Els tribunals francesos han començat el primer judici que se celebra al país contra pirates somalis. Compareixen sis acusats als quals es considera culpables d'haver segrestat l'any 2008 el matrimoni format per Jean-Yves i Bernadettee Delanne, tots dos de 62 anys, quan navegaven davant de la costa iemenita amb el veler Carré d'As. Després de dues setmanes de negociacions fallides, un comando de les forces especials franceses els va alliberar en una operació en què va morir un dels segrestadors.
Amb aquest judici, França s'incorpora -amb un retard considerable- als països que estan jutjant en territori europeu els pirates detinguts davant les costes somalis. Al maig, Espanya va condemnar a 439 anys de presó els dos segrestadors del tonyiner Alakrana, i també a Bèlgica i Holanda s'han dictat importants penes de presó contra pirates. És el resultat de l'operació Atlanta, l'operatiu militar de la UE destinat a lluitar contra la pirateria i protegir la pesca i el trànsit dels vaixells comercials.
El que el judici francès posa en evidència, però -i això també val per a la resta de judicis que se celebren o s'han de celebrar a Europa-, és la manca d'eines jurídiques eficaces i apropiades per a un fenomen que no només no remet sinó que cada vegada creix més. Segons l'Oficina Internacional Marítima (BIM), malgrat que la lluita contra la pirateria ha guanyat en eficàcia, això no serveix per dissuadir-la. Així, si bé aquest any només han reeixit el 12% dels actes de pirateria -l'any passat van ser el 28%-, els atacs realitzats durant els primers mesos de l'any eren 199, mentre que el 2010 i durant el mateix període eren 126.
Herois locals
Com s'està veient en el judici, d'altra banda, la pirateria que practicaven els acusats -antics pescadors a l'atur i professionals sense feina-, pertany al passat. Els últims anys, gràcies a les enormes fortunes que s'aconsegueixen amb els rescats, els pirates estan molt més ben organitzats, reben entrenament, disposen d'armes modernes i sofisticats sistemes de comunicació, a més de comptar amb una xarxa que els permet negociar a Europa, concretament a Londres, a través de diferents despatxos d'advocats. També la destrucció del país i la dificultat per viure d'una manera decent i legal fan que els pirates rebin un fort suport local i estiguin considerats uns benefactors de la comunitat. La guerra judicial contra la pirateria sembla, per tant, un camí ple de dificultats. No només és una guerra desigual dels sistemes judicials democràtics contra ciutadans que viuen en un país sense lleis, sinó que al mateix temps es produeix enmig d'una altra guerra sense objectius concrets -només l'objectiu antiterrorista i, de tant en tant, l'ajuda humanitària-, una invasió estrangera i una manca de voluntat per ajudar a construir el país.
Amb la voluntat d'evidenciar aquest despropòsit, una de les advocades de l'acusació ha demanat que el judici sigui públic i ha explicat que el seu defensat, un menor d'edat en el moment del segrest, s'havia de fer càrrec des dels 13 anys de tota la seva família, ja que la mare és una malalta mental i també ell ha embogit a la presó, després d'estar incomunicat, sol i sense visites. "Tenia una gran fortalesa quan el vaig conèixer -ha dit-. Ara és una persona completament enfonsada. Un home que sent veus".
