Publicitat
Publicitat

Cinema

‘Estiu 1993’ ja mira a l’Oscar

L'Acadèmia del Cine Espanyol tria la pel·lícula de Carla Simón com a precandidata al premis

Estiu 1993 optarà a ser nominada a l’Oscar a la millor pel·lícula de parla no anglesa. Així ho ha decidit l’Acadèmia del Cine Espanyol, que ahir va seleccionar el film de Carla Simón com a candidat per fer camí cap a Hollywood, en una tria que ha deixat fora Abracadabra, de Pablo Berger, i 1898. Los últimos de Filipinas, de Salvador Calvo. Per arribar a tenir un lloc a la cerimònia dels Oscars que se celebrarà el 4 de març a Los Angeles, Estiu 1993 encara té al davant dues fases en què haurà de convèncer els membres del comitè del premi. Primer seleccionaran nou pel·lícules de parla no anglesa, i a partir d’aquesta llista faran la tria definitiva de les cinc nominades que competiran per l’Oscar. Si finalment s’emportés el premi, seria la primera pel·lícula en català que guanyaria l’estatueta en aquesta categoria.

‘Estiu 1993’, el llarg camí d’una nena fins a les llàgrimes

“Em sembla tot molt lluny. Segur que competirem amb grans pel·lícules i serà complicat, però serem allà, fent molt soroll”, diu Simón, segurament conscient que tot plegat només és un primer pas. Tanmateix, no cal menystenir-ne la magnitud, sobretot si es té en compte que Estiu 1993 és la primera pel·lícula de la directora i que l’acadèmia espanyola no acostuma a enviar cap opera prima a la cursa per l’Oscar. L’únic precedent és El orfanato (2007), el llargmetratge de debut de J.A. Bayona, que no va arribar a les nominacions. També és destacable que Estiu 1993 sigui una pel·lícula en català. L’acadèmia espanyola decideix la candidata a aquest Oscar des del 1986, i en tots aquests anys només ha seleccionat dos films en llengua no castellana: Pa negre (2011), d’Agustí Villaronga, i Loreak (2014), dels directors bascos Jon Garaño i Jose Mari Goenaga. Cap dels dos, però, va aconseguir ser nominat a l’Oscar.

A més de ser una opera prima i en català, resulta igualment significatiu que Estiu 1993 sigui una pel·lícula dirigida per una dona. Fins ara l’acadèmia espanyola només havia fet aquesta confiança a dos films de directores: También la lluvia (2010), d’Icíar Bollaín, i 15 años y un día (2013), de Gracia Querejeta, que no van arribar a la selecció final. És a dir, Estiu 1993, una pel·lícula plena de sentit i sensibilitat que posa el focus en un dels relats ocults per l’eufòria olímpica del 1992, pot fer història per diverses raons.

Com diu Carla Simón, la competència serà dura per passar a la fase següent, la de les nou precandidates. De moment, entre les seleccionades per altres països hi ha la sueca The square, de Ruben Östlund, Palma d’Or al Festival de Canes; l’alemanya In the fade, de Fatih Akin, i l’austríaca Happy end, de Michael Haneke. Totes tres semblen ja favorites per endur-se l’Oscar que en l’última edició va guanyar l’iranià Asghar Farhadi amb El viatjant.

Un èxit imparable

La trajectòria d’ Estiu 1993 va començar amb bon peu quan es va estrenar al Festival de Berlín, on va ser reconeguda amb el premi a la millor opera prima i el guardó del jurat jove Generació KPlus. De sobte, una pel·lícula rodada a la Garrotxa i que explica una història local rebia l’aplaudiment a Alemanya. “El cinema no té fronteres. Les històries més locals poden arribar a tothom si tracten temes globals”, diu la directora barcelonina. I més que local, en aquest cas es podria parlar d’íntim, perquè la pel·lícula trasllada a la ficció la infància de Carla Simón, d’una nena que ha de ser criada pels tiets perquè els pares han mort a causa de la sida.

La nena que no plorava

La manera de filmar i la cura en el tractament de les emocions han catapultat un film que ja han vist gairebé 80.000 persones i que compta amb un actiu importantíssim: les interpretacions de les nenes Laia Artigas i Paula Robles, de l’actriu Bruna Cusí i de l’actor David Verdaguer. Tot plegat ha fet que després de Berlín, Estiu 1993 seguís recollint reconeixements: millor pel·lícula als festivals de Màlaga i Odessa, millor direcció al de Buenos Aires i premi especial del jurat al d’Istanbul. Això la converteix també en favorita als Gaudí i els Goya.

Els llibres que ens fan grans

Més continguts de

Els llibres que ens fan grans
PUBLICITAT
PUBLICITAT