The New York Times / Washington."Ja era hora de tancar aquest capítol de la nostra història". Amb aquestes paraules el president dels Estats Units, Barack Obama, va aplaudir la decisió del Senat de suprimir la llei que impedia a soldats homosexuals formar part de l'exèrcit si revelaven la condició sexual. "Com a comandant en cap, estic totalment convençut que fer aquest canvi farà ressaltar el professionalisme de les nostres tropes com les forces de combat més ben liderades i més ben entrenades que el món hagi conegut mai", va assegurar Obama en unes declaracions després que el Senat en una votació preliminar tombés els esforços dels republicans per bloquejar la decisió final de revocar la llei.
Alguns van comparar aquesta votació històrica amb el final de la segregació racial a l'exèrcit. I va estar precedida d'un exhaustiu informe del Pentàgon que indicava una opinió majoritària a favor que aquesta política es pogués canviar, tot i que membres d'unitats de combat i de la marina havien expressat grans reserves a la revocació.
Tant és a qui estimis "Hem corregit una cosa que estava malament", va assegurar el senador independent Joseph Lieberman, que va liderar els esforços per posar fi a la prohibició d'homosexuals a l'exèrcit. "Hem fet justícia", va afegir Lieberman.
Abans que es revoqués la normativa, el Senat es va embrancar en un estira-i-arronsa sobre els mèrits de la mesura, amb la mirada atenta de partidaris de la revocació des d'una part de la sala. "Tant me fa a qui estimis." Amb aquestes paraules, el senador demòcrata Ron Wyden va obrir el debat. "Si estimes tant aquest país que arriscaries la vida, no hauries d'amagar qui ets", va afegir. Wyden va ser a la votació al Senat, tot i que divendres havia assegurat que no podria perquè s'havia de sotmetre a unes proves mèdiques prèvies a una operació de càncer de pròstata prevista per avui.
La votació va arribar en els últims dies de l'activitat d'aquest any a les dues cambres legislatives. El Partit Demòcrata intenta tirar endavant una sèrie de propostes prioritàries abans que al gener perdi el control del Congrés a favor del Partit Republicà i disminueixi la força al Senat. La revocació també és una victòria destacada per a la Casa Blanca, els partidaris al poder legislatiu de suprimir la prohibició i els activistes que han pressionat durant anys per posar fi a una política creada el 1993 amb l'administració del president Bill Clinton, que es va aprovar per intentar acabar amb la pràctica de vetar l'entrada de gais i lesbianes a l'exèrcit.
8 republicans, amb la majoria Entre els 65 vots favorables a deixar sense efecte la legislació contra els homosexuals n'hi havia vuit de senadors republicans. "Ha estat una votació difícil per a molts", va revelar la senadora republicana Susan Collins, que va liderar aquest grup. "Però al final han decidit, com jo, que hauríem de donar la benvinguda a qualsevol persona qualificada que es vulgui posar l'uniforme", va afegir Collins.
