El PP trenca el consens i amenaça el català a les Illes

PalmaEl president del Partit Popular de les illes Balears, José Ramón Bauzá, té la intenció de "modificar" la llei de normalització lingüística i de derogar l'anomenat decret de mínims de l'ensenyament, dues de les principals eines per al foment del català a l'arxipèlag. La llei de normalització lingüística es va aprovar al Parlament per unanimitat el 1986 i un executiu del mateix PP va promulgar el decret de mínims, que garanteix que el català sigui la llengua de, pel cap baix, la meitat de les classes dels estudiants de primària i secundària.

Però això no atura Bauzá ni la nova direcció popular. Ara no els serveixen les normes que van votar i, si arriben a governar, fins i tot defensaran un model de secessionisme lingüístic com el del País Valencià. "El que nosaltres hem après dels nostres padrins i dels nostres pares és una sèrie de paraules absolutament pròpies que determinen la nostra riquesa cultural; no estic disposat a acceptar que, des de fora, des de Catalunya, ens n'imposin unes altres", va declarar Bauzá a l'octubre.

De fet, a les illes Balears hi havia hagut consens de mínims sobre el català fins que el PP, al qual algunes enquestes situen de nou al govern en detriment de l'esquerra, el va trencar. I l'acord es va esmicolar del tot el 8 d'octubre, quan Bauzá va declarar a Ona Mallorca que volia "eliminar" la llei de normalització. Va saltar l'alarma: els altres partits, els sindicats i les entitats hi van reaccionar en contra al cap de poques hores i fins i tot bona part del mateix PP es va indignar.

Error o estratègia?

El mateix dia Bauzá va rectificar i va dir que s'havia equivocat. "Quan he parlat de derogació, em volia referir al decret de mínims", va explicar. Tot i això encara plana el dubte sobre si realment va tenir un lapsus o si més aviat es va veure obligat a rectificar per la reacció d'indignació generalitzada. Això sí, el president del PP balear va insistir que vol eliminar el decret i "modificar" la llei, així com "qualsevol normativa que pugui implicar un desequilibri per motius lingüístics en l'accés a llocs de feina de l'administració". O sigui: no vol que la meitat de les classes a les escoles siguin en català i tampoc no vol que la llengua pròpia de les illes Balears sigui un requisit per treballar al sector públic.

El president, Francesc Antich, avisava tres dies més tard que no acceptaria "devaluar la nostra llengua". La setmana següent el Consell de Govern va aprovar el pla de normalització lingüística, que inclou mesures per impulsar el català entre els immigrants, els treballadors públics i els sindicats. Al cap d'un mes el Consell Social de la Llengua enviava als partits una proposició de llei perquè la meitat de les còpies de pel·lícules distribuïdes a les illes Balears fossin en català.

La directora general de Política Lingüística del govern, Margalida Tous, recorda que una sentència judicial avala que cap canvi de decret no pot rebaixar el que marca la llei de normalització lingüística. I recorda que, a part del decret de mínims, hi ha moltes altres normatives que ja protegeixen la llengua pròpia de l'arxipèlag, com el decret d'accés a la funció pública, la llei que regula l'accés a la Sanitat i el decret 100/1990, sobre l'ús del català a l'administració.

Però segons el coordinador de l'Obra Cultural Balear, Tomeu Martí, "hi ha perill real de fer passes enrere en el procés de normalització lingüística". Martí recorda que ja es va començar a perdre terreny durant el darrer executiu popular, el que presidia Jaume Matas: "Per primera vegada un govern democràtic va prendre mesures contra la recuperació del català a les illes Balears en àmbits com l'administració i l'ensenyament". Creu que Bauzá seguirà el mateix esquema que Matas "tal com el PP ja ha fet al País Valencià i tal com està fent a Galícia amb el gallec". Des de l'Obra Cultural, una entitat germana d'Òmnium Cultural i Acció Cultural del País Valencià, temen com pot afectar aquest retrocés àmbits en què el català havia guanyat terreny, especialment l'ensenyament.

Totes aquestes reaccions no han aturat el PP. El comitè local del partit a Palma és l'únic que ja ha presentat un avenç del programa electoral per a les eleccions del 22 de maig. I no hi deixa de banda la polèmica. El programa preveu que el català deixi de ser la llengua preferent de relació entre l'administració municipal i els ciutadans. I, tot i que l'educació és competència del govern, el popular Xisco Romero, que va participar en l'elaboració del programa, afirma que volen "evitar la immersió lingüística" i substituir-la per "una transició voluntària cap a l'ús de la llengua pròpia". Insisteix que ha de ser "la pròpia, sense infiltracions d'altres cultures".