LITERATURA

Enric Casasses, Premi d'Honor de les Lletres Catalanes

El guardó, concedit per Òmnium Cultural, distingeix una obra extensa i inclassificable

“Què fan tots aquests polítics que no són a la presó? Què hi fan a fora?” I encara: “Continuen jugant una partida d’escacs en la qual el contrincant està fent trampes tota l’estona i ells van jugant com si no passés res. Per què no pleguem tots d’una vegada?” Enric Casasses va rebre aquest dijous amb aquestes paraules el 52è Premi d’Honor de les Lletres Catalanes, concedit per Òmnium Cultural, i es va declarar “irritat” perquè el president de l’entitat, Jordi Cuixart, encara està “tancat”. Casasses explica que quan va rebre la carta de Cuixart anunciant-li que era mereixedor del Premi d’Honor, ja s’havien escrit abans: “Li havia enviat un poema dibuix meu que deia «La llibertat existeix, l’he vista, és a la presó», i m’ha dit que l’ha emmarcat a casa seva”.

Enric Casasses i Figueres (Barcelona, 1951) ha guanyat aquest prestigiós guardó que l’any passat va merèixer Marta Pessarrodona i que distingeix la trajectòria prolífica d’aquest poeta i trobador contemporani que s’autodenomina “filofilòleg”, així com el conjunt de la seva obra, extensa i inclassificable. La integren una trentena de poemaris, traduccions -d’autors com ara Conan Doyle, Nerval, Blake i Max Jacob-, assajos i diverses edicions d’autors com ara Francesc Pujols i Jacint Verdaguer. De fet, Casasses ha desenvolupat una tasca ingent de recuperació de textos oblidats de la literatura catalana, com ara de Juli Vallmitjana. Ocasionalment també ha conreat el teatre i la narrativa infantil, sense oblidar els diversos àlbums que ha enregistrat amb poesia musicada i dita, sovint al costat del seu amic Pascal Comelade.

El jurat, integrat per Marc Artigau, Fina Birulés, Marta Buchaca, Judit Carrera, Martí Domínguez, Lluïsa Julià, Maria Rosa Lloret, Isidor Marí i Salvador Sunyer, li concedeix el premi per “la seva contribució a la llengua i la cultura catalanes, i per l’originalitat del seu llenguatge poètic”, segons la lectura de l’acte, que va anar a càrrec de Clàudia Pujol, membre de la junta directiva d’Òmnium. “Casasses ha creat un estil propi i transgressor a l’hora de dir poesia, fet que l’ha convertit en un referent”.

Vida de pirata i vida de bon noi

Pel que fa al seu recorregut creatiu, Casasses, destil·lant les paraules una a una, assegut en el tamboret de l’escarransit escenari de l’Horiginal de Barcelona -local on assegura que ha “perdut molt de temps”-, exposa: “He de conjugar la meva vida de pirata amb la de bon noi... com tota la vida, i encara estic igual, amb un peu a cada banda”.

Com a poeta, rebutja l’apel·latiu de rapsode perquè és “com si fos un actor de publicitat”. “Només dic els poemes meus i quan en dic d’altres me’ls faig meus, perquè me n’han escrit molts”. Després de l’últim El nus la flor (Edicions Poncianes, 2018), que va rebre el Premi de la Crítica Catalana de poesia i el premi Lletra d’Or, Casasses està treballant ara en un nou poemari que es titularà La policia irà de bòlid. “Està escrit amb el mono d’estar vivint com si demà o demà passat serem independents”, diu. Aquest poemari està escrit a partir de l’1 d’octubre del 2017, una jornada que ha anomenat la de l’“u a zero”. Reprenent la qüestió política, Casasses, que sempre s’ha significat en favor de la llengua i la cultura catalanes -“La cooficialitat de la llengua és una paròdia”, ha dit en alguna ocasió-, explica que les dues vegades que ha votat en la seva vida ha guanyat però “continuen manant els altres”: “Com poden fer política com si res, quan altres se la passen pel forro?”. I remata: “Si tinguéssim una mica de seny, faríem una bogeria”.

D’altra banda, avança que està treballant també en textos al voltant de Paganini i de Gaudí com a pensador. Interrogat sobre si se sent referent dels poetes joves, respon: “Alguns sí que veig que m’han llegit i m’han agafat alguna cosa, i mútuament, perquè també aprenc dels joves”. Amb el posat humil que el caracteritza, Casasses ha aconseguit crear un cercle de poetes al seu voltant amb autors com Josep Pedrals, Carles Rebassa i Joan Josep Camacho Grau.

