5 clàssics del catalanisme: "Només serà ben seu allò que es guanyi amb l’esforç constant de cada dia i és aquest esforç el que venim predicant"

BarcelonaRecuperem alguns fragments d'obres del pensament catalanista. Publicats abans i després de la Guerra Civil, han esdevingut clàssics i, des d'ideologies distintes, han marcat el moviment polític fins a l'actualitat.

L'assaig 'Notícia de Catalunya' (publicat el 1954 i ampliat el 1960) de Jaume Vicens Vives és una obra que va tenir una repercussió immediata i polèmica. Va ser escrita en plena dictadura. Vicens Vives la va escriure perquè "hem de saber qui hem estat i qui som si volem construir un edifici acceptable dins el gran marc de la societat occidental a la qual pertanyem per filiació directa des dels temps carolingis". L'historiador diu: "El primer ressort de la psicologia catalana no és la raó, com en els francesos; la metafísica, com en els alemanys; l'empirisme, com en els anglesos; la intel·ligència, com en els italians; o la mística, com en els castellans. A Catalunya el mòbil primari és la voluntat d'ésser”.

Enric Prat de la Riba va publicar 'La nacionalitat catalana' a principis del segle passat. La primera notícia d'aquesta obra va aparèixer a 'La Veu de Catalunya' el 15 de maig de 1906. Set dies després, el diari regionalista anunciava que el llibre es posava a la venda. L’editava la tipografia L’Anuari de la Exportació. El dia 29 'La Veu de Catalunya' assegurava que les vendes s’acostaven al “tercer miler”. Entre altres coses, Prat de la Riba deia: "Així mateix pera'ls pobles, l'hivern no és la mort sinó la gestació d'una nova vida. L'hora trista de les nacions és aquella en que's lluita ab lo impossible, ab el fat enemich, ab la hostilitat declarada de les grans corrents universals, que aixafen y dobleguen els pobles com els rius fòra de mare les canyes y els joncars de les margenedes".

El dirigent republicà Valentí Almirall va ser el primer teòric de les aspiracions catalanes d’autonomia. A la seva obra 'Lo catalanisme' escrivia: "Lo gran principi de llibertat en què es basava la Confederació Catalano-Aragonesa va elevar-nos; la subjecció que ens ha imposat l'autoritarisme absorbent castellà nos ha enfonsat. Conegut lo mal, no és difícil saber on se troba el remei".

Gaziel, pseudònim d'Agustí Calvet, va publicar 'Tot s’ha perdut", un recull d'articles publicats entre 1922 i 1934. Va escriure els articles en castellà i afirmava: "Cada vez que el destino nos coloca en una de esas encrucijadas decisivas, en que los pueblos han de escoger, entre varios caminos, el de su salvación y su encumbramiento, nosotros, los catalanes, nos metemos fatalmente, estúpidamente, en el que conduce al despeñadero".

El polític i escriptor català Lluís Nicolau i d'Olwer, entre els anys 1926 i 1931, apartat de la política per la repressió de la dictadura de Primo de Rivera i exiliat el 1930, es va dedicar intensament a l'estudi i la publicació. A 'La lliçó de la dictadura' escrivia: "Vet ací un testimoni de com la catalanitat ja no és avui la característica ni la raó d’ésser d’un partit, sinó la base comuna de tots els partits vius de la nostra terra, des de la Comunió tradicionalista fins a l’adherit a la Tercera Internacional. No esperem ni desitgem per a Catalunya ni cap miracle ni cap rifa. Només serà ben seu allò que es guanyi amb l’esforç constant de cada dia i és aquest esforç el que venim predicant. Esforç per retrobar-se Catalunya endins i esforç per fer-se reconèixer Catalunya enfora".