Aquesta setmana el barril de petroli Brent (el de referència a Europa, que equival a un barril de 159 litres) ha creuat la barrera dels 100 dòlars (72,73 euros) a causa de la situació d'inestabilitat social i política d'Egipte. Ahir el barril va tancar prop dels 100 dòlars, lluny encara del seu màxim històric, fixat el juliol del 2008 en 147 dòlars, però molt per sobre dels 90 dòlars que valia a principis de gener. Durant els vint anys anteriors, el preu havia estat gairebé sempre per sota dels 25 dòlars.
Per què ha pujat el preu?
L'efecte Mubàrak
El temor que les revoltes populars contra governs autoritaris s'estenguin del Mediterrani fins al golf Pèrsic -només a l'Aràbia Saudita es produeix prop del 30% del petroli mundial- ha disparat el valor del petroli. Però les tensions a Egipte, Tunísia, Algèria o el Iemen no són les úniques explicacions de la pujada. L'increment de la demanda global -impulsada per la Xina i l'Índia- i els moviments especulatius cap a valors refugis -les matèries primeres han pujat com a conseqüència de la crisi del deute- han escalfat la cotització del petroli.
Quins factors influeixen?
Subjectes a la geopolítica, el transport i l'especulació
Mariano Marzo, catedràtic de recursos energètics de la Universitat de Barcelona, explica els factors que influeixen en el preu del cru: les decisions dels països productors de petroli (particularment de l'OPEP), la situació geopolítica, les existències de cru dels estats consumidors i la capacitat ociosa (la que no fan servir) dels productors, els costos de transport i logística, el consum en funció de l'època de l'any, el tipus de canvi i, finalment, l'especulació.
On es fixa el preu?
Mercats internacionals
S'estableix diàriament a les borses de Londres, Ginebra i Nova York. Com que és una negociació diària, els preus fluctuen i donen joc als especuladors, com passa amb les accions de borsa o amb la resta de matèries primeres. No obstant, les empreses petrolieres negocien els contractes amb els productors a llarg termini per assegurar-se el subministrament a preus més o menys estables, explica Eduard Gracia, de la consultora Booz & Co.
Què és l'OPEP?
El club de Viena
El 14 de setembre del 1969 va néixer a Bagdad l'Organització de Països Exportadors de Petroli (OPEP), que reunia els principals productors: l'Aràbia Saudita, l'Iraq, l'Iran, Kuwait i Veneçuela. L'OPEP, també coneguda com el club de Viena (on té la seu l'organització), va començar a ser conscient del seu poder el 1973. La guerra de Yom Kippur, que va enfrontar Israel i Egipte, va provocar que els països àrabs reduïssin l'oferta de cru per castigar les potències occidentals pel seu suport a Israel. El preu del petroli es va quadruplicar. Actualment aquests països controlen el 40% de l'oferta global de petroli. Els ingressos dels membres de l'OPEP en concepte d'exportacions de petroli durant el 2010 van sumar prop de 750.000 milions de dòlars, un 32% més que el 2009 i un 13% menys que la previsió per a aquest any.
Com influeix en el preu?
Quotes de producció
Des del 1987 l'OPEP fixa quotes de producció pera ls seus membres en base a les seves reserves de petroli provades (vegeu el gràfic). L'objectiu és fixar una forquilla de preus. Hi ha membres partidaris de tancar l'aixeta per elevar els preus (els estats anomenats falcons , com Nigèria i l'Equador) i els que prefereixen augmentar les exportacions (els coloms , com l'Aràbia Saudita).
Qui hi ha fora de l'OPEP?
El poder americà
Fora de l'OPEP hi ha països com Mèxic, l'Argentina, el Brasil, Colòmbia, Rússia i el Canadà, però cap està entre els principals productors.
Qui són les Set Germanes?
El càrtel del petroli
Així s'anomenava les set companyies petrolieres més poderoses del món, entre les quals destacaven la nord-americana Standard Oil of New Jersey (embrió de l'actual Exxon) i l'Anglo-Iranian Oil Company (l'actual BP). Fins a la dècada dels seixanta, el comerç mundial de petroli estava en mans de les set companyies. Les hereves de les Set Germanes, és a dir, les set petrolieres més potents avui dia, són: Saudi Aramco, la russa Gazprom, China National Petroleum, la National Iranian Oil Company, la veneçolana PDVSA, la brasilera Petrobras i Exxon, segons el Financial Times . L'espanyola Repsol figura en la trentena posició del rànquing.
Relació petroli-benzina
Un de cada dos euros per omplir el dipòsit va a Hisenda
A Espanya els impostos sobre la benzina representen més del 50% del cost per al consumidor.
Com afecta el ciutadà?
Més pobres
Una pujada del preu augmenta els costos de les empreses i això es tradueix en un increment dels preus. Els sectors més afectats són els transports i la química. "Quan puja el preu del cru tots som més pobres", diu Eduard Gracia.
Què passarà al futur?
Previsió pessimista
L'Agència Internacional de l'Energia considera que uns preus per sobre dels 100 dòlars són insostenibles i que comprometrien seriosament la recuperació econòmica. Un informe de la consultora Ernst & Young afirma que, si el barril de cru es manté sobre els 100 dòlars, la inflació pujarà mig punt el 2011 i el 2012. Això comportaria una disminució del PIB d'entre 0,1 i 0,2 punts i la destrucció de 115.000 llocs de treball el 2011 a la zona euro.
Hi ha alternativa al cru?
Sense oposició
Tècnicament sí, però l'estat actual de les tecnologies alternatives fa que el seu cost no sigui competitiu. L'energia nuclear és l'excepció.
