"A Molins de Rei teniu dues desgràcies: que us mani una dona i que, a més, sigui co munista". Aquesta frase dita a principis dels anys 80 per un polític que encara avui ocupa un lloc rellevant ha quedat gravada a la memòria de l'Antònia Castellana, una de les 19 dones que el 1979 va guanyar les primeres eleccions municipals de la democràcia. Era temps de començar a tastar la llibertat, però el pes del franquisme era un llast fàcilment palpable. El poder tenia accent masculí i, tres dècades després, encara en segueix tenint, però un xic menys. Dones pioneres com l'Antònia van lluitar contra l' establishment per obrir el camí de la igualtat als ajuntaments. Dels 947 municipis que hi ha a Catalunya, actualment 136 estan regentats per alcaldesses. Poc més del 14%. Una sorollosa minoria.
Si fixem la vista en les xifres de regidors, la proporció creix, però continua estant en condicions d'inferioritat. Dels 7.996 regidors que hi ha en total, només 2.500 són dones. Si s'analitzen les dades per demarcacions, Barcelona és la zona on el percentatge de dirigents locals dones és més alt (un 33%), mentre que la més endarrerida en aquesta qüestió és la de Lleida, amb un 24%.
"S'ha avançat, però poc", afirma Castellana, que durant vuit anys va estar al capdavant del consistori de Molins de Rei. Llavors tenia 29 anys i tot estava per fer. "Vam aprendre sobre la marxa. La nostra formació va ser el carrer que, amb la lluita antifranquista, era una bona escola", explica l'Antònia, que ara ja té 60 anys i recorda amb orgull aquella etapa de "bogeria".
Les altres 18 dones que el 1979 van esdevenir alcaldesses van viure l'arribada al poder amb diferents graus de dificultats. La Rosa Martí, que amb 27 anys va guanyar a Parets del Vallès, és un exemple del xoc que va suposar que el poble tingués una alcaldessa. Va haver de compartir el consistori amb l'exalcalde franquista, que es resistia a deixar en mans d'una dona jove l'autoritat local. De fet, l'endemà dels comicis alguns diaris van interpretar que era un error que una tal Antònia Castellana guanyés a Molins de Rei i van publicar que el nom de l'alcalde era "Antoni".
Les "mares del poble"
La sociòloga i exregidora de l'Ajuntament de Barcelona Marina Subirats qualifica d'"extraordinària" la primera remesa d'alcaldesses del postfranquisme. "Eren les mares del poble. Es van preocupar per col·lectius que no havien rebut atenció per part d'anteriors alcaldes homes, com ara els infants, la gent gran i les persones amb discapacitat", afirma Subirats. L'empenta i la il·lusió dels primers anys es va anar complicant quan aquestes dones pioneres van decidir ser mares i van intentar conciliar la seva vida política i personal. L'Antònia té dos fills, que van néixer en dos mandats diferents. No va estar ni un mes de baixa per maternitat.
"El drama de les dones a la política és que l'espai públic es menja l'espai privat. Cal un equilibri", diu l'exalcaldessa de Molins de Rei, que afegeix que els homes porten més bé la gran dedicació que el càrrec implica perquè "segles de patriarcat" els han fet assumir el rol que ells són els que porten el salari a casa. Gairebé tres dècades després de l'experiència de l'Antònia, l'alcaldessa de Santa Coloma de Gramenet, Núria Parlon (PSC), subscriu la dificultat de conciliar la tasca política amb la vida familiar i també reivindica la necessitat d'avançar cap a un equilibri. Ho viu en primera persona, ja que als seus 36 anys té una filla de 5 i ha de vetllar per una ciutat que compta amb més de 120.000 habitants.
Dones amb rol d'home
Precisament tota la problemàtica que suposa aquesta pèrdua d'espai privat ha impulsat, segons la sociòloga Subirats, que hi hagi dones amb poder que acabin "assimilant maneres de fer política dels homes". Un dels principals motors d'aquesta pèrdua de la lògica femenina és que aquestes representants són designades, majoritàriament, per homes. "Hi ha hagut una adaptació perquè tota la lògica de la política municipal està marcada des del punt de vista masculí", subratlla Subirats, que afegeix que les dones, en general, tenen més tendència a vetllar per les relacions i l'atenció a les persones, una tendència que va ser impulsada per les 19 alcaldesses del 79 i que s'ha frenat. "Esperàvem una manera de fer diferent", lamenta la sociòloga.
I, precisament, quan es desplega un lideratge femení a l'hora de gestionar el consistori és interpretat, sovint, com un punt de feblesa. "Les dones tenim tendència a exercir l'autoritat amb l'intercanvi d'idees, el diàleg, la delegació de tasques per tenir un equip implicat. Si això ho protagonitza una dona que, a més, és jove, s'interpreta com una feblesa", assegura Parlon. L'alcaldessa de Santa Coloma també explica que, de vegades, la joventut també provoca que entre els mateixos companys de partit hi hagi una certa tendència a la "sobreprotecció". En tot cas, cada dona que ha trepitjat un ajuntament ha anat posant el seu gra de sorra perquè aquell camí que va inaugurar el 1934 a Bellprat Nativitat Yarza, la primera alcaldessa de Catalunya, no sigui una excepció.
