El jurat popular salva Camps de la condemna

VALÈNCIA."L'estoneta llarga" de l'expresident de la Generalitat Valenciana Francisco Camps va arribar ahir a la fi amb la resolució de no culpabilitat pel delicte de suborn passiu impropi que se li imputava. La particular manera amb què va denominar Camps el conegut com a cas dels vestits -derivat del cas Gürtel- es va resoldre a favor seu gràcies als vots de cinc dels nou membres del jurat popular, que ahir van llegir el veredicte enmig d'una gran expectació. El jurat, doncs, va entendre que no s'havia provat que la trama corrupta hagués regalat a Camps peces de vestir en consideració al càrrec de president de l'administració valenciana que va ostentar fins al mes de juliol. Així doncs, Camps va aconseguir l'absolució amb el mínim exigit per llei.

Segons la lectura que va fer el portaveu del jurat, les claus que van motivar l'absolució de Francisco Camps van ser les declaracions realitzades per testimonis com Víctor Campos -condemnat per aquesta causa-, Pablo Crespo -un dels capitosts de la trama Gürtel- o l'exescorta del mateix Camps. Aquest últim va avalar la versió de l'expresident, que assegurava que ell pagava els vestits adquirits a les tendes de Milano i Forever Young. Segons va declarar l'agent de la Policia Nacional i va confirmar el xòfer de Camps, en una de les seves visites a Forever Young li hauria prestat 200 euros per pagar una de les peces. La declaració de Crespo va tenir un sentit exculpatori també per a Camps, ja que va negar que les empreses que dirigia haguessin pagat vestits a l'acusat i va assegurar que si això s'hagués produït ell ho sabria. Per la seva banda, el condemnat Víctor Campos va assenyalar al jurat que la conformitat de la pena que en el seu moment va signar va ser únicament a "efectes formals" i no perquè reconegués els càrrecs que se li imputaven, sinó que era una manera d'acabar "amb un drama personal". D'aquesta manera, Campos acabava amb la insinuació de l'acusació popular que va mirar de fer veure al jurat que si dos dels imputats havien reconegut els fets, Camps hauria de ser també condemnat.

La sentència exculpatòria dictada pel jutge Juan Climent va posar punt final al judici pel cas dels vestits però podria no ser el tancament definitiu de la causa. Aquesta sentència pot ser recorreguda davant el Tribunal Suprem mitjançant un recurs de cassació: és a dir, s'hauria de buscar jurisprudència que determinés la resolució d'altres casos de la mateixa naturalesa però que s'han tancat de manera diferent. Es tracta, però, d'un camí difícil i de resultat incert. De fet, a última hora d'ahir ningú de l'acusació semblava disposat a emprendre'l.

Els fidels de Camps

Com en totes i cadascuna de les 26 sessions que ha durat el judici, Camps va estar acompanyat en la lectura del veredicte per un nodrit grup de seguidors, entre els quals hi havia la seva esposa i la seva germana, que van esclatar en un crit d'alegria en escoltar el portaveu del jurat dient que "per cinc vots favorables i quatre no favorables s'acorda declarar l'acusat com a no culpable". Malgrat els advertiments previs del jutge Juan Climent, l'eufòria es va apoderar de la sala. Climent va ordenar el desallotjament per poder continuar amb la lectura del veredicte d'absolució, pel mateix resultat, de l'exsecretari general del PP valencià Ricardo Costa.

Llàgrimes i aplaudiments

A partir d'aquest moment, els aplaudiments, els crits d'"innocent, innocent" i algunes llàgrimes entre les persones més properes a l'expresident van ser els protagonistes al Tribunal Superior de Justícia del País Valencià. Fins allà es van desplaçar molts membres del Partit Popular, entre els quals hi havia alts càrrecs com el president de les Corts Valencianes, Juan Cotino, el portaveu del grup parlamentari, Rafael Blasco, o el president de la Diputació de València, Alfonso Rus. En sortir del tribunal, Cotino va assenyalar que el veredicte "feia justícia".

El contrast amb l'alegria que es vivia dins del tribunal era a les portes del TSJPV, on a la tarda hi havia convocada una concentració en suport al jutge Baltasar Garzón que es va acabar convertint en una protesta per la resolució del judici. Amb crits d'"aquesta justícia és una farsa" o "mans enlaire, això és un atracament", van acomiadar Camps i Costa quan van sortir de la seu judicial. L'expresident de la Generalitat va centrar la ira dels manifestants, que van tractar de contrarestar amb crits de "corrupte" els aplaudiments que provenien des de l'interior del tribunal del petit grup de simpatitzants que quedaven en aquells moments. El cotxe de Camps va haver d'esperar-lo a la porta per evitar que algun dels ous llançats pels manifestants el toqués.

Reaccions en cadena

Francisco Camps no va fer cap declaració als mitjans de comunicació encara que feia cara de molta satisfacció. Molt més moderat -com ho ha estat durant tot el judici-, Ricardo Costa va marxar del tribunal molt més seriós i amb clars símptomes del tràngol que ha passat durant aquest mes i mig. "Avui no, per favor", va respondre a les preguntes dels periodistes que l'esperaven a la sortida.

Les reaccions van continuar durant els minuts següents al veredicte del jurat. El primer a felicitar-se per l'absolució va ser el president de la Generalitat Valenciana, Alberto Fabra, que es va mostrar "satisfet per l'absolució" alhora que va manifestar que amb el veredicte es posava "fi a un malson que ha danyat greument la imatge política de la Comunitat Valenciana i les seves institucions". Des de Madrid, la secretària general del PP, María Dolores de Cospedal, va traslladar l'alegria dels populars pel resultat del judici i va llançar una pregunta a l'aire: "¿Qui els retorna ara l'honorabilitat, tots dos sotmesos a judicis especials, sumaríssims i paral·lels?" I en una clara al·lusió al PSOE, va afegir que "n'hi ha que haurien de demanar perdó i recapacitar".

Per la seva banda, els partits valencians de l'oposició van coincidir a assenyalar que l'absolució de qualsevol càrrec penal no l'exonera de la responsabilitat política "no només pels casos de corrupció pels quals s'ha vist esquitxat, sinó també per la desastrosa gestió que ha conduït a la ruïna el País Valencià", va assenyalar la portaveu parlamentària d'Esquerra Unida, Marga Sanz. Més taxatiu, el síndic de Compromís, Enric Morera, va dir que "les proves pericials donen motius de sobres per condemnar Camps en un tribunal professional".