El PP obté de CiU l'eliminació total de successions i donacions el 2013
Punt 485 del programa electoral de CiU: eliminació de l'impost de successió i donacions "amb caràcter immediat". Missió complerta, però a mitges. De fet, serà el PP el que s'encarregarà que aquesta promesa quedi liquidada del tot en menys de dos anys. Ahir, el Govern d'Artur Mas va aconseguir reduir a la mínima expressió l'impost de successions, i ho va fer de bracet amb els populars -i amb Joan Laporta-. Aquest suport, però, no va resultar gratuït. El PP va acordar amb CiU el vot a favor amb la condició d'ampliar l'exempció als familiars llunyans (grau 3 i 4), com ara tiets i cosins, i de suprimir també l'impost de donacions abans de finals del 2013. Això sí, "sempre que les finances de la Generalitat ho permetin". Amb aquest acord al sac i ben lligat, el PP es prefigura com el soci principal de CiU en política fiscal i econòmica i el candidat més ben situat per aprovar-li els comptes presentats dimarts.
El primer pressupost decreixent de la història deixarà d'ingressar, segons va dir el conseller d'Economia, Andreu Mas-Colell, i el president, Artur Mas, 50 milions d'euros en concepte d'herències. Malgrat tot, la memòria d'avaluació de l'impacte de la mesura elaborada per Economia especifica que la pèrdua de recaptació el 2011 s'estima en 157,8 milions d'euros, i en 102,4 l'any 2012. En tot cas, per al PP no n'hi ha prou. "És una modificació descafeïnada", va assegurar el diputat popular José Antonio Coto, que també va subratllar que es tracta de "l'incompliment més flagrant de CiU" per no haver executat la supressió total dels dos impostos amb el "caràcter immediat" que havia promès en el programa electoral.
Tot i això, no deixa de ser una petita aspror entre dos grups polítics amb una gran coincidència en les seves propostes en matèria econòmica i que ara mateix tenen sobre la taula la possibilitat de pactar diversos governs municipals (Reus, Tarragona, Badalona, Castelldefels) i la Diputació de Barcelona. Però tot i que els populars parteixen amb avantatge, encara hi ha un tercer en òrbita: Esquerra. Malgrat la supressió de successions, els republicans també volen jugar a la partida dels pactes. Ahir, mentre el diputat republicà Sergi de los Rios lamentava al faristol que el Govern demani "sacrificis a les classes populars i perdoni impostos a les grans fortunes", el líder d'ERC, Joan Puigcercós, entrava al despatx d'Artur Mas.
L'escenificació amb ERC
Van ser 45 minuts de reunió en què ERC va dir al president que li posaria sobre la taula una contraproposta que preveu frenar l'eliminació de successions, la sisena hora i negociar un paquet legislatiu. Mas va escenificar així una certa voluntat de l'executiu per tenir un horitzó d'acords més enllà dels populars. Però el fet és que amb Camacho i José Montilla s'hi va reunir discretament i fora dels focus dels mitjans, mentre que ahir ho va fer davant de tothom. Un tracte diferenciat que treu valor a la trobada, tot i que una abstenció d'Esquerra en la votació seria, gràcies a l'anunciat sí de Laporta, suficient per donar llum verda als comptes.
Amb qui CiU ha partit peres del tot és amb el PSC. El portaveu parlamentari dels socialistes, Joaquim Nadal, va deplorar que el Govern s'hagués tancat en banda a l'hora d'acordar els pressupostos i va reiterar que el seu grup presentarà una esmena a la totalitat i hi votarà en contra. De fet, la condició que posava el PSC era ajornar un any l'eliminació de successions, una petició que ha estat ignorada, segons Nadal, per "fer un gir a la dreta" i forjar un acord amb el PP. "Avui hem assistit a l'escenificació d'un pas previ. Queda visualment clar que CiU ha triat soci i que ha triat apel·lar a la responsabilitat dels uns i acordar les coses amb els altres", va insistir Nadal.
"No en raja per a Salut, Educació i la llei de dependència, però sí per al 6% de les herències", va etzibar la portaveu d'ICV-EUiA, Laia Ortiz. Andreu Mas-Colell es va escudar en la reforma de l'impost del tripartit per justificar el nou pas, mentre que l'esquerra va insistir que aquella reforma afectava les rendes mitjanes però no les altes.
