HISTÒRIA

El capità Bayo, de la Guerra Civil a ajudar Castro i el Che

El militar republicà va acabar instruint revolucionaris a Cuba

El 5 d’agost de 1936 el capità Alberto Bayo (Camagüey, 1892 - l’Havana, 1967) va sortir de Barcelona amb uns sis mil homes a les seves ordres i un objectiu ben concret: arrabassar les illes Balears als franquistes i recuperar-les per als republicans. Malgrat que Formentera i Eivissa van caure amb relativa facilitat -a la pitiüsa més gran Bayo va alliberar el poeta Rafael Alberti i la seva dona, María Teresa León-, l’expedició va fracassar a Mallorca.

Aquesta és la història més coneguda de la biografia d’Alberto Bayo. El que ja no sap tanta de gent és que també va tenir un paper important en la Revolució Cubana molts anys després del final de la Guerra Civil. I aquesta és precisament la història que narra el documental Bayo i el Che. Guerrilla i escacs a Cuba, una coproducció de Quindrop i IB3 dirigida per Pedro Echave que el canal autonòmic estrenarà avui a partir de les 22.30 h al programa L’hora D.

L’any 1939 Bayo va ser ferit i va perdre l’ull esquerre. Amb la fi de la Guerra Civil va marxar a l’exili amb la família. La seva primera destinació va ser Cuba. Després es va establir a Mèxic, on va trobar una certa estabilitat, fins que Fidel Castro va aparèixer un dia d’estiu de 1955 per demanar-li que entrenés els seus homes en la tàctica de la guerra de guerrilles. Bayo es va interessar per aquesta tàctica a la Guerra del Rif (1911-1927), on va lluitar a les ordres de Francisco Franco, i es va dedicar a estudiar-la en profunditat. Castro volia fer caure a Cuba el règim de Batista i va convèncer Bayo perquè es comprometés amb la causa.

Un dels homes que el militar republicà va tenir a les seves ordres va ser Ernesto Che Guevara, amb qui el va unir una forta amistat, en part gràcies a les hores que tots dos van passar jugant a escacs. Tots dos tenien un nivell de joc semblant, cosa que no va fer res més que accentuar-ne la rivalitat.

El mític iot Granma va sortir des de Mèxic cap a Cuba el 25 de novembre de 1956, amb 82 guerrillers a bord. Després d’anys de lluita, durant els quals les tècniques que Bayo van ensenyar als revolucionaris van jugar un paper clau, Batista va abandonar Cuba l’1 de gener de 1959.

No va ser fins al 16 de gener que el militar republicà va aterrar a l’illa, on va ser rebut amb tots els honors i va poder tornar a jugar llargues hores a escacs amb el Che. Bayo va morir el 4 d’agost de 1967 a l’Havana, amb el grau de general de les Forces Armades Revolucionàries. A la seva tomba, al cementeri de Santiago de las Vegas, encara es pot llegir la dedicatòria del Che: “El general Bayo, Quixot modern, que només tem de la mort que no li deixi veure la seva pàtria alliberada. Puc dir que és el meu mestre (l’únic individualitzat)”. Ernesto Che Guevara va caure en combat a Bolívia dos mesos després.

El director del documental, Pedro Echave, va estar “més de deu anys al darrere d’aquest projecte: vaig fer una sèrie sobre la Guerra Civil a les Balears i també vaig tocar el desembarcament de Bayo a Mallorca, i em vaig adonar que la seva vida a l’exili i la seva important participació en la Revolució Cubana eren molt poc conegudes”. De fet, una de les principals dificultats per enllestir el projecte ha sigut la falta de documentació d’aquesta època de la vida de Bayo. “Pràcticament no hi ha bibliografia ni documents, només alguns articles”, diu Echave, que sí que ha pogut comptar amb importants testimonis orals, entre els quals figuren un net d’Alberto Bayo i un dels guerrillers que va entrenar, a més d’historiadors i periodistes.

Echave explica que Fidel Castro va anar a buscar Bayo perquè “havia llegit alguns dels seus llibres, com La guerra será de los guerrilleros (1937) i Mi desembarco en Mallorca (1944). Castro buscava una persona amb coneixements militars i el va convèncer fins al punt que va vendre una fàbrica de mobles que tenia a Mèxic per dedicar-se a instruir els seus homes”, comenta. El militar republicà era “un apassionat de les tàctiques de guerrilla, de la capacitat d’una força molt petita per fer mal a una altra de superior”, afegeix. Això va passar quan ja tenia 60 anys i el sobrepès i els problemes de salut li passaven factura. Però “el seu esperit lluitador” era superior a les mancances del cos.