Els drets dels presos esperen l'alto el foc

BilbaoNo era l'ambient resistencialista viscut en edicions passades. Ahir, als carrers de Bilbao els manifestants -gent de totes les edats i condicions- denunciaven la situació dels reclusos i exigien el retorn a Euskadi i Navarra dels seus amics i familiars dispersats per nombrosos penals espanyols i francesos. Però també esperaven que el conflicte basc entri, definitivament, en una nova etapa amb un comunicat d'ETA que en decreti un nou alto el foc, aquest cop definitiu.

Un gest que, a més de desterrar la violència, permeti buscar sortides a qüestions com la dels presos. Perquè la situació dels reclusos d'ETA, el flanc més difícil de controlar per l'esquerra abertzale -i també el més sagrat per aquest sector polític-, provoca una corrent de solidaritat transversal en totes les capes del nacionalisme basc, més enllà de sigles.

Representants de Batasuna, Aralar, Eusko Alkartasuna, Abertzaleen Batasuna, dels sindicats ELA i LAB i de centenars d'organitzacions van oblidar diferències i marxar junts amb el lema "Els presos a Euskal Herria i senyors dels seus drets. Donem una passa endavant". Dins del bloc abertzale només el PNB se'n va desmarcar adduint que la marxa era una "eina" al servei de Batasuna, il·legal des del 2002.

Els convocants, un centenar de personalitats de la política, la cultura i l'esport bascos -entre ells vuit futbolistes de la Reial Societat- van aconseguir que desenes de milers de ciutadans se solidaritzessin activament amb els presos d'ETA. Un col·lectiu que, setmanes enrere, havia expressat el seu total suport a la nova estratègia pacífica i democràtica adoptada per Batasuna.

Suport a l'estratègia de Batasuna

El 24 de desembre l'autoanomenat Col·lectiu de Presos Polítics Bascos anunciava que assumia el "procés democràtic" impulsat per l'esquerra abertzale i assegurava que volia "implicar-se en aquest nou recorregut polític i incidir-hi". Els reclusos de l'organització vinculaven la fi dels seus problemes penitenciaris a la resolució democràtica del conflicte: "El reconeixement d'Euskal Herria, l'acceptació del dret a decidir sobre el seu futur i el respecte a aquesta decisió".

Tret d'una minoria, agrupada a les presons de Langraitz (Àlaba) i Zuera (Saragossa) i que s'ha desvinculat d'ETA, el gruix accepta les noves directrius polítiques dissenyades per Arnaldo Otegi, amb les quals el portaveu de la il·legal Batasuna -també a presó des de finals del 2009- pretén obrir una nova etapa.

Gestos correspostos

I aquesta nova etapa ha de néixer amb un alto el foc d'ETA que s'espera des de fa setmanes. Durant la marxa d'ahir a Bilbao, diferents portaveus de Batasuna, Aralar i EA coincidien a afirmar que no es podrà obrir un nou cicle polític sense que els drets dels presos d'ETA siguin respectats. Abans de l'arribada de qualsevol comunicat, doncs, les forces abertzales a l'esquerra del PNB situen en l'agenda dels problemes pendents la complicada situació dels interns de l'organització. És un recordatori als Estats espanyol i francès, i també un missatge: els futurs gestos de distensió d'ETA han de ser correspostos per Madrid i París. I això últim, és clar, té molt a veure amb la millora de la situació dels presos.

Si s'aconsegueix una seqüència encadenada de gestos de distensió, el 2011 podrà edificar-se un procés de pau amb garanties. De moment, la partida no ha començat. Uns i altres són a la casella de sortida. Com deia l'encarregat de llegir el text final de la manifestació de Bilbao, el periodista Iñaki Olasolo, "de la mateixa manera que la solució democràtica no arribarà de la nit al dia, el retorn dels presos tampoc vindrà mitjançant d'una vareta màgica. Ho farà després de recórrer un camí que la societat basca inicia ara".