Enviada especial al caireHosni Mubàrak es queda sol. La vella guàrdia del partit i del règim han començat els seus propis moviments per ressituar-se en una transició que tot just es dibuixa i que encara no sap quin paper ha de donar a un president que no vol deixa anar el poder. La cúpula del Partit Nacional Democràtic -amb el fill del president inclòs, Gamal Mubàrak- va presentar ahir la dimissió en bloc. La sortida del secretari general del partit únic, Safwat Sharif, un dels homes pròxims a Mubàrak, i el canvi per un de més jove i reformador, Hossan Bodrawi, va despertar esperances que alguna cosa es movia en la crisi egípcia. La notícia es va rebre com una nova victòria que esperona l'oposició a resistir. Els milers d'egipcis que ahir es van concentrar per dotzè dia consecutiu, sota una pluja fina a Tahrir, ho van celebrar.
Un per un, a poc a poc, els canvis van arribant. De vegades semblen passos petits que amaguen obertures importants, com el fet que ahir, per primera vegada des de l'inici de les protestes, les càmeres de la televisió de l'Estat, Nile TV, trepitgessin la plaça de l'Alliberament per entrevistar els manifestants i explicar quines eres les seves reivindicacions. Un altre pas en una de les peces claus del règim. Petites victòries en aquest moment incert de la transició.
Els nous homes forts
La pressió per trobar una sortida "digna" al president Mubàrak s'endureix també en el seu entorn. Fonts diplomàtiques asseguraven ahir que els Estats Units negocien directament amb el vicepresident, el general Omar Suleiman. Els més crítics acusen el govern d'obrir el diàleg polític únicament amb les forces opositores "fabricades pel mateix règim" durant aquests anys.
El premi Nobel de la pau, Mohamed ElBaradei, va insistir ahir en la creació d'un consell presidencial, que estigui format per tres figures polítiques que liderin aquesta transició. ElBaradei recela de deixar-ho únicament en mans del nou home fort del govern perquè Suleiman -tot i ser l'aposta clara de l'administració nord-americana- es un militar pròxim a Mubàrak.
Què farà la vella guàrdia que ha viscut i s'ha enriquit a l'ombra del partit i ara és a punt de perdre molts dels seus privilegis? Diverses fonts pròximes a l'exèrcit assenyalen directament alguns parlamentaris qüestionats, que podrien perdre el seu escó en els pròxims mesos, com els responsables d'haver orquestrat els atacs de dimecres passat contra els manifestants de la plaça de l'Alliberament i tota la premsa internacional que es va creuar en el seu camí.
El retorn de la seguretat
L'exèrcit vol reprendre la imatge de control. Tornar allà on eren abans de dimecres. Ahir va tornar a reforçar la seva presència a Tahrir i el zel en els controls d'accés a la plaça. Els soldats van negociar amb els manifestants la seva entrada a l'avinguda del Museu Egipci per desmantellar les improvisades barricades que es van aixecar la nit de dimecres a dijous, quan la zona nord de la plaça es va convertir en una autèntica batalla campal amb bombes incendiàries, gasos lacrimògens i trets de l'exèrcit. Els soldats van mantenir ahir sota control tots els intents de petits grups de seguidors del règim d'infiltrar-se dins la manifestació.
Avui està previst que tornin a obrin els bancs durant unes hores. Els carrers del Caire ja recuperen els embussos de trànsit i va augmentant el nombre de comerços que tornen a aixecar la persiana. El toc de queda es va relaxar ahir una mica més i la pluja que va començar a caure a primera hora de la tarda va buidar més d'un punt de control dels que encara imposen l'ordre quan es fa fosc.
Perdonar el pare
La pregunta clau d'aquesta transició encara no té resposta. Quin paper ha de jugar Hosni Mubàrak? El president no afluixa i se li busca una sortida "digna", acceptable per aquells que reclamen la seva dimissió immediata. "Mubàrak és com un pare i al pare se li perdona tot", diu Mohamed. Com ell, molts egipcis van quedar tocats pel discurs amb què Hosni Mubàrak va respondre a la manifestació del milió. "Vull que es quedi fins a les eleccions" insistia ahir un altre home, que culpa als manifestants de Tahrir d'estar arruïnant el negoci turístic del país.
"Els egipcis han confós l'estat amb la família", explica el periodista Tarek Mahmoud, que fa uns dies va ser víctima d'una pallissa per part de la policia egípcia. "No es pot canviar de pare però sí que pots canviar de cap si no t'agrada" i la feina de Mubàrak és gestionar l'Estat. L'escriptor Al-Aswany també és dels que vol la sortida del dictador. "Ningú es creu que ara aprendrà a ser un governant democràtic d'un dia per l'altre".
Però si aquesta transició s'allarga és perquè Mubàrak no vol deixar el poder. Ahir va comparèixer davant les càmeres de televisió en una reunió amb els responsables econòmics del seu gabinet. El president volia evidenciar qui mana, mentre des del seu entorn més pròxim se li busca una jubilació.