De fet, Casasses és un dels poetes més consolidats del panorama literari català i ha estat premiat en múltiples ocasions. Entre els guardons que ha rebut hi ha el premi Crítica Serra d’Or, que ha obtingut diverses vegades, el Carles Riba, l’Ausiàs March i el Premi Nacional de Cultura de literatura.

Els seus primers llibres daten de la dècada dels setanta. El primer poemari va ser La bragueta encallada, publicat el 1972. Fins al 1991 no va publicar el segon volum de poesia, La cosa aquella. A partir d’aleshores ha desenvolupat una tasca no només com a poeta sinó també com a recitador, protagonitzant diversos recitals en indrets com ara l’Horiginal. La seva obra beu de referents ben dispars que abasten des del surrealisme francès fins a la poesia trobadoresca medieval, sense oblidar els poetes barrocs com Góngora i el Rector de Vallfogona. La crítica destaca la seva capacitat de jugar amb els fonemes per crear versos altament sonors. En aquest sentit, se’l considera un trobador contemporani. Pel que fa a influències, es declara deutor de Víctor Català, Mercè Rodoreda i Carles Fages de Climent, i també l’inspiren poetes com J.V. Foix, Joan Salvat-Papasseit i Joan Brossa. Múltiples fonts i múltiples vivències, ja que Casasses ha viscut a França, Anglaterra i Alemanya en diferents moments de la seva vida.

"Ara que m’han donat a mi el premi em sento patumitzat”

Una plèiade de casos únics

Enric Casasses forma part d’una família de lletraferits. El seu pare, el químic i poeta Enric Casassas i Simó, va ser també jurat del Premi d’Honor de les Lletres Catalanes i va premiar, entre d’altres, Mercè Rodoreda. A més, va ser soci d’Òmnium, de manera que la relació de la família amb l’entitat, tal com es va posar de relleu ahir, ve de lluny. “Ara que m’han donat a mi el premi em sento patumitzat”, diu de broma el poeta, germà de la reconeguda traductora Anna Casassas. Assumint el “respecte” que li fa rebre aquest premi, prossegueix: “Em sento part d’una plèiade de casos únics i de creació de poesia i literatura catalana de molts estils”. El premi, que està dotat amb 20.000 euros i una obra d’Ernest Altés, es lliurarà al Palau de la Música el 8 de juny.

4 llibres + 1 disc casassians


‘Calç’

Poemari en vers lliure en la línia existencial de Joan Vinyoli que va guanyar el premi Carles Riba 1995. La nit, el mar, la foscor componen la constel·lació del poeta. Un dels poemes que integra el volum, Les presons naturals, traça el sentiment claustrofòbic de qui se sent tancat dins la seva closca, i a Desert apareixen els “herois per força” i la “resignació”.

‘Uh’

Alguna vegada Enric Casasses ha confessat que aquest poemari de títol sonor, Uh (Pagès Editors, 2007), és el que l’ha satisfet més. Destaca la disposició: l’obra sencera conté 9.072 versos, i cada pàgina es pot prendre com un poema independent titulat també Uh (28 versos). Amb la primera i l’última ratlla de cada pàgina es forma un poema en un joc lector.

‘Diari d’Escània i Univers endins’

Diari d’Escània i Univers endins és un llibre doble, un dietari breu i un poema llarg escrits de mitjans de juny a mitjans de juliol del 1980 al sud de Suècia, a la regió d’Escània, d’on era la parella del poeta. Després de mil peripècies, els textos, que dialoguen entre ells, finalment es van poder publicar el 2013.

‘El nus la flor’

El caos i l’eclecticisme marquen aquest poemari de maduresa, que inclou poemes esparsos que va anar escrivint al llarg de tres anys i els dibuixos que els acompanyaven. Casasses hi aborda, no sense sarcasme, temes ben diversos que fixen el viure del poeta, que reflexiona sobre tot i més adoptant una multiplicitat de formats, de l’assaig a l’aforisme.

‘La manera més salvatge’

Disc publicat el 2006 per Discmedi Blau amb un dels seus amics, Pascal Comelade, a qui va conèixer als anys vuitanta i amb qui ha col·laborat en diverses ocasions. Es tracta d’un dels discos més rockers de Comelade, gravat com si fos en directe. El disc inclou tretze poemes de Casasses, i també de Verdaguer i de Papasseit.