L’Ajuntament desencalla a mitges el futur de l’Hermitage de Barcelona

BarcelonaL’estira-i-arronsa entre el Port i l’Ajuntament de Barcelona per la sucursal barcelonina del Museu Hermitage continua. Els impulsors de l’equipament han aconseguit que s’afegissin els usos culturals a la qualificació del solar de la nova bocana on la volen construir; així han salvat l’escull que els va amargar la presentació del projecte el 2016. Però ahir l’Ajuntament va tornar a posar de manifest les seves reserves amb el projecte: després que aparegués al Butlletí Oficial de l’Estat que el Port de Barcelona ha admès a tràmit la sol·licitud de les societats Varia Hermitage Barcelona i Cultural Development Barcelona per construir el museu al solar de l’edifici central de la tercera modificació del Pla Especial de la Nova Bocana, fonts municipals van recordar que per fer-lo realitat “l’autoritat portuària de Barcelona haurà de demanar, prèviament al seu desenvolupament, la conformitat expressa de l’Ajuntament, la qual haurà de quedar palesa en un conveni específic entre totes dues institucions”.

Hermitage Barcelona és una iniciativa privada que suposaria una inversió de més de 50 milions d’euros. El consistori reclama als impulsors del projecte -els inicials són l’arquitecte barceloní Ujo Pallarés i l’empresari rus Valeri Iaroslavski-, garanties que el museu sigui viable econòmicament, perquè no el volen haver de “rescatar” amb diners públics. “Mantenim que el projecte de l’Hermitage que es presenti haurà d’estar acompanyat d’un estudi de viabilitat rigorós i amb garanties per assegurar-ne la viabilitat”, subratllen des de l’Ajuntament. A més, no tanquen la porta al fet que puguin aparèixer altres pretendents per a l’edifici central de la tercera modificació del Pla Especial de la Nova Bocana i adverteixen que tots els projectes seran avaluats per “una comissió d’experts”.

Pel que fa la reacció dels impulsors del museu, domina la cautela. Fonts d’Hermitage Barcelona van declinar ahir donar detalls dels seus pròxims passos i van dir que sí que ho faran quan finalitzi el termini d’un mes per presentar ofertes per a l’edifici central i el de 20 dies d’exposició pública. L’últim projecte arquitectònic del museu és obra del japonès Toyo Ito, guanyador del premi Pritzker l’any 2013 i conegut a Barcelona per l’ampliació de la Fira i les Torres Fira. El 2016, la data d’obertura prevista del museu era el maig d’enguany.

Set anys de projectes

El projecte de l’Hermitage de Barcelona es remunta a l’any 2012, i estava previst que el museu s’instal·lés en unes naus catalogades del port de Barcelona. El projecte va fer un salt l’any següent quan es va fer públic que el lideraria el científic i creador de l’innovador CosmoCaixa Jorge Wagensberg, que va morir l’any passat. El canvi d’ubicació de la nova bocana, a prop de l’Hotel W, es va produir l’any 2016. Aleshores el projecte arquitectònic en què es treballava era un edifici nou de 4.000 metres quadrats amb set sales d’exposicions dissenyat per Ujo Pallarés. La previsió de públic anual era de 500.000 visitants.

Les reaccions que el projecte ha suscitat entre les administracions al llarg dels anys varien segons el color polític de l’Ajuntament i de la Generalitat. Xavier Trias, alcalde entre 2011 i 2015, va afirmar que es tractava d’un projecte privat i que l’Ajuntament només havia de vetllar per la conservació de l’edifici. El president Artur Mas i Ferran Mascarell, que el 2012 era conseller de Cultura, es van mostrar més entusiastes i el mateix 2012 van signar un acord d’intencions amb el director del museu. Però ara la postura de la Generalitat sembla més pròxima a la de l’Ajuntament, ja que fonts del departament de Cultura es desentenen del que consideren una iniciativa estrictament privada, malgrat que reconeixen que el museu pot “aportar més turisme i més feina al sector”. “L’objectiu primordial del departament de Cultura és preservar la xarxa pública de museus”, expliquen les mateixes fonts. La Generalitat tindrà un coneixement més profund del projecte Hermitage Barcelona en les pròximes setmanes, ja que han demanat reunir-se amb la presidenta del Port de Barcelona, Mercè Conesa.

L’acceptació dels veïns

Al marge de les qüestions polítiques, és imprevisible l’efecte que l’Hermitage de Barcelona pot tenir en els museus públics, tant per la ubicació, a prop de la terminal de creuers, com pel desembarcament periòdic a la ciutat d’algunes de les millors obres entre els 3,2 milions de peces que té el museu mare a Sant Petersburg. El projecte museològic que havia preparat Jorge Wagensberg consistia en explicar “la creativitat humana”, com va dir ell mateix a l’ARA el 2015, fent servir les obres d’art i els objectes del museu “des d’un punt de vista científic”, i també incloïa una sala d’exposicions temporals.

Les vicissituds de l’Hermitage de Barcelona no són només polítiques: els veïns de la Barceloneta estaven dividits sobre l’impacte del projecte, i a finals del 2017 en van criticar “l’opacitat”. Però a finals de l’any passat la seva actitud va fer un gir i l’Associació de Veïns de la Barceloneta va donar suport al museu perquè consideraven que era un projecte “integrador” que portaria turisme cultural al barri. Ara com ara els veïns sembla que siguin la pota del projecte en què hi ha més consens.