Salt no troba aliats per repartir els immigrants
Salt s'ha quedat sola. El Govern va evitar ahir pronunciar-se sobre la proposta de l'alcalde de redistribuir els immigrants mentre que l'Estat va subratllar a l'ARA que la mesura vulnera la legislació vigent.
BARCELONA.Mig any després que Salt es manifestés a favor de la convivència -una marxa que va mobilitzar milers de ciutadans-, el municipi torna a ser focus de polèmica. L'alcalde, Jaume Torramadé (CiU) -que també exercirà de president de la Diputació de Girona-, ha encetat el mandat amb una proposta controvertida: demana que els municipis que acumulin poca immigració assumeixin més estrangers per descongestionar les poblacions més saturades. Més del 42% dels 31.000 habitants de Salt són immigrants, un percentatge que exigeix, segons l'alcalde, que s'apliquin "factors de correcció". Salt concentra el 87% del total de nouvinguts que viuen als municipis limítrofs amb la ciutat de Girona. El discurs de Torramadé no ha trobat la complicitat del Govern i ha topat amb l'oposició frontal de l'Estat. "La proposta de l'alcalde de Salt va en contra dels principis bàsics que estableix la legislació vigent i no s'adequa a la normativa comunitària", va afirmar a l'ARA el director general d'Immigració del govern espanyol, Markus González Beilfuss. "Tots els ciutadans, siguin autòctons o estrangers, tenen dret a instal·lar-se a la població que creguin convenient acollint-se al dret de lliure circulació", va detallar González.
Torramadé va insistir ahir que la radiografia del municipi -amb una taxa d'immigració que triplica la mitjana catalana (15,95%)- exigeix determinació. "Quina possibilitat té Salt de gestionar aquesta situació amb èxit?", es va preguntar l'alcalde en declaracions a l'agència Efe. El portaveu del PSC, Miquel Iceta, va titllar de "populista i demagògica" la voluntat d'obrir un debat centrat en un repartiment més equitatiu de la immigració d'origen extracomunitari. "L'assignació de quotes territorials i municipals de la immigració no té cap tipus de sentit ni de viabilitat", va afegir Iceta, que va instar el Govern de CiU a pronunciar-se.
Duran i Lleida evita censurar-lo
La direcció general d'Immigració, liderada per Xavier Bosch, no va voler fer ahir cap valoració sobre la solidaritat entre municipis que reclama Torramadé en l'acollida d'estrangers, un missatge que el Govern circumscriu en el terreny de les opinions fins que no es concreti cap proposta formal. El líder d'Unió, Josep Antoni Duran i Lleida, va evitar censurar Torramadé: "És evident que a Salt hi ha un excés d'immigració i és lògic que l'alcalde obri debats". La portaveu d'Unió, Marta Llorens, es va mostrar comprensiva amb les paraules de l'alcalde. Ahir va subratllar que "no eren una relliscada" sinó que denotaven la seva "valentia". No obstant, Llorens va admetre que les propostes fetes tenen un encaix "difícil" en la legislació vigent.
Torramadé s'ha estrenat a l'alcaldia amb un discurs que no provoca indiferència. Pretén que les poblacions veïnes assumeixin a les seves escoles part dels alumnes d'origen immigrant que té Salt -l'exalcaldessa Iolanda Pineda (PSC) també havia estudiat aquesta mesura-. L'alcalde també considera que, en la concessió d'habitatge públic, s'haurien de prioritzar els ciutadans autòctons per incentivar que aquests veïns tornin a residir al cor de la ciutat. La majoria dels immigrants de Salt viuen al barri Centre, en els mateixos edificis que es van aixecar als anys 60 per acollir les onades migratòries de la resta de l'Estat. "En educació o sanitat, la legislació ofereix marge de maniobra, però la redistribució d'estrangers no és factible perquè la llibertat de circulació dels immigrants amb residència legal no es pot posar en dubte", raona Ferran Camas, director de la càtedra d'immigració, drets i ciutadania de la Universitat de Girona. Camas completa la reflexió: "El problema de fons no és el percentatge d'immigrants sinó l'impacte de l'atur i la pobresa. A Guissona hi ha un 51% d'estrangers i no es plantegen mesures com aquestes perquè la majoria treballen. A Salt, un 70% dels nouvinguts no tenen feina".
Ricard Zapata-Barrero, director del Grup de Recerca Interdisciplinari sobre Immigració de la UPF, entén que correspon al Govern liderar aquest debat. "Un municipi no pot posar límits a la immigració ni escollir els veïns per raons d'origen perquè això és segregar", diu Zapata-Barrero, assessor del Govern en immigració. "No es poden prendre decisions com aquesta en solitari i sense valorar l'impacte que tindran", afirma Seikhou Diao, de l'associació senegalesa Senecat.
