El tots contra un és una estratègia perillosa. Els anys de cordó sanitari a Bèlgica per evitar que l'extrema dreta flamenca arribés al poder es van convertir en una trampa per als partits tradicionals. L'extremisme es va apropiar de l'únic discurs d'oposició a unes forces que cada cop sumaven més desencant. Malgrat no governar, l'extrema dreta era present a tots els debats polítics, als mitjans de comunicació, compartint tertúlies i minuts d'intervenció parlamentària. Van aglutinar el vot de càstig i, quan finalment els partits tradicionals van parlar d'immigració, el discurs de la intolerància ja ho havia contaminat tot. Els austríacs, en canvi, van seguir l'estratègia contrària. Van normalitzar el populisme de dretes i el van fer soci de govern. També els van enfortir. Quan la xenofòbia arriba, ho fa per quedar-se.
