Patrimoni cultural: castells

Visita al castell de Castelldefels: "La Capella Sixtina de la Guerra Civil"

Originari del segle X, va ser comprat i reformat de dalt a baix per Manuel Girona a finals del XIX. Durant la Guerra Civil va servir de presó

Que un castell tingui merlets sense cap més funció que la purament decorativa -perquè estan fets en èpoques recents- no és gaire estrany. El que ja és més estrany és que tingui una espitllera que es va empetitint a mesura que entra al mur, de fora cap endins (està, doncs, feta al revés, de manera que el possible atacant ho tenia fàcil i el defensor d’allò més complicat).

Aquests dos elements inútils es troben al castell de Castelldefels, els orígens del qual es remunten al segle X, sobre restes ibèriques i romanes. Durant segles va ser utilitzat per controlar el territori, com a fortalesa de defensa contra les invasions àrabs i entre els segles XVI i XVII contra els atacs dels pirates. A mitjan segle XVI, el castell de Castelldefels estava derruït i es va refer per la por als atacs pirates. Pertanyia al baró d’Eramprunyà, però la reconstrucció la van pagar els ciutadans.

La por als pirates estava justificada: l’any 1550 Castelldefels en va patir dos atacs. Aleshores, els habitants de Castelldefels eren uns 300 -fins fa un segle, a principis del XX, tenia tan sols 300 habitants!-. Costa imaginar-ho especialment ara a l’estiu, que és un formiguer, oi? Per protegir-se dels pirates es van fer, a més, torres de defensa a les masies. Avui a Castelldefels hi ha deu torres de defensa, algunes en bon estat, d’altres en restauració i alguna més d’abandonada.

El meu amfitrió d’avui és Alfonso López Borgoñoz, historiador i responsable del conjunt patrimonial d’aquest castell. Amb ell faig un recorregut per l’edifici, tot i que en algunes sales no hi podem entrar perquè s’estan reformant. Al pati d’armes de seguida em crida l’atenció un petit podi de pedra que té tres graons laterals. “Era per pujar als cavalls i als carruatges amb comoditat”, m’explica l’Alfonso. “Fixa’t en aquest conjunt d’anelles de ferro que hi ha aquí a la paret”, remarca a l’entrar a les antigues cavallerisses, situades a la part inferior del castell.

Un altre element inútil: una llar de foc, de pedra i escaiola, decorada amb motius vegetals, que no té cap mena de tiratge. És purament decorativa. És l’element estrella de la gran sala noble del castell, on ens trobem ara. “Aquí s’hi devien fer unes festasses!”, diu Felipe Sérvulo, escriptor i poeta, que també ens acompanya. Nascut a Jaén, fa molts anys que viu a Castelldefels. “Jo hi venia amb els meus fills i tot això estava en ruïnes”, explica. Aleshores, als anys 80, vivia al castell el pintor Luis Monguillén.

“Suposo que Manuel Girona no hi ballava, en aquesta sala, perquè ja tenia 80 anys quan va adquirir el castell”, comento després d’haver fet un càlcul ràpid: Manuel Girona (1817-1905), banquer, empresari, impulsor del canal d’Urgell, fundador de la Companyia General de Tabacs de les Filipines amb el marquès de Comillas i alcalde de Barcelona..., va adquirir el castell el 1897, juntament amb la resta de les antigues possessions de la baronia d’Eramprunyà (la major part actualment estan situades dins del terme municipal de la veïna localitat de Gavà). Després de comprar-lo el va fer reformar completament (de fet, el castell es va fer pràcticament nou). La reforma, clarament d’estil neogòtic, el dominant a l’època, es va dur a terme a tota velocitat, en només cinc mesos. I pel que hem vist amb algunes llicències.

“Això és la Capella Sixtina de la Guerra Civil!”, diu l’Alfonso. Som a la capella de la Mare de Déu de la Salut, del segle XVIII, situada en un costat de l’antiga església romànica de Santa Maria (segle X). Té les parets plenes de dibuixos, fets amb llapis i amb carbonet. Els dibuixos d’aquesta capella, i d’altres que hi ha en altres sales del castell, van ser fets per brigadistes internacionals, que van estar empresonats aquí i d’aquesta manera mataven el temps.

Hi havia brigadistes francesos, alemanys, anglesos, canadencs, nord-americans... “Si els brigadistes lluitaven a favor de la República, ¿com és que hi havia una presó per a ells?”, pregunto a l’Alfonso. “Era per als desertors i els anomenats « malos elementos »”, em respon. “Hi havia uns 200 brigadistes detinguts i 200 vigilants”, afegeix. Era costós, penso, per a l’exèrcit republicà, vigilar els que havien vingut de fora a lluitar a favor de la República i se n’havien cansat. Potser hauria estat millor deixar-los marxar, no crec que es passessin a l’enemic.

“Se sap que sota el comandament dels dos primers directors de la presó hi va haver maltractaments, tortures i algunes execucions extrajudicials de presoners”, diu l’Alfonso. “Tots dos van ser detinguts, jutjats i empresonats per aquestes accions. Els últims dos directors, en canvi, no consta que cometessin cap abús contra els presoners; al contrari, es van preocupar del seu benestar”, subratlla.

De dibuixos n’hi ha de molt ben elaborats, com ara un tren -al damunt del qual hi ha un rètol que diu « Direction Cerbere », el cap de Franco -que ha estat decapitat-, una dona que el du en una safata i un atleta llançador de pesos. “Volem fer una campanya de salvament d’aquests dibuixos”, diu l’Alfonso. El castell va estar força temps abandonat i és un miracle que s’hagin conservat tan bé.

Vestigis d’èpoques molt diverses

El castell de Castelldefels acull restes d’èpoques molt diverses. “Hi tenim vestigis ibèrics -dels segles III a I abans de Crist-, romans -dels segles III a VI després de Crist-, romànics - l’església de Santa Maria, del segle X- i gòtics -del segle XVI i XVIII-, a més de capelles d’aquesta última època. També pintura contemporània: “A l’absis central de l’església hi ha un original d’Hernández Pijuan, que jo diria que és una xarxa de pescadors, cosa que en aquest municipi també és cosa del passat”, m’explica l’Alfonso quan som en una magnífica terrassa-mirador del castell, amb vistes a la ciutat de Barcelona, el mar i el parc natural del Garraf.

Més continguts de