Compte amb el que somies perquè es pot fer realitat

Barcelona‘Nerium Park’, Sala Beckett, 2 de febrer

Compte amb el que somies perquè es pot fer realitat... i convertir-se en un malson. I això és el que li passa a la parella que ha comprat un pis nou en una encara deshabitada urbanització de la perifèria de la gran ciutat. Nerium Park és un text brillant de Josep Maria Miró que recull una història que són moltes possibles històries de la crisi que no s’acaba mai, ni s’acabarà, i que al final mostra com el sistema juga amb les expectatives de les persones sense cap commiseració.

D’entrada, Nerium Park, que es pot veure a la Sala Becket fins al 25 de febrer, sembla una mirada sobre l’amor i la parella, però a poc a poc el món exterior comença a influir-los fins a condicionar la seva existència. El context és molt important a les nostres vides i el d’aquesta parella ve definit pel creixement urbanístic descontrolat que aixeca habitatges fantasma i per la crisi econòmica que devora llocs de treball amb tota impunitat.

L’obra ens parla del deteriorament d’una relació però té la gran virtut, que la impecable direcció del mateix autor s’encarrega de remarcar, de mostrar la perseverança de l’amor malgrat les circumstàncies adverses al llarg dels deu mesos que dura aquesta història. Un altre encert és l’espai escènic, que reprodueix la planta sencera del pis de la parella com feia Lars von Trier al film Dogville (2003): un espai a la vegada real i metafòric que completa per oposició les magnífiques interpretacions naturalistes d’Alba Pujol (sensacional) i Roger Casamajor.

Finalment hi ha els diàlegs, de plàcida quotidianitat i tenyits amb cops d’humor i dosis d’inquietant misteri, en mans de dos grans intèrprets que donen plena credibilitat a la història. Quan Pujol surt al balcó dibuixat d’aquest pis somiat i mira cap als altres edificis buits, cap a un horitzó que no acaba d’esbrinar-se, veiem la solitud de l’individu aïllat de la comunitat.