La incorporació de Laporta enforteix Portabella a ERC

Barcelona.Després del daltabaix d'ERC del 28-N, quan el seu candidat a Barcelona, Jordi Portabella, anunciava la intenció de construir un "tercer espai" entre CiU i PSC, els més optimistes creien que era només un eslògan per girar full sense contingut o un intent a la desesperada. Aquest escepticisme està desapareixent després que Joan Laporta hagi deixat Solidaritat amb la intenció d'unir-se al seu projecte, fent créixer unes expectatives electorals fins ara magres. A més, en clau interna, si els resultats acompanyen el 22-M, Portabella sortirà reforçat de cara al decisiu congrés d'ERC de la tardor, que renovarà líders i estratègia i en el qual ell i els seus afins a la federació de Barcelona esperen tenir un paper determinant, que també pretenen Anna Simó, Oriol Junqueras o Joan Ridao.

I és que el que no va aconseguir la direcció nacional liderada per Joan Puigcercós amb SI quan era una formació recent i embrionària -anul·lar-la o integrar-la-, ho pot haver aconseguit el dirigent barceloní cedint una acta de regidor a algú que és diputat.

El primer contacte entre Portabella i Laporta va ser en la votació anticipada de la consulta del 10-A a la Barceloneta, el 12 de desembre. Llavors les dues formacions van designar representants per negociar una hipotètica coalició. Ni l'un ni l'altre, però, s'hi van integrar. Per part d'ERC, lideraven les converses el diputat Oriol Amorós i la regidora Ester Capella, mentre que els interlocutors de SI eren Oriol Sallas i els diputats Uriel Bertran i Alfons López Tena.

Fonts d'ERC a Barcelona defensen la "generositat" de les seves propostes -s'obrien a primàries per escollir cap de llista, com SI exigia a Reagrupament (RCat) per coalitzar-se a les eleccions al Parlament-, però els seus interlocutors no haurien considerat mai "de veres" la llista unitària. ERC, com Laporta, temia que Bertran i Tena, conscients que SI sola no entraria a l'Ajuntament, perseguissin restar vots als republicans i deixar-los també fora i, en igualtat de condicions, ocupar-ne l'espai el 2015.

Tanmateix, no era el posicionament únic a SI. Un altre sector es negava a deixar Barcelona sense regidors independentistes i, per tant, preferien no presentar-se per no perjudicar ERC o pactar-hi. Amb l'objectiu de furgar en la contradicció, Portabella va mantenir la mà estesa però va evitar la intervenció directa i pública. Si bé les converses oficials no avançaven, el candidat republicà i Laporta mantenien contacte telefònic.

I el primer acord amb RCat, encara que pogués ser vist com a "secundari", en ser amb una formació tocada el 28-N, era estratègic perquè reforçava els solidaris que defensaven que Esquerra era sincera en la seva oferta de pacte.

Els esdeveniments van precipitar-se després del congrés de SI de Barcelona, en què un 23% d'assistents no va avalar presentar-se als comicis i altres -com Laporta- no van ni anar-hi, descontents. Un cop el partit de Laporta, Democràcia Catalana, deixa SI, Esquerra espera un "efecte cascada" que arrossegui més militants solidaris , com passa en altres municipis.

Enquestes internes favorables

La contradicció que Portabella afronta és que, si Laporta s'incorpora com a número dos o tres a la llista i el candidat de RCat se situa quart -com s'ha acordat-, ERC com a tal es quedaria amb només dos regidors si repetís els quatre obtinguts el 2007. Però esperen que el tercer espai i la debilitat del PSC els faci superar aquesta xifra i asseguren que sondejos interns els donen cinc o sis regidors amb Laporta.

Sigui com sigui, Portabella va destapar la llauna dels pactes locals amb RCat i ara ha obert la porta a incorporar afiliats de SI descontents. Això asseguren que li ha comportat felicitacions i agraïments d'alcaldables del territori que es poden convertir en suports de cara a un congrés d'Esquerra en què buscarà extrapolar el seu model i guanyar quotes de poder. ERC de Barcelona ja es va avançar el 1995 inaugurant els tripartits i enterrant-los el 2007.