BarcelonaEl grup Coses va tenir una vida intensa però discogràficament més aviat curta. La seva original cançó amb banda de rock, amb textos propis i de poetes com Miquel Martí i Pol i Miquel Desclot, i també anònims populars, va deixar tres discos: Via fora (1976), Ara és demà (1977) i Perquè no s’apagui l’aire (1978), després del qual ho van deixar estar. Ara Jordi Fàbregas, Miquel Estrada i Ton Rulló trenquen el silenci amb Així s’encenen al vent (Discmedi), un àlbum que presenten avui a la Fira Mediterrània de Manresa i que recupera aquell cançoner (i temes inèdits) però amb l’embolcall sonor de la Cobla Sant Jordi Ciutat de Barcelona.
Bé, en realitat el silenci no ha sigut tal, perquè, com diu Rulló, van deixar el grup però van mantenir l’amistat. “I sovint cantàvem aquelles cançons a les sobretaules dels dinars”, explica Estrada. “Quan vam parlar de tornar-hi, no volíem fer-ho en el format de cançó més rock dels discos. Vam pensar si fer-ho en acústic, com en les cantades de sobretaula, o fer una cosa diferent”, recorda Fàbregas. I és aquí on apareix la Cobla Sant Jordi, “una formació amb una gran obertura de mires”, precisa Fàbregas, que de seguida ho va parlar amb Pep Moliner. Dit i fet, la Cobla va accedir-hi. “I vaig suggerir Xavier Guitó, que havia fet els arranjaments del projecte amb Roger Mas, perquè jo hi veia similituds en el format”, diu Moliner.
Aquest retorn mostra la vigència de la cançó política que durant la Transició no deslligava la reivindicació social de la nacional. “El país vivia una sèrie de canvis que no sabíem cap a on anaven. Era una època que s’assembla en algunes coses a aquesta que estem vivint ara”, explica Estrada. “Ara s’intueix un canvi, una necessitat de canvi. No sabem què passarà, però en aquell moment tampoc ho sabíem.”, diu Fàbregas.
