Camins compartits amb Toni Estrany

Amb el pas del temps anem constatant que hi ha persones que sempre hi han estat, més a prop o més lluny, amb acostaments o amb allunyaments, però sempre propers. I això és així perquè comparteixes un munt de coses, tant professionals com personals. Els meus primers records del galerista Toni Estrany es remunten a quan ell treballava a la Galeria Trece de la rambla de Catalunya i jo just al davant, a la Galeria Joan Prats. Va ser, sens dubte, un dels que va participar més activament per aconseguir que el focus galerístic de Consell de Cent assolís una activitat que amb els anys s’ha anat dispersant. En deixar la Galeria Trece i instal·lar-se en un pis molt alt del passeig de Gràcia, recordo l’espai convertit en un magatzem d’obres i en un punt de trobada d’artistes, per als quals no només era un galerista o un marxant, sinó algú que es posava al seu costat per acompanyar-los en el difícil camí de construir una trajectòria artística exitosa. He conegut pocs galeristes que es dediquessin amb tanta perseverança no només a vendre, sinó a dissenyar estratègies per aconseguir projectes artístics consolidats a llarg termini, com ell ho va fer.

Després va venir l’obertura de la seva pròpia galeria i la decisió d’associar-se amb Àngels de la Mota, que ja duia uns anys de galerista a Barcelona. I aleshores també vam començar a compartir interès per certs artistes que per a mi, personalment, han sigut molts significatius. Aquest espai en un soterrani del passatge Mercader ha sigut punt de trobada per a molts dels que fem seguiment de determinats artistes, com Ignasi Aballí, Francesc Ruiz o Sergi Aguilar, però també per trobar projectes singulars i arriscats, com el del col·lectiu d’artistes joves Black Tulip, que durant uns mesos va transformar completament la galeria i va posar totes les dificultats possibles als visitants. Sens dubte, el risc i estar al costat de propostes innovadores van ser des de sempre part de les seves dèries.

I si fins ara he parlat de compartir des del punt de vista professional, no vull deixar de parlar d’una altra obsessió compartida des de fa molts anys. Toni Estrany va ser un gran viatger. Recordo com ens va entusiasmar l’Índia, Sri Lanka, l’Iran o Dubai. Descobrir nous països com un geògraf que no va posar mai en pràctica els seus estudis universitaris va ser una constant de la seva vida. Li quedaven encara molts indrets per descobrir. En algun d’aquests indrets ens retrobarem, Toni.

Més continguts de