Els dependents, cansats de cobrar tard els ajuts

BARCELONA."Passa massa temps entre la valoració i el moment de cobrar l'ajuda o de rebre el servei. El ciutadà no en té cap culpa que la burocràcia sigui lenta". La reflexió és d'Isabel Macarulla, responsable d'acció social d'Ecom, que representa 160 entitats de persones amb discapacitat física. Tot i que la llei estableix que l'administració té sis mesos per fer la valoració i determinar el recurs més adequat, un cop superat aquest tràmit el cobrament es retarda. Una de cada quatre persones amb dependències més greus que té assignada una prestació o un servei encara no l'ha cobrat.

Els col·lectius consultats per l'ARA es mostren escèptics sobre les solucions a curt termini. "La llei va crear unes expectatives que no es cobriran", alerten des d'Ecom. Hi ha una coincidència en els motius que explica els endarreriments: mala planificació en el desplegament, previsions poc realistes i recursos insuficients. "Hi ha un problema clar de finançament", raona Francesc Pérez, president del Comitè Català de Representants de Persones amb Discapacitat (Cocarmi).

En un informe recent, Discapacitat Intel·lectual Catalunya (Dincat) constatava que el temps transcorregut entre la presentació de la sol·licitud i el moment de fer efectiva la prestació era de gairebé un any. "Havíem alertat que el retard en les concessions de les ajudes era més important que el que deia el govern", recorda Xavier Masllorens, director general de Dincat. "Els endarreriments estan generant molt malestar. El problema és que ens van vendre una llei ambiciosa i realment no ho és tant", adverteix Maria Ramos, gerent d'Asem Catalunya, que representa afectats per malalties neuromusculars.

Els portaveus dels col·lectius beneficiaris dels ajuts reclamen la necessitat de fer un viratge en l'aplicació de la llei. "Els ajuts econòmics havien de ser l'excepció i s'han convertit en la norma", expressen des d'Asem Catalunya. Les entitats reclamen potenciar l'accés a serveis -com l'atenció a domicili i les ajudes tècniques- en lloc de validar pagues per a cuidadors familiars. "No es tracta que les famílies s'esclavitzin per fer de cuidadors personals a canvi d'una paga. Si accedeixen a un servei tindran més autonomia", apunta Masllorens.

En un escenari complex, el conseller de Benestar Social i Família, Josep Lluís Cleries, va qualificar ahir com a "greu" la decisió de retallar els recursos de l'Estat per finançar els serveis socials dels ajuntaments de Catalunya. Cleries, que va puntualitzar que la mesura no incidirà en el desplegament de la llei de la dependència, va xifrar la tisorada per a aquest exercici en 1,3 milions d'euros.