Art

Arco, sense notícies del coronavirus i recordant la sida

Els galeristes italians presents a la fira d'art de Madrid acaben tips de parlar del Covid-19

El coronavirus sembla no existir dins Arco, malgrat el degoteig de casos que es van produint en diferents punts de l'Estat. "Et beso des de lluny" i "està prohibit besar-se" són els dos únics comentaris caçats al vol sobre el coronavirus durant la primera jornada per a professionals, i a penes es veien unes quantes mascaretes. Així mateix, es manté la inauguració oficial amb els reis dijous i l'obertura al públic de la fira divendres. Els galeristes italians són dels més buscats per la premsa i responen amb una barreja d'avorriment i preocupació. "Estic cansada de contestar la mateixa pregunta", diu la galerista Ida Pisani, de Prometeo Gallery, tan carismàtica i expansiva com sempre. L'any passat va parlar amb molts més periodistes perquè tenia al seu estand el Ninot de rei Felip VI, de Santiago Sierra i Eugenio Merino. "La nostra galeria de Milà està tancada, com totes les altres –explica la galerista– i abans de venir a Madrid vam anar a Sud-àfrica i l'únic que va passar és que ens van prendre la temperatura a l'aeroport".

La galeria Continua té seus a Itàlia i a la Xina i, malgrat tot, els seus responsables estaven molt tranquils. "A Itàlia és una bogeria, una histèria col·lectiva", diu una galerista de Continua que afirma viure aquesta edició d'Arco amb la mateixa "bona energia" que les anteriors. "A Itàlia va tothom amb mascareta, però aquí a penes se'n parla", diuen a la galeria Giorgio Persano. Malgrat tot, el galerista torinès Franco Noero expressa la seva preocupació: "A la nostra regió només hi ha tres casos en una població de 4 milions. Estem fent moltes proves i esperem que tothom faci el mateix". Les onze galeries italianes presents a Arco han obert amb normalitat, i dins del grup de 300 col·leccionistes que la fira convida cada anys només hi ha hagut 15 cancel·lacions.

Arco arrenca sense polèmiques i per una Espanya 'queer'

Mentre es va produint el degoteig de confirmacions de nous casos de coronavirus, algunes obres exposades a la fira recorden i alhora visualitzen l'actualitat d'una altra pandèmia, la de la sida, amb obres de generacions molt diferents. "Mirar-ho ens permet avançar-nos al que passarà i tenir una altra sensibilitat amb els mecanismes d'exclusió que generen aquest tipus d'alarmes", afirma la investigadora Marta Echaves. A la galeria berlinesa Esther Schipper donen la veu al col·lectiu General Idea amb una de les icòniques pintures amb les quals van transformar el pop amable del " Love" de Robert Indiana en " Aids". "Van realitzar obres com aquestes per desestigmatitzar la visió tan negativa que es tenia sobre la sida", afirma un dels galeristes d'Esther Schipper. "Van intentar establir una veu per reclamar que hi hagués més investigació", explica.

Els estralls de la sida també són presents dins la fira en l'exposició col·lectiva amb obres de les galeries participants dedicada a l'artista nord-americà d'origen cubà Félix González Torres (1957-1996), titulada Es sólo cuestión de tiempo. Entre les obres més conegudes d'aquest artista hi ha la tanca publicitària amb un llit buit que va fer després de la mort del seu company per complicacions derivades de la sida el 1991. "Ha passat el temps des d'aleshores, però no ha passat la importància que té la qüestió i prendre consciència del problema", afirma Alejandro Cesarco, artista i comissari de la mostra juntament amb Mason Leaver-Yap. Més que abordar l'impacte del VIH en la vida i en l'obra de González Torres de manera explícita, ho fan, entre altres, amb una peça molt subtil de Liam Gillick, evocadora de la idea de transmissió: consisteix en una purpurina platejada al terra que es va estenent a mesura que els visitants la trepitgen i segueixen el seu camí.

"El VIH abans era una qüestió que afectava més el medi però que ara ho fa a les pràctiques queer i fins i tot feministes", afirma Agustín Pérez Rubio, el comissari de la secció Diàlegs de la fira, on es pot veure, entre altres, l'obra de l'artista i performer xilè Francisco Copello, que va morir oblidat per complicacions de la sida. Precisament, Pérez Rubio va ser el comissari de la retrospectiva de General Idea per a l'Argentina i Mèxic quan va ser director del Museu d'Art Llatinoamericà de Buenos Aires (Malba). "Els artistes de cada moment són un reflex de la societat, i fins i tot no és la mateixa la visibilitat de la paraula aids en relació amb com s'assumeix el VIH i les diferents polítiques tecnofarmacològiques de denominació que s'estan portant a terme", diu Pérez Rubio. "És important que no s'oblidi. Sembla que el VIH va passar, i no és així. És important saber on som: no és una qüestió de moda, sinó un compromís", subratlla.

Com les noves generacions aborden el VIH

Els artistes més joves aborden la problemàtica del VIH i la sida d'unes altres  maneres. "Formo part d'una generació que no va viure aquella realitat, perquè jo vaig néixer en el moment del final de les morts, però sí que crec que les generacions de 20 o 15 anys després tenim una sensibilitat i una capacitat per retrobar-nos amb el trauma i començar a generar una sèrie de relats en els termes del trauma i del silenci que vam heretar", afirma Marta Echaves, que serà una de les participants en el programa públic de Sólo es cuestión de tiempo. "Hi ha una mena de buit entre aquella generació que va desaparèixer i la nostra –explica Echaves– i entenc que es busca un ressonància entre la dècada dels 80 i la contemporània, com un moment de certes il·lusions polítiques, com pot ser el 15-M en un context neoconservador i el moment transicional que es va acabar tancant en una clàusula d'una democràcia més continuista amb el règim". També es pot fer un altre paral·lelisme amb Tatcher i Reagan als 80 i Trump, Bolsonaro i l'auge de l'extrema dreta a Europa ara. "Ha de passar un temps perquè els artistes, els investigadors i els comissaris ens puguem enfrontar a qüestions que van estar silenciades durant un temps", diu Echaves. 

El vídeo que els artistes Fito Conesa i Siddharth Gautam Singh mostren a l'estand de la galeria Espai Tactel tampoc no aborda la problemàtica del VIH d'una manera explícita: fan servir una escena icònica de la pel·lícula porno gai de culte  The bigger the better, protagonitzada per un professor i un estudiant;  n'esborren els personatges, i mantenen l'acció només en el so. "A més d'icònica vam triar aquesta pel·lícula perquè va ser una de les últimes de l'etapa precondó a la indústria, i en realitat d'allà va sortir el bareback, quan el sexe sense preservatiu passa a ser una categoria del porno", afirma Fito Conesa. "Reflecteix com el porno es va bifurcant en diferents categories des del moment en què apareix el VIH", explica. També té a veure amb el VIH el fet que un dels dos protagonistes de l'escena, Jeff Palmer, va rebutjar els tractaments farmacèutics del VIH i va donar validesa a teràpies dubtoses.