general, "que ha afectat amb especial incidència sectors socials particularment vulnerables per manca de possibilitats prèvies d'estalvi o d'un ampli entorn familiar que els pugui ajudar en aquesta situació".

La UGT de Catalunya ha comptabilitzat recentment que, des de l'inici de la crisi, a la comunitat catalana s'han produït uns 40.000 desnonaments, que impliquen haver de deixar una casa o un local propi en no poder pagar la hipoteca o el lloguer pactat en els moments de bonança econòmica.

Arran del crim, CCOO de Catalunya ha emès un comunicat en què alerta de la "desprotecció creixent de les persones que perden la feina i la prestació d'atur" i en què exigeix al govern "deixar-se de retallades de drets socials per evitar que fets (com el d'Olot) comencin a ser habituals". El secretari d'aquest sindicat a les comarques gironines, Bartomeu Compte, es mostra prudent, a l'espera de conèixer fins a quin punt l'autor de la massacre tenia depressions o altres trastorns. En tot cas, Compte reclama "més seguretat" per als treballadors de les oficines bancàries. "Les entitats diuen que no hi ha diners físics al banc i que això dóna seguretat al treballador, però hem de fer un salt quantitatiu i qualitatiu", emfatitza.

Esclat de violència

Impedir que s'instal·li la por a les sucursals és un repte, però els experts demanen calma. "El d'Olot és un succés força excepcional, d'aquells que no responen al fet que es donin com a patró determinades regles úniques", reflexiona Antoni Andrés Pueyo, professor de psicologia i criminologia de la UB. Quin protagonisme hi cal donar a la crisi? Andrés Pueyo comenta que "situacions emocionals de fort conflicte, de decepció, odi o revenja poden derivar en una conducta violenta quan -important- l'individu té accés a una arma, i més si els fets es produeixen en un context de crisi, que agreuja el conflicte interior i que altres persones aguanten com poden". Aquest psicòleg parla de "l'actitud descontrolada però selectiva", perquè "no va sortir a matar el primer que va trobar pel carrer".

Hi coincideix Soria: "Hi ha una certa planificació, certa organització, no estem davant d'algú totalment trastornat". Aquest criminòleg apunta que en casos així sempre es conjuminen "un mal funcionament psicològic amb el qual es pot anar tirant fins que una situació d'estrès màxim pot acabar esclatant". I la crisi fa que hi hagi més gent en posició vulnerable.

stats